Si com va dir el reconegut violagambista Jordi Savall, en la presentació del seu concert del passat 30 de novembre “La música no es pot explicar en paraules. Si així s’expliqués no tindria cap sentit”, un recital de poemes com el que va tenir lloc el passat 14 de desembre, no pot expressar la seva essència a través d’una crònica. S’ha d’estar-hi present, s’ha d’escoltar amb el cor i sentir amb l’ànima.
Divergeix, doncs, aquesta cronista de l’estil habitual de relat per passar explicar com una entitat, Amics de la Ciutat de Mataró, dos rapsodes i un guitarrista; Carme Faja, Xavier Ubach i Jonc Torres, varen organitzar una magnífica i veritablement emocionant vetllada, on a través de les seves veus i de la música, els versos de: J.M de Segarra, Jacinto Benavente, Alfonsina Storni, Miquel Martí i Pol, Josep Serra Janer, Federico Garcia Lorca, Narcís Comadira, Miguel Ramos Carrión, Salvador Espriu, Isidre Julià, Josep Vicenç Foix, Josep Punsola, Mario Benedetti, Lina Casanovas, Francisco Luís Bermudez, Salvador Espriu i Joan Maragall varen expressar tota mena de sentiments, situacions, emocions, pensaments, històries, alegries, desenganys... tot el que és l’ ésser humà. El públic, que omplia de gom a gom la sala d’actes de Caixa Laietana, amb silenci respectuós, mostrava avidesa d’escoltar poesia; una audiència única que no es dona en masses ocasions.
Naturalment, tot va tenir un ordre i Ricard Bonamusa va complir, com sempre, les funcions de presentador, informant de la trajectòria professional dels protagonistes: Carme Faja, que havia participat a Ràdio Maresme de Mataró, i que sempre ha col·laborat en nombrosos actes com obres de teatre, la presentació de l’Homenatge a la Vellesa, la direcció dels “Cors Alegres” del casal Jaume Tarrides, etc.
Xavier Ubach, conegut locutor de ràdio i televisió, cap de programes de Ràdio Barcelona però també actor a Sala Cabañes, i fins i tot, amb companyia pròpia, i actualment pintor.
Jonc Torres, professor de música de l’Institut Miquel Biada que a banda d’interpretar conegudes havaneres o el Cant dels Ocells, també va compondre música expressament per a l’ocasió.
Veus i sons : el temple, timbre i força expressiva d’Ubach, la dolçor, la melangia i la tendresa de Carme Faja i l’encisador xiuxiueig musical de Torres, sempre acompanyant, mai per sobre, varen frapar profundament amb poemes com “Nadal” de J. Serra Janer, “Romanç de la coca” de Josep Punsola, “4 de febrer de 1945” de Narcís Comadira, “El seminarista de los ojos negros” de M. Ramos Carrión, “El meeting de la humanidad” de Jacinto Benavente per citar-ne alguns, tan sols per il·lustrar al lector, perquè TOTS eren poesia.
Ambdós rapsodes varen acabar oficialment el recital amb un duet del Compte Arnau de Josep M. de Segarra. Però el bis no es va fer esperar: “El poema dels tres fadrins” i “La Campana de Sant Honorat” varen concloure un esdeveniment on l’expressió de les paraules, la calidesa i distinció de les veus i l’encant de l’harmonia varen confortar l’ambient i al públic, que per una estona, es va atapaït de goig i d’esperit poètic.
Divergeix, doncs, aquesta cronista de l’estil habitual de relat per passar explicar com una entitat, Amics de la Ciutat de Mataró, dos rapsodes i un guitarrista; Carme Faja, Xavier Ubach i Jonc Torres, varen organitzar una magnífica i veritablement emocionant vetllada, on a través de les seves veus i de la música, els versos de: J.M de Segarra, Jacinto Benavente, Alfonsina Storni, Miquel Martí i Pol, Josep Serra Janer, Federico Garcia Lorca, Narcís Comadira, Miguel Ramos Carrión, Salvador Espriu, Isidre Julià, Josep Vicenç Foix, Josep Punsola, Mario Benedetti, Lina Casanovas, Francisco Luís Bermudez, Salvador Espriu i Joan Maragall varen expressar tota mena de sentiments, situacions, emocions, pensaments, històries, alegries, desenganys... tot el que és l’ ésser humà. El públic, que omplia de gom a gom la sala d’actes de Caixa Laietana, amb silenci respectuós, mostrava avidesa d’escoltar poesia; una audiència única que no es dona en masses ocasions.
Naturalment, tot va tenir un ordre i Ricard Bonamusa va complir, com sempre, les funcions de presentador, informant de la trajectòria professional dels protagonistes: Carme Faja, que havia participat a Ràdio Maresme de Mataró, i que sempre ha col·laborat en nombrosos actes com obres de teatre, la presentació de l’Homenatge a la Vellesa, la direcció dels “Cors Alegres” del casal Jaume Tarrides, etc.
Xavier Ubach, conegut locutor de ràdio i televisió, cap de programes de Ràdio Barcelona però també actor a Sala Cabañes, i fins i tot, amb companyia pròpia, i actualment pintor.
Jonc Torres, professor de música de l’Institut Miquel Biada que a banda d’interpretar conegudes havaneres o el Cant dels Ocells, també va compondre música expressament per a l’ocasió.
Veus i sons : el temple, timbre i força expressiva d’Ubach, la dolçor, la melangia i la tendresa de Carme Faja i l’encisador xiuxiueig musical de Torres, sempre acompanyant, mai per sobre, varen frapar profundament amb poemes com “Nadal” de J. Serra Janer, “Romanç de la coca” de Josep Punsola, “4 de febrer de 1945” de Narcís Comadira, “El seminarista de los ojos negros” de M. Ramos Carrión, “El meeting de la humanidad” de Jacinto Benavente per citar-ne alguns, tan sols per il·lustrar al lector, perquè TOTS eren poesia.
Ambdós rapsodes varen acabar oficialment el recital amb un duet del Compte Arnau de Josep M. de Segarra. Però el bis no es va fer esperar: “El poema dels tres fadrins” i “La Campana de Sant Honorat” varen concloure un esdeveniment on l’expressió de les paraules, la calidesa i distinció de les veus i l’encant de l’harmonia varen confortar l’ambient i al públic, que per una estona, es va atapaït de goig i d’esperit poètic.
No comments:
Post a Comment