El Museu de Mataró exposa del 4 al 29 d'octubre d'enguany “Rebels amb causa”, una mostra dels dibuixos de Josep Escobar, conegut autor de personatges com “Carpanta”, la criada “Petra”, “Zipi i Zape”, etc.
L’exposició, organitzada per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, i plantejada com una transformació del tebeo al natural, permet al visitant rememorar les lectures del “Pulgarcito” o el “Mortadelo y Filemón”, etc, que editava la desapareguda Editorial Bruguera. L’estil d’Escobar és de traça nítida, molt expressiva i de diàlegs incisius, crítics i molts cops sarcàstics, gens ofensius i destinats a la imaginació del públic infantil.
Recordar a “Carpanta”, i el seu afany indescriptible per aconseguir un àpat, les trapelleries de “Zipi i Zape” i com feien anar de corcoll als seus pares i al seu mestre, la criada “Petra”, vinguda del poble i, com actualment en diríem, “al·lucinava” davant una mestressa esnob i amb afany de figurar, o d’ altres com “Melitón, bombero de aficición” o “Don Óptimo”, etc., és un retorn a la infantesa per a molts, que dins la nostra innocència i inexperiència, gaudíem d’unes historietes sempre amb acció continuada, i que en absolut sabíem entreveure que la Petra fos una rebel impenitent, sinó una noia de poble que com moltes va anar a la ciutat a servir, per sortir de la misèria, sense abandonar el sentit comú, que no consideràvem a Carpanta com un marginat, sinó un representant de la fam que s’havia passat, sempre amb enginy i en masses cops desafortunat per aconseguir menjar, o a Zipi i Zape, dos nens entremaliats, plens d’imaginació i bondat, incompresos sense cap mena de dubte, però ni l’escola ni la família els hi eren repressors, sinó els organismes estrictes per al seu propi futur, un ordre escolar actualment desaparegut.
L’exposició, organitzada per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, i plantejada com una transformació del tebeo al natural, permet al visitant rememorar les lectures del “Pulgarcito” o el “Mortadelo y Filemón”, etc, que editava la desapareguda Editorial Bruguera. L’estil d’Escobar és de traça nítida, molt expressiva i de diàlegs incisius, crítics i molts cops sarcàstics, gens ofensius i destinats a la imaginació del públic infantil.
Recordar a “Carpanta”, i el seu afany indescriptible per aconseguir un àpat, les trapelleries de “Zipi i Zape” i com feien anar de corcoll als seus pares i al seu mestre, la criada “Petra”, vinguda del poble i, com actualment en diríem, “al·lucinava” davant una mestressa esnob i amb afany de figurar, o d’ altres com “Melitón, bombero de aficición” o “Don Óptimo”, etc., és un retorn a la infantesa per a molts, que dins la nostra innocència i inexperiència, gaudíem d’unes historietes sempre amb acció continuada, i que en absolut sabíem entreveure que la Petra fos una rebel impenitent, sinó una noia de poble que com moltes va anar a la ciutat a servir, per sortir de la misèria, sense abandonar el sentit comú, que no consideràvem a Carpanta com un marginat, sinó un representant de la fam que s’havia passat, sempre amb enginy i en masses cops desafortunat per aconseguir menjar, o a Zipi i Zape, dos nens entremaliats, plens d’imaginació i bondat, incompresos sense cap mena de dubte, però ni l’escola ni la família els hi eren repressors, sinó els organismes estrictes per al seu propi futur, un ordre escolar actualment desaparegut.
Cal destacar, també, la col·laboració d'Escobar en curmetratges d'animació, dels quals l'exposició recull una petita mostra. Tècnica i traç diferents dels del tebeo, però igualment mostren una solidesa de coneixements artístics.
No comments:
Post a Comment