Nieves G. Nau és d’una personalitat força introvertida. Pinta per la seva realització personal, més que per un sentit comercial, doncs reconeix que d’això n’està mancada. Ella mateixa confessa que molts dels indrets que mostren les seves obres, si bé tenen un punt de partida real, ella hi afegeix el toc personal de creativitat, tot utilitzant el seu alt sentit d’observació com la màquina de fotografiar, per no deixar perdre cap detall. “Busco el movimiento germinante”.

En aquesta mostra s’ha sentit fascinada pels hivernacles, pel contingut de vida que hi ha al darrera dels seus plàstics, i que ha sabut plasmar amb un hiperrealisme extrem, pulcre i meticulós, embolcallant la perfecció i exultant de sublimació.

Sensibilitat exquisida, pinzellada curosa, petita, detallada, cromatisme suau, dolç, embolcallat d’un ambient de romàntica melangia.

Nieves G. Nau treballa principalment l’oli s/tela, però cal acostar-se a l’obra, per apreciar la textura emprada i l’harmonia en la seva composició. La seva sèrie Invernadero I – IV, és la que identifica aquesta idea de creixement i desenvolupament. Però en canvi Memòria III, l’autora expressa la particular evolució d’una família, a través de la data 1863, on una font poc cuidada però no del tot abandonada, submergeix a l’observador en la claror del seu fons de verdet i de cert misteri. Com intrigant resulta la seva obra Secretos de Nada, una porta de fusta vella, amb un pany quasi oxidat, persuadeix a l’espectador a intentar obrir-la, sense oferir cap pista del que es pot descobrir al seu darrera.

Memoria II, és un estrany exercici, envoltat de molt de misticisme. Una obra de perfecció absoluta: Una heura apareix del no res en el mur d’una casa semi-derruïda, amb finestra al mar, a la imaginació. Una apologia de les moltes parets que el ser humà s’imposa en la vida, sense adonar-se que la llibertat es propera.

L’obra de Nieves G. Nau no està exempta de certa crítica: Oxido en la Playa. La deixadesa que provoca el consumisme o l’abandó de les nostre pertinences en una platja: Sandalias.

Si més no, però, la Natura més abrupta l’atrapa: Madre Piedra. Inspirada en una visita a les Illes Balears, és una obra molt atractiva i atraient per l’acurada realització.

Retalls de Natura és una exposició, on el visitant no pot evitar de mostrar respecte cap a l’artista, per la seva impol·luta tasca. Un hiperrealisme impactant, sense fredors ni distanciaments, sinó tremendament càlid, i amb un estrany poder de fascinació.