L’estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró va acollir la vint-i-tresana edició de la Sessió d’Estudis Mataronins, que va tenir lloc el passat dissabte, 2 de desembre.
D’un total de 22 comunicacions, quinze varen ser les presentades amb temes tan diversos com la Renaixença a Mataró en referència al col·legi Valldemia, diferents aspectes de la Guerra Civil espanyola, personatges com Pompeu Fabra o Josep Subiñá i Martí, Josep Fradera i per descomptat, no podien faltar els vestigis de la Roma Imperial a la vella Iluro i voltants.
Seguint un ordre invers al cronològic, i amb Enric Subiñá com a moderador, Joan i Ramon Iglesias i Alexis Serrano, en representació del Centre d’Estudis Vilassarencs, varen presentar la pàgina web: http://www.catvilassar.com/, creada com a vehicle de comunicació i difusió de la història de Vilassar de Mar. Amb l’ajut de mitjans informàtics, els assistents, cap a una trentena de persones, varen poder observar els diferents àmbits de la web, que amb cinc mesos compte ja amb més de 14.000 visites, essent la part d’història i patrimoni la més consultada, darrera de la secció Videos.
“La història i la tecnologia poden ser contradictoris per la seva lentitud o rapidesa, però ens dona bons resultats”
La intenció dels autors de la web és la de “penjar” articles de difícil accés i la de crear un arxiu digital, davant la manca d’arxiu municipal i de l’escassa feina feta pel museu de Vilassar de Mar.
Tot seguit, Josep Puig i Pla amb “Josep Fradera i Soler. Un home de saber fer i estar”, va parlar del escriptor i ex-secretari particular de Joan Majó, actual president de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ex-alcalde de Mataró i ex-ministre d’indústria del primer govern socialista de Felipe González. J. Fradera, que recentment va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi, "és un personatge viu però que ha fet història. Pot semblar agosarat perquè encara és viu”, va comentar Puig, qui va el va qualificar com a home engrescat i engrescador, activista cultural i de presidències: la del Film Ideal Club, l’Anxaneta, etc.
La Guerra Cívil espanyola va comptar amb Josep Xaubet, Margarida Colomer, Jordi Amat i Agustí Barrera, amb temes com “Notícia sobre dues víctimes dels bombardeigs d’Arenys de Munt, El Frente de Juventudes... i els joves treballadors del Forn del Vidre, Estudi de la repressió a Calella i el sis d’octubre de 1934 a Arenys de Munt” respectivament.
Xaubet va manifestar el seu desacord en que s’anomenés al conflicte guerra civil i va proposar com a nova denominació “la guerra dels tres anys” (més semblant aquesta expressió a una guerra entre catalans i la resta de l’Estat que no pas a lo que va ser en realitat: un conflicte entre dos bàndols format per gent del mateix país- nota d'aquesta cronista). La seva comunicació va versar sobre dues dones que moriren a la plaça de l’Esglèsia en un bombardeig al 24 de gener de 1939, possiblement efectuat per la Legió Condor.
Xaubet va acabar la seva intervenció posant a disposició d’historiadors i investigadors el seu material “sempre que se’m citi” . Seguidament, Margarida Colomer va parlar sobre la Revolta de les Centúries del Frente de Juventudes, el 29 d’octubre de 1943, contra l’autoritat del Cap de Joventuts de la Falange. 9 persones varen ser detingudes, quedant ben palesa l’autoritat del que aleshores era governador civil de Barcelona A.F.Correa Véglison. Colomer va manifestar que la seva investigació es va poder fer gràcies a l’obertura d’una sèrie d’arxius, no accessibles vint anys enrera. Va acabar la seva comunicació donant suport a J. Xaubet en la seva reivindicació de menció d’autoria d’investigació, fet que ella sempre en fa us, “i que si algun cop no he constatat la font de les seves dades, ha estat per descuit”.
A continuació, Jordi Amat va parlar de quatre casos dels vint i quatre que presenta en la seva comunicació, que tenen en comú el moment de la mort, molts d’ells mossens i persones relacionades amb l’àmbit eclesiàstic, o propietaris de negocis, víctimes dels comitès republicans, dels que no vol utilitzar el tema “incontrolats” per considerar-lo massa eteri, tenint proves concretes, amb noms i cognoms de la perfecta sincronia i organització dels comitès
El conflicte bèl·lic va con concloure amb Agustí Barrera i de com en referència als fets del 6 d’octubre de 1934, en molts indrets la bandera de l’estel solitari fa costat a la roja del moviment obrer, és a dir, una conjunció entre l’alliberament social i el nacional.
