Bé, ha través d’aquest escrit, ja he manifestat bona part de les meves opinions i comentaris respecte a aquesta biennal, una excel•lent idea, però amb un desenvolupament pèssim, i no per la gent de la Sant Lluc, que hi posa el coll, sinó de la poca col•laboració per part d’una administració amb nul•la capacitat per vendre la marca MATARÓ.
1)En la vida ha vigut ni vindrà el Conseller de Cultura de torn al lliurament d’un premi com aquest, mentre no es faci una difusió PELS MÀXIMS MITJANS POSSIBLES (premsa escrita, especialitzada i generalista, Internet, etc.) QUI NO S’ANUNCIA, NO VEN (Era el títol d’una expo del Museu de Mataró d’anuncis en premsa de principis de segle XX, i que va tenir lloc al 2008).
Tal com ja he manifestat, NO HA ESTAT PRESENT CAP MITJÀ D’ABAST CATALÀ i MENYS ESTATAL. I a excepció d’aquesta cronista, la premsa especialitzada NI ESTÀ ASSABENTADA DE L’EXISTÈNCIA DEL TORRES GARCÍA.
2) Per obtenir resultats és necessari invertir, i si els partits polítics troben dinerons per fer pancartes i banderoles, MATARÓ HAURIA D’HAVER ESTAT FORÇA FARCIT de banderoles amb el Torres García abans de la campanya electoral.
3) El pas del temps és necessari per a la difusió i consolidació del premi, però també és necessari un jurat sense tanta campaneta, però més divers i amb criteris més amplis i universals tant de l’art com d’expansió del premi.
Serveixi com exemple el premi HONDA La Garriga de Pintura. Darrerament va estar la mostra de les obres seleccionades y guanyadores al Palau Moja de Barcelona, i la seva exposició és itinerant. Pot ser també caldria pensar en una itinerància del Torres, tal com la gent del Llimoner està fent amb EL CASAMENT.
El jurat del premi Honda d’enguany va estar format per:
Neus Bulbuena, alcaldessa de la Garriga i presidenta honorífica del jurat.
Arranz Bravo (Pintor) – es pot veure obra a la Nau Gaudí
Alcadi Calzada – Director General de la Fundació Princep de Girona
Joaquín Chancho –pintor
Xavier Corberó – Escultor
Miguel Fernández Cid – crític d’art
Marcel Pascual – Empresari i col•leccionista
Josep Ma. Riera i Aragó –Pintor i escultor
Pilar Forcada – Comissària del Premi Honda
AIXÒ ÉS UN JURAT, I NO EL QUE TENIM AL TORRES GARCIA!!!! – Fixeu-vos, amics lectors:
El jurat del Torres García està format per:
Juan Manuel Bonet, crític i historiador de l’art. Director de l’IVAM – Valencia (1995-2000) i del Reina Sofia a Madrid (2000-2004):
Daniel Giralt Miracle, també crític i historiador de l’art. Ha estat director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Arnau Puig: Fundador del Grup Dau al Set, historiador i crític d’art i Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Francesc Rodón. Crític d’art i de literatura. Director del Museu Monjo de Vilassar de Mar.
I finalment Pilar Vélez, doctora y professora d’història de l’art. Vicepresidenta de l’Associació de Critics d’Art i directora del Museu Marés.
O sigui que aquest personal, EN SA P...A VIDA ha tingut que lluitar per un negoci relacionat amb l’art, sigui una galeria, sigui com artistes, etc., i que TOTS ESTAN BEN APOLTRONATS EN L’ESFERA PÚBLICA !!! Són persones de molt de pedigree, però de trajectòries professionals molt similars, i sempre dins l’entorn oficial i d’estaments públics, que treuen com a conclusió que donen el primer premi un xicot ...”que encara és estudiant i que ja ha guanyat algun certamen (al 2009 va obtenir el segon premi en el lleidetà Miquel Viladrich), ens va convèncer plenament amb la seva valentia, alhora de fixar-ho tot al dibuix. Un dibuix sobre tela, net, sec, concís, amb ecos de “comic” – una certa línea clara tintinesca - i alhora amb un cert deix geomètric, entre mondrianesc i minimalista...” i continua
Mirin senyors del jurat, el que és aquest dibuix ÉS UN PROJECTE O EXAMEN DE FINAL DE CURS DE DIBUIX TÈCNIC O LINEAL, SI ES VOL, I RES MÉS!!!! En Francesc Todó García ho feia més bé i a mitjans del segle XX. (veure dibuix). No ens vulguin fer veure garses per perdius, que ja fa anys que caminem. En Mondrian fa anys que és mort i el minimalisme no té èxit i quasi està passat de moda. Però com que, tal com he dit abans, vostès de suar els calers, no els han suat, es permeten el luxe de premiar lo més tirat i a sobre els mataronins hem de riure la gràcia, fins a tal punt, que la feinada que té la Sant Lluc per trobar pressupost per donar de premi.
La conclusió de tot plegat, és que aquest premi pot arribar a ser molt, però ha de canviar de jurat. La diversitat de procedències del premi Honda és un bon exemple a seguir – per cert igual dotació que el Torres García.
Finalment, una acotació. Consultada per aquesta cronista accidental – critica aferrisada, ho se – el valor en el mercat de les obres premiades, a un pèrit judicial i expert en tassacions, en cas de venda, aquestes obres en prou feines superarien els 200 €. Sense comentaris.
