Sunday, October 22, 2006

EL CINEMA A LA GENERALITAT REPUBLICANA (1936-1939)



Sota el títol “Laya films, la productora de la República”, i organitzada per l’Associació Amics de la ciutat de Mataró, va tenir lloc el passat dijous, 19 d’octubre, a la sala d’actes Caixa Laietana, una conferència a càrrec de la Ma. Encarnació Soler i Alomà, doctora en Història de l’Art, i actualment professora de català a l’Institut Puig i Cadafalch de Mataró.

Fundadora a l’octubre del 1996 de l’Associació de Cinema Rescat, inicialment ubicada a Mataró i posteriorment traslladada a Barcelona, i de la que aquest any se’n commemora el desè aniversari - la Dra. Soler, de forma àgil i dinàmica, i amb l’ajut de diapositives, va basar la seva conferència en la tasca de la productora Laya films, creada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana al 1936.

Fent un repàs general i de visió única, pels esdeveniments que varen conduir a la desfeta del règim republicà, Soler va exposar a prop de la cinquantena de persones presents a la xerrada, la significació que va tenir el cinema durant el període bèl·lic 1936-1939.

“Partits polítics i centrals sindicals varen prendre consciència del cinema com a eina de propaganda”. Varen ser la UGT i especialment la CNT les que utilitzaren majoritàriament aquest vehicle. Cal recordar que la CNT estava fortament implantada en l’espectacle i el cinema. L’any 1930 era el sindicat únic de l’espectacle públic. Soler va fer esment també, de com els milicians varen esclafar els principis de la sublevació militar del general Franco, “que va estar controlada, però no vençuda”, per la qual cosa, es va iniciar la producció de films, tenint en compte que aleshores, el cinema ja era sonor, i per tant, la intensitat de les imatges amb els sons dels esclats de les bombes, etc., era més esfereïdor.

A principis de la Guerra Civil, la Generalitat va organitzar una política de recuperació del control cinematogràfic. “El 5 d’octubre de 1936, Jaume Miravitlles va crear el Comissariat de Propaganda. Veia una oportunitat per a la creació d’un estil de propaganda similar al de les democràcies europees”. Va comptar amb delegacions a Paris, Oslo, Londres, etc., i va realitzar una tasca molt important amb el cartellisme.

Dins aquest comissariat, Laya Films va ser una nova secció. Joan Castanyer va ser un dels caps que va aportar material, creant una indústria sense la qual no es podia produir art.

Els estudis de Laya films, situats a l’actual Av. Diagonal de Barcelona, i que durant la República va ser l’Av. 14 d’Abril, varen ser visitats per gent com André Malreuaux, John Dospassos, etc i va produir un total de 100 films, per al seu setmanari “Espanya al Dia”, d’una durada d’entre 9 i 10 minuts, on també va comptar amb la col·laboració del Partit Comunista.

Les condicions de filmació i subsistència de la pròpia productora eren absolutament precàries. Davant la no acceptació en molts llocs de la moneda republicana per a l’adquisició de material, aquest s’aprofitava al màxim i les pel·lícules eren fruit d’un equip humà convençut i amb risc de les seves pròpies vides. Tots cobraven un sou de 10,00 pessetes.

Un dels cameres, i pioner de Laya Films, era Joaquim Soler i Moreu, nascut a Mataró. Home de prestigi dins el seu camp, havia treballat a la casa Pahté, en acabar la guerra, va ser deportat per la Gestapo i obligat a treballar per a ells en qualitat d’enginyer. Passada la segona guerra mundial, va entrar a treballar a l’Olivetti fins a la seva jubilació.

Les filmacions de Laya Films abraçaven un ampli ventall, des d’oficis, artistes, artesans, etc. fins als esdeveniments de la guerra. El darrer film va ser Catalunya Martir.

"El llegat cinematogràfic de Laya films és actualment molt poc", va dir la Dra. Soler. Se’n va intentar salvar la producció, però en el seu trasllat, el vagó de tren on es trobaven les pel·lícules, que lògicament per l’època, el material era molt inflamable, es va incendiar ocasionant una quantiosa pèrdua. Se’n va salvar la meitat. No obstant, algunes còpies se’n van salvar a nivell particular. L’ex-president de la Generalitat restaurada, Josep Tarradellas, en va porta 3, que havia conservat en el seu exili de St. Martin-le Beau.

Josep Mariné, també membre de l’equip de filmació de Laya Films, va ser l’encarregat de la restauració dels noticiaris, que s’havien dividit en seccions, desmuntant l’original i el seu metratge.

La conferència es va acabar amb la projecció de Els tapers de la costa, (1937) film dedicat a la producció de suro i Catalunya Màrtir, (1938) que doblada al francès, mostrava les conseqüències d’una Barcelona destruïda a causa dels bombardeigs de l’aviació del bàndol nacional.

No comments: