L’actuació més esperada del programa de la Setmana, era la del Cor Ciutat de Mataró. I en absolut els presents el 14 de novembre a la Capella del Roser, - que varem omplir de gom a gom - ens varem sentir decebuts, ben al contrari, varem gaudir d’una actuació excel·lent, amb bona direcció coral per part de Jordi Lluch, i un perfecte acompanyament per part del Conjunt Barroc del Cafè. Cap dissonància, equilibri i harmonia en les veus, bona memorització per part dels cantants, i execució transparent i refinada.
Joan Vives, va ser qui va fer la presentació d’aquesta Masque, tot destacant l’esplendor de la mateixa en la seva època de creació (1692) – ben al contrast de l’actualitat, on tothom va de negre i l’únic esplendorós, afortunadament, és l’altar del Roser – tot tractant-se d’una música opulent, per a divertiment d’un públic àvid de renovacions. En realitat, es tracte d’una mena de “refregit” que parteix com de la famosa comèdia shakespiriana El somni d’una nit d’estiu.
“El programa que interpretarem representa pràcticament un 70% de tota l’obra, i sentirem algunes de les millors pàgines de la mateixa. El nivell de la peça es pot comparar a la Flauta màgica de Mozart”.
I sense cap mena de dubte, Cròniques confirma les paraules de Vives. Especial menció a les sopranos Laia Frigolé i Olga Miracle. Veus elegants i refinades, especialment la de Frigolé, que va delectar als presents amb la sensibilitat a flor de pell, fent una evolució del personatge modèlica. Miracle no va desmerèixer en absolut, ben al contrari, però la seva tessitura, diàfana però sense el cromatisme de Frigolé. Molt interessant també el baríton German de la Riva: una veu bella i sòlida, plena de generositat i atractius instrumentals.
I si els dos primers concerts varen resultar tot un encert, el tercer no va tenir la mateixa fortuna.
No comments:
Post a Comment