L'orquestra de Cambra I Dilettanti, sota la direcció de Daniel Antolí i Plaza va oferir el passat divendres, 16 d'abril, dins el VIII cicle de concerts del Foment Mataroní un programa basat en obres de W.A. Mozart: La Petita serenata nocturna en Sol major KV 525, la simfonia nº 29 en La major KV 201 dins la primera part del programa, per continuar desprès amb el concert per a piano i orquestra nº 23 en La Major KV488 amb la pianista Montserrat Cabero i Pueyo.
La presentació, com sempre a càrrec de Joan Vives, el conegut musicòleg no va poder evitar l'ús del tòpic: “Aquesta música no necessita presentació. La mateixa música és la seva essència”
Fent esment de les paraules del mateix Mozart quan va escoltar per primer cop música de J.S.Bach “Per fi un compositor de qui puc aprendre”, Vives va senyalar que la jove orquestra I Dilettanti també podia aprendre a través de la música del compositor austríac.
Tot introduint al públic present a les diferents obres del programa, Vives va assenyalar en referència al concert per a piano i orquestra nº 23 que es tractava d'una peça tardana dins el període compositiu de Mozart, tot imitant les seves obres de joventut. En quan a la famosa Eine Kleine nachtmusik, “va ser composta durant una època on la música tenia un gran pes social. S'organitzaven petites festes tant en salons com a la universitat, i se li demanava a Mozart la composició de Divertiements o petites peces per amenitzar la vetllada”
Un afegitó que va comentar el musicòleg va ser La Broma Musical KV 522, obra propera a la Petita serenata nocturna, i que Mozart va composar plena d'errades per a divertiment de públic i músics.
“La petita serenata nocturna és una obra cristallina, o de porcellana, plena d'equilibri i alhora d'una fragilitat meravellosa...”
Respecte a la simfonia nº 29 en La major KV 201, Vives la va qualificar de lluminosa, alhora que agradable, amb una forma musical que “s'enganxa”. “Mozart va escriure aquesta obra desprès del seu darrer viatge a Itàlia. A la seva tornada a Salzburg, el princep-arquebisbe Colloredo estava plenament instal·lat a la vila i va obligar a Mozart a guanyar-se el seu sou a Salzburg. Va ser aquesta una època de sequera de viatges i Mozart estava acostumat als aplaudiments i a la brillantor. No ho va poder suportar. Tot i amb aquesta falta d'il·lusió, Mozart va composar peces tan brillants com aquesta”.
La segona part del programa va consistir en el concert per a piano i orquestra nº 23 en La major KV488, on Vives va tornar a insistir en la desmotivació de Mozart, i la seva sortida de Salzburg per anar a Viena. Aquest concert va ser compost en l'etapa de maduresa de Mozart, tenint en compte que va morir als 35 anys.
Viena al igual que al resta d'Austria era molt catòlica, i durant la quaresma quedava prohibit la interpretació musical, a excepció dels concerts per a piano i orquestra. Vives va explicar que dins la part orquestral de la fusta (flauta, fagot, contrafagot, etc.) començava a instaurar-se el clarinet, instrument aquest que donava un toc de modernor a l'obra, que encantava al públic, i per tant d'evolució musical.
“Amb aquesta obra, escrita en la tonalitat La major Mozart té la capacitat de donar amb un somriure un clarobscur; moments foscos en la suposada alegria. Mentre que Hadyn era sempre positiu, Mozart tenia l'habilitat de regalar un moviment amb una percepció trastocada”
Finalment, Vives va demanar al públic especial atenció en l'Adagio d'aquest concert. “No li calen gaires notes a Mozart, però quines notes”. (No obstant, Vives no va gaudir de la sensibilitat d'aquest moviment, doncs com sol ser habitual en ell, abandona el concert a la mitja part)
No comments:
Post a Comment