1)En la vida ha vigut ni vindrà el Conseller de Cultura de torn al lliurament d’un premi com aquest, mentre no es faci una difusió PELS MÀXIMS MITJANS POSSIBLES (premsa escrita, especialitzada i generalista, Internet, etc.) QUI NO S’ANUNCIA, NO VEN (Era el títol d’una expo del Museu de Mataró d’anuncis en premsa de principis de segle XX, i que va tenir lloc al 2008).
Tal com ja he manifestat, NO HA ESTAT PRESENT CAP MITJÀ D’ABAST CATALÀ i MENYS ESTATAL. I a excepció d’aquesta cronista, la premsa especialitzada NI ESTÀ ASSABENTADA DE L’EXISTÈNCIA DEL TORRES GARCÍA.
2) Per obtenir resultats és necessari invertir, i si els partits polítics troben dinerons per fer pancartes i banderoles, MATARÓ HAURIA D’HAVER ESTAT FORÇA FARCIT de banderoles amb el Torres García abans de la campanya electoral.
3) El pas del temps és necessari per a la difusió i consolidació del premi, però també és necessari un jurat sense tanta campaneta, però més divers i amb criteris més amplis i universals tant de l’art com d’expansió del premi.
Serveixi com exemple el premi HONDA La Garriga de Pintura. Darrerament va estar la mostra de les obres seleccionades y guanyadores al Palau Moja de Barcelona, i la seva exposició és itinerant. Pot ser també caldria pensar en una itinerància del Torres, tal com la gent del Llimoner està fent amb EL CASAMENT.
El jurat del premi Honda d’enguany va estar format per:
Neus Bulbuena, alcaldessa de la Garriga i presidenta honorífica del jurat.
Arranz Bravo (Pintor) – es pot veure obra a la Nau Gaudí
Alcadi Calzada – Director General de la Fundació Princep de Girona
Joaquín Chancho –pintor
Xavier Corberó – Escultor
Miguel Fernández Cid – crític d’art
Marcel Pascual – Empresari i col•leccionista
Josep Ma. Riera i Aragó –Pintor i escultor
Pilar Forcada – Comissària del Premi Honda
AIXÒ ÉS UN JURAT, I NO EL QUE TENIM AL TORRES GARCIA!!!! – Fixeu-vos, amics lectors:
El jurat del Torres García està format per:
Juan Manuel Bonet, crític i historiador de l’art. Director de l’IVAM – Valencia (1995-2000) i del Reina Sofia a Madrid (2000-2004):
Daniel Giralt Miracle, també crític i historiador de l’art. Ha estat director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Arnau Puig: Fundador del Grup Dau al Set, historiador i crític d’art i Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Francesc Rodón. Crític d’art i de literatura. Director del Museu Monjo de Vilassar de Mar.
I finalment Pilar Vélez, doctora y professora d’història de l’art. Vicepresidenta de l’Associació de Critics d’Art i directora del Museu Marés.
O sigui que aquest personal, EN SA P...A VIDA ha tingut que lluitar per un negoci relacionat amb l’art, sigui una galeria, sigui com artistes, etc., i que TOTS ESTAN BEN APOLTRONATS EN L’ESFERA PÚBLICA !!! Són persones de molt de pedigree, però de trajectòries professionals molt similars, i sempre dins l’entorn oficial i d’estaments públics, que treuen com a conclusió que donen el primer premi un xicot ...”que encara és estudiant i que ja ha guanyat algun certamen (al 2009 va obtenir el segon premi en el lleidetà Miquel Viladrich), ens va convèncer plenament amb la seva valentia, alhora de fixar-ho tot al dibuix. Un dibuix sobre tela, net, sec, concís, amb ecos de “comic” – una certa línea clara tintinesca - i alhora amb un cert deix geomètric, entre mondrianesc i minimalista...” i continua
Mirin senyors del jurat, el que és aquest dibuix ÉS UN PROJECTE O EXAMEN DE FINAL DE CURS DE DIBUIX TÈCNIC O LINEAL, SI ES VOL, I RES MÉS!!!! En Francesc Todó García ho feia més bé i a mitjans del segle XX. (veure dibuix). No ens vulguin fer veure garses per perdius, que ja fa anys que caminem. En Mondrian fa anys que és mort i el minimalisme no té èxit i quasi està passat de moda. Però com que, tal com he dit abans, vostès de suar els calers, no els han suat, es permeten el luxe de premiar lo més tirat i a sobre els mataronins hem de riure la gràcia, fins a tal punt, que la feinada que té la Sant Lluc per trobar pressupost per donar de premi.
La conclusió de tot plegat, és que aquest premi pot arribar a ser molt, però ha de canviar de jurat. La diversitat de procedències del premi Honda és un bon exemple a seguir – per cert igual dotació que el Torres García.
Finalment, una acotació. Consultada per aquesta cronista accidental – critica aferrisada, ho se – el valor en el mercat de les obres premiades, a un pèrit judicial i expert en tassacions, en cas de venda, aquestes obres en prou feines superarien els 200 €. Sense comentaris.
2 comments:
Amiga Marta
Tot deixant de costat els teus comentaris artístics que evidentment respecto però dels que disenteixo en molt alt percentatge, especialment en el que pertoca al jurat , i tant sols per a la teva informació en el paper de cronista que exerceixes, et vull recordar que l'acte inaugural de la 1a. edició de la Torres García va ser presidida per la Sra. Catalina Mieras per un llavors Consellera de Cultura de la Generalitat.
Amb tot l'afecte
Pere
Gràcies Pere, pel recordatori. Tens tota la raó. Se m'havia passat per alt. I per tant, rectifico a través d'aquest comentari el fet que A EXCEPCIÓ DE LA PRIMERA EDICIÓ, EN LA VIDA...
Ben atentament,
Post a Comment