La sessió d’estudis continuava tirant enrera en el temps i Anna Comas amb el seu estudi sobre: “Pompeu Fabra, les seves relacions amb Mataró”. Comas va basar la seva dissertació en la basant més humana del prestigios químic. Personatges com l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amb qui va muntar una acadèmia de batxillerat, l’industrial Jaume Baladia de qui també va ser cunyat o el periodista Julià Gual, qui va ajudar-lo en l’exili i al retorn a Espanya, varen ser figures cabdals en la vida de Fabra.
A continuació, el torn va ser pel moderador Enric Subiñà, que va parlar d’un avant passat seu: “Josep Subiñà i Martí: 125 anys de l’alcaldia de Mataró”, que nascut al 1829, a l’any 49 de la mateixa centúria va anar a l’Habana, on hi va fer negocis. Al 1870 va ser regidor de l’Ajuntament de Mataró en les files del partit progressista i al 1881, va ser nomenat alcalde. Home de talant enèrgic, va ser amic personal de García Oliver, i va estar al seu costat en el moment de la fundació de la Caixa d’Estalvis de Mataró, de la que en va ser president.
La Renaixença a Mataró i el Col·legi Valldemia varen tenir dos ponents: Jaume Vellvehi, i Montserrat Gurrera. Per separat, ambdues comunicacions varen incidir en el paper actiu que la institució escolar va tenir dins la Reinaixença, amb la divulgació del catalanisme cultural, però no dins la ciutat de Mataró. Així, Vellvehí va parlar d’alumnes com Terenci Thos i Codina o Josep Ma. Pellicer. Per la seva part, Gurrera va exposar el projecte educatiu de Valldemia, creat al 1855, amb la intenció dels seus fundadors: Hermegildo Coll i Valldemia, Pelegrí Ferrer i Ramon Cuspinera, de crear una institució d’ensenyament de qualitat, a imitació dels col·legis europeus, per evitar a la noblesa i burgesia catalanes el fet d’enviar als seus fills a estudiar a fora de Catalunya.
De mitjans del segle XIX, varen passar a principis amb la comunicació d’Antoni Martí Coll “Noticies inèdites o poc conegudes sobre les Santes”. Al 1824 les relíquies varen arribar a Mataró, i varen ser dipositades a l’altar de Sant Desideri, però els devots i el poble en volien altar propi, per unes patrícies que desprès varen ser patrones. L’Ajuntament de l’època si va mostrar receptiu, sempre que es disposes de mitjans econòmics.
Alexandra Capdevila, habitual de les sessions d’estudis, va llegir el seu treball que versava sobre “Les xarxes de sociabilitat dels immigrants francesos a la comarca del Maresme durant el segle XVII.”, posant de manifest la integració dels francesos que fugien de les guerres i misèria del seu país, sense masses obstacles, a través de matrimonis o be establint relacions d’amistat i de tipus econòmic entre conciutadans.
Alexis Serrano amb “Les almadraves de Vilassar de Mar, un exemple de mutualisme mariner”, va informar als presents sobre una forma de pesca i d’economia com eren les almadraves: captura i salaó de peix, fent una breu ressenya històrica de les dues que s’assentaren a les aigües de Vilassar de Mar. Serrano també va introduir en els presents en el que era La Hermandad dins el Montepio dit de San Jaime, com una entitat assistencial que donava cobertura sanitària i de socors subsidiari als pescadors associats.
L’era moderna es va acabar amb la comunicació de Josep Ma. Roqué i “Conflictes bèl·lics i llurs conseqüències. Alguns exemples d’Òrrius”, on es demostra que la localitat que en principi podia estar allunyada dela participació en els esdeveniments socials, es ben al contrari, aportant documents sobre la guerra dels segadors, del francès i l’europea. També hi ha documentació relacionada amb al guerra civil espanyola.
La XXIIIena Sessió d’Estudis Mataronins, que en general va comptar amb una exposició per part dels ponents, àgil, i amb bona preparació de les comunicacions, sense que es presentés ni debat ni gaires preguntes per part del públic, va acabar amb Ramon Coll i Ramon Bruguera amb “La vila romana de Les Pèrgoles (Premià de Dalt)” i “Les àmfores ibèriques de Can Jordi (Sant Vicenç de Montalt)”.
La vila de Les Pèrgoles, situada en la urbanització del mateix nom, sobre l’autopista C-32 del Camí Antic de Teià, va ser descoberta per casualitat, amb troballes d’àmfores i ceràmiques del segle I abans de Crist. Actualment hi ha 117 cases unifamiliars. També si va descobrir una peça amb la cursiva (text en llatí) més llarga de tot Catalunya.
Pel que fa les àmfores ibèriques de Can Jordi, varen ser descobertes com a conseqüència de les excavacions prèvies per a l’autopista C-32. Les troballes foren de sis sitges i un retall al sauló de mitjans del segle III abans de Crist. Possiblement, formarien part d’un establiment pròxim dedicat al conreu de la terra.
D’un total de 22 comunicacions, quinze varen ser les presentades amb temes tan diversos com la Renaixença a Mataró en referència al col·legi Valldemia, diferents aspectes de la Guerra Civil espanyola, personatges com Pompeu Fabra o Josep Subiñá i Martí, Josep Fradera i per descomptat, no podien faltar els vestigis de la Roma Imperial a la vella Iluro i voltants.
Seguint un ordre invers al cronològic, i amb Enric Subiñá com a moderador, Joan i Ramon Iglesias i Alexis Serrano, en representació del Centre d’Estudis Vilassarencs, varen presentar la pàgina web: http://www.catvilassar.com/, creada com a vehicle de comunicació i difusió de la història de Vilassar de Mar. Amb l’ajut de mitjans informàtics, els assistents, cap a una trentena de persones, varen poder observar els diferents àmbits de la web, que amb cinc mesos compte ja amb més de 14.000 visites, essent la part d’història i patrimoni la més consultada, darrera de la secció Videos.
“La història i la tecnologia poden ser contradictoris per la seva lentitud o rapidesa, però ens dona bons resultats”
La intenció dels autors de la web és la de “penjar” articles de difícil accés i la de crear un arxiu digital, davant la manca d’arxiu municipal i de l’escassa feina feta pel museu de Vilassar de Mar.
Tot seguit, Josep Puig i Pla amb “Josep Fradera i Soler. Un home de saber fer i estar”, va parlar del escriptor i ex-secretari particular de Joan Majó, actual president de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ex-alcalde de Mataró i ex-ministre d’indústria del primer govern socialista de Felipe González. J. Fradera, que recentment va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi, "és un personatge viu però que ha fet història. Pot semblar agosarat perquè encara és viu”, va comentar Puig, qui va el va qualificar com a home engrescat i engrescador, activista cultural i de presidències: la del Film Ideal Club, l’Anxaneta, etc.
La Guerra Cívil espanyola va comptar amb Josep Xaubet, Margarida Colomer, Jordi Amat i Agustí Barrera, amb temes com “Notícia sobre dues víctimes dels bombardeigs d’Arenys de Munt, El Frente de Juventudes... i els joves treballadors del Forn del Vidre, Estudi de la repressió a Calella i el sis d’octubre de 1934 a Arenys de Munt” respectivament.
Xaubet va manifestar el seu desacord en que s’anomenés al conflicte guerra civil i va proposar com a nova denominació “la guerra dels tres anys” (més semblant aquesta expressió a una guerra entre catalans i la resta de l’Estat que no pas a lo que va ser en realitat: un conflicte entre dos bàndols format per gent del mateix país- nota d'aquesta cronista). La seva comunicació va versar sobre dues dones que moriren a la plaça de l’Esglèsia en un bombardeig al 24 de gener de 1939, possiblement efectuat per la Legió Condor.
Xaubet va acabar la seva intervenció posant a disposició d’historiadors i investigadors el seu material “sempre que se’m citi” . Seguidament, Margarida Colomer va parlar sobre la Revolta de les Centúries del Frente de Juventudes, el 29 d’octubre de 1943, contra l’autoritat del Cap de Joventuts de la Falange. 9 persones varen ser detingudes, quedant ben palesa l’autoritat del que aleshores era governador civil de Barcelona A.F.Correa Véglison. Colomer va manifestar que la seva investigació es va poder fer gràcies a l’obertura d’una sèrie d’arxius, no accessibles vint anys enrera. Va acabar la seva comunicació donant suport a J. Xaubet en la seva reivindicació de menció d’autoria d’investigació, fet que ella sempre en fa us, “i que si algun cop no he constatat la font de les seves dades, ha estat per descuit”.
A continuació, Jordi Amat va parlar de quatre casos dels vint i quatre que presenta en la seva comunicació, que tenen en comú el moment de la mort, molts d’ells mossens i persones relacionades amb l’àmbit eclesiàstic, o propietaris de negocis, víctimes dels comitès republicans, dels que no vol utilitzar el tema “incontrolats” per considerar-lo massa eteri, tenint proves concretes, amb noms i cognoms de la perfecta sincronia i organització dels comitès
El conflicte bèl·lic va con concloure amb Agustí Barrera i de com en referència als fets del 6 d’octubre de 1934, en molts indrets la bandera de l’estel solitari fa costat a la roja del moviment obrer, és a dir, una conjunció entre l’alliberament social i el nacional.
La sessió d’estudis continuava tirant enrera en el temps i Anna Comas amb el seu estudi sobre: “Pompeu Fabra, les seves relacions amb Mataró”. Comas va basar la seva dissertació en la basant més humana del prestigios químic. Personatges com l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amb qui va muntar una acadèmia de batxillerat, l’industrial Jaume Baladia de qui també va ser cunyat o el periodista Julià Gual, qui va ajudar-lo en l’exili i al retorn a Espanya, varen ser figures cabdals en la vida de Fabra.
A continuació, el torn va ser pel moderador Enric Subiñà, que va parlar d’un avant passat seu: “Josep Subiñà i Martí: 125 anys de l’alcaldia de Mataró”, que nascut al 1829, a l’any 49 de la mateixa centúria va anar a l’Habana, on hi va fer negocis. Al 1870 va ser regidor de l’Ajuntament de Mataró en les files del partit progressista i al 1881, va ser nomenat alcalde. Home de talant enèrgic, va ser amic personal de García Oliver, i va estar al seu costat en el moment de la fundació de la Caixa d’Estalvis de Mataró, de la que en va ser president.
La Renaixença a Mataró i el Col·legi Valldemia varen tenir dos ponents: Jaume Vellvehi, i Montserrat Gurrera. Per separat, ambdues comunicacions varen incidir en el paper actiu que la institució escolar va tenir dins la Reinaixença, amb la divulgació del catalanisme cultural, però no dins la ciutat de Mataró. Així, Vellvehí va parlar d’alumnes com Terenci Thos i Codina o Josep Ma. Pellicer. Per la seva part, Gurrera va exposar el projecte educatiu de Valldemia, creat al 1855, amb la intenció dels seus fundadors: Hermegildo Coll i Valldemia, Pelegrí Ferrer i Ramon Cuspinera, de crear una institució d’ensenyament de qualitat, a imitació dels col·legis europeus, per evitar a la noblesa i burgesia catalanes el fet d’enviar als seus fills a estudiar a fora de Catalunya.
De mitjans del segle XIX, varen passar a principis amb la comunicació d’Antoni Martí Coll “Noticies inèdites o poc conegudes sobre les Santes”. Al 1824 les relíquies varen arribar a Mataró, i varen ser dipositades a l’altar de Sant Desideri, però els devots i el poble en volien altar propi, per unes patrícies que desprès varen ser patrones. L’Ajuntament de l’època si va mostrar receptiu, sempre que es disposes de mitjans econòmics.
Alexandra Capdevila, habitual de les sessions d’estudis, va llegir el seu treball que versava sobre “Les xarxes de sociabilitat dels immigrants francesos a la comarca del Maresme durant el segle XVII.”, posant de manifest la integració dels francesos que fugien de les guerres i misèria del seu país, sense masses obstacles, a través de matrimonis o be establint relacions d’amistat i de tipus econòmic entre conciutadans.
Alexis Serrano amb “Les almadraves de Vilassar de Mar, un exemple de mutualisme mariner”, va informar als presents sobre una forma de pesca i d’economia com eren les almadraves: captura i salaó de peix, fent una breu ressenya històrica de les dues que s’assentaren a les aigües de Vilassar de Mar. Serrano també va introduir en els presents en el que era La Hermandad dins el Montepio dit de San Jaime, com una entitat assistencial que donava cobertura sanitària i de socors subsidiari als pescadors associats.
L’era moderna es va acabar amb la comunicació de Josep Ma. Roqué i “Conflictes bèl·lics i llurs conseqüències. Alguns exemples d’Òrrius”, on es demostra que la localitat que en principi podia estar allunyada dela participació en els esdeveniments socials, es ben al contrari, aportant documents sobre la guerra dels segadors, del francès i l’europea. També hi ha documentació relacionada amb al guerra civil espanyola.
La XXIIIena Sessió d’Estudis Mataronins, que en general va comptar amb una exposició per part dels ponents, àgil, i amb bona preparació de les comunicacions, sense que es presentés ni debat ni gaires preguntes per part del públic, va acabar amb Ramon Coll i Ramon Bruguera amb “La vila romana de Les Pèrgoles (Premià de Dalt)” i “Les àmfores ibèriques de Can Jordi (Sant Vicenç de Montalt)”.
La vila de Les Pèrgoles, situada en la urbanització del mateix nom, sobre l’autopista C-32 del Camí Antic de Teià, va ser descoberta per casualitat, amb troballes d’àmfores i ceràmiques del segle I abans de Crist. Actualment hi ha 117 cases unifamiliars. També si va descobrir una peça amb la cursiva (text en llatí) més llarga de tot Catalunya.
Pel que fa les àmfores ibèriques de Can Jordi, varen ser descobertes com a conseqüència de les excavacions prèvies per a l’autopista C-32. Les troballes foren de sis sitges i un retall al sauló de mitjans del segle III abans de Crist. Possiblement, formarien part d’un establiment pròxim dedicat al conreu de la terra.
Finalment, tant als ponents com al públic assistent se li va lliurar el volum de la sessió de l'any 2005.
No comments:
Post a Comment