Sunday, October 29, 2006

PREMI ILURO-2006: (I)-PRESENTACIÓ I CONFERÈNCIA.


L’acte acadèmic conclusiu de la 48a. Convocatòria del Premi Iluro, va tenir lloc el passat dijous, 26 d’octubre a la Sala d’Actes de Caixa Laietana, i el jurat, per unanimitat, va declarar desert el premi concedint però, un accèssit de 3.000 € i publicació de l’obra al treball: “P.Jacint Feliu i Utzet (1787 – 1867), protagonista de la restauració de l’Escola Pia a Espanya”, realitzat pel pare Joan Florensa i Parés.

En l’edició d’enguany, el jurat presidit pel Dr. Jordi Nadal i format per Pilar González, Manuel Salicrú, Josep Ma. Salrach i Ricard Navarro com a secretari, es produeix la substitució de la Dra. Isabel Rodà - que ha acabat el seu període constituenari - pel catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Dr. Joan Sanmartí i Grego, qui demés va ser el titular de la conferència d’enguany: “Els Laietans i la Laietània: un poble i un estat de la Ibèria antiga”

En l’ordre d’intervencions, i davant d’un públic nombrós però minvat en referència a altres edicions, amb la presència d'un polític en aquest cas el representant de CiU, Josep Martí, i gent relacionada amb l’àmbit cultural de la nostra ciutat. El regidor de cultura, J. Graupera, va excusar la seva presència, doncs tenia un altre acte a la mateixa hora.
El president de l’entitat bancària, Jaume Boter de Palau va agrair a la Dra. Rodà la seva col·laboració durant aquests sis darrers anys, tot informat als presents de la incorporació del Dr. Sanmartí, expert coneixedor de la història de Mataró, qui demés va realitzar la seva tesi doctoral sobre la Laietània Ibèrica : “No tan sols ha estudiat totes les pedres, les costums, l’economia, el comerç, sinó que té bons amics i companys per la seva tasca”.

Tot seguit, el conferenciant, recent arribat d’una campanya d’excavacions a Tunísia, va iniciar la seva xerrada tot agraint la responsabilitat que se li concedeix, reconeixent la trajectòria i història del Premi Iluro, i ben satisfet “per formar part d’un jurat amb il·lustres col·legues del món acadèmic i cultural”.

De forma planera, ben a poc a poc i amb l’ajut de mitjans informàtics, el Dr. Sanmartí va introduir als presents en la Laietània del segles IV i III abans de Crist, fent esment al Dr. Alexandre de Labarde com a primer gran erudit, estudiós del tema, però va ser Pere Bosch i Gimpera qui va instaurar una llarga tradició dins l’arqueologia catalana, que va arribar a la seva maduresa durant la dècada dels anys 20 i 30 del segle passat. “No hi ha cultura arqueològica que es pugui sobrepassar als papers ètnics però s’ha d’intentar comprendre aquestes societats”.

Recordant les figures de Cuyàs a Granollers o de Marià Ribas a Mataró, va definir als presents el concepte de tribu pels arqueòlegs: “conjunt de petites societats sense administració ni govern”, definició aquesta que no es pot aplicar als Laietans, que si tenien estructura administrativa. Proves com l’escriptura, que els Ibers utilitzaven en diversos nivells, com per exemple, l’administratiu o en inscripcions en làpides, tot i reconeixent que els coneixements de la llengua ibèrica són pobres, el Dr. Sanmartí, va mostrar una imatge on es podien distingir signes numeraris.

Els assentaments ibèrics a la Laietània, si varen trobar restes de torres de control, amb un domini visual de la plana d’uns 8 km. de radi, lo que permetia bona inter-visibilitat entre els assentaments. Tot i així “es coneix més de les darreres etapes de la prehistòria que d’aquesta època”

Un aspecte important que va ressaltar el conferenciant va ser les 109 tombes trobades en una àrea de 2000 kms., i, emplaçades al peu de Burriac, en el que se’n diu la necròpolis de Cabrera de Mar, de gran valor simbòlic. Els estudis realitzats, detallen que pertanyen a la classe aristòcrata dels Laietans, per la qual cosa es dona a entendre que la societat estava estatificada, amb una profunda estructura administrativa.

Finalment, va fer referència a les ceràmiques, com a peces de prestigi, tot i que es ben conegut l’ús de les àmfores com atuells per a guardar aliments, se suposa que per la quantitat de peces i mostres trobades, la classe aristòcrata de l’època, donava la màxima importància a la qualitat i a les importacions, com al control de l’administració i la defensa del territori, estant aquesta classe social separada de la resta de la població.

“La segona guerra púnica va arrasar als pobles Ibers. No vol dir que molts dels aspectes de la cultura laietana desapareguessin però l’empremta de la romanització va fer un gran destrall”, varen ser les paraules finals del Dr. Sanmartí.

Com des de fa uns anys, l’edició impresa d’aquesta conferència va ser lliurada als assistents al acte.

No comments: