La sala d’exposicions que l’Associació Sant Lluc per l’Art té al carrer Bonaire de Mataró, acull fins a finals de juliol una mostra col·lectiva dels darrers treballs del guanyador y guardonats del 1r.Premi de Pintura Torres García, Ciutat de Mataró, que es va celebrar al mes de juny de l’any 2005.
Gustavo Díaz Sosa, Josep Ma, Codina, Mercè Sebastià, Romà Vallés i Marc Llacuna, presenten un conjunt d’obra que permet veure l’evolució artística durant aquest dos anys.
Sosa, sense cap mena de dubte es mostra durament crític, i es qui marca una evolució mes contundent respecta a la seva obra guanyadora al 2005: una traça meticulosa, l’ús d’un cromatisme bàsic que li permet sense traves mostrar la duresa del seu missatge: el reconeixement de la crueltat que representava l’esclavisme i la petitesa de desafortunats éssers humans en contrast amb els vaixells que els transportaven. La frase “Como el elegido, solo que esta vez no es el hijo de Dios” complementa dramàticament el missatge de les seves obres.
Romà Vallés se’ns presenta igual d’anàrquic i vitalista que l’any 2005: traç ampla, colors vius i agosarats, per un home que supera els vuitanta anys. Una obra fascinant, on l’espectador no deixa d’estar dins un cert estat de xoc; una abstracció pura sense indiferències, en contrast amb l’obra de Marc Llacuna, excessivament lineal, sense ambició, poc innovadora, i que a excepció de la variació de colors, es contempla com una obra simple, sense recursos estilístics, excessivament mil·limètrica, i on en cap moment sens mostra l’anima artística.
Mercè Sebastià, es decanta per un cromatisme únic, amb lleugeres variacions, que vol aprofundir a una sola unitat bàsica, però sense reflectir canvis ostensibles envers la seva obra del 2005. El missatge escrit més indefinit, ens indica que va a la recerca d’altres àrees dins l’art, però de moment no s’entreveu una direcció clara.
I finalment Josep Ma. Codina, ens mostra una obra elegant i subtil, feta de tons crema/marfil i gris, de traç senzill però dúctil i sinuós, que confereix a les peces exposades una sensació d’obra introspectiva, a la recerca de formes que recorden les clàssiques de l’antiga Grècia i Roma, però, configurades dins un marc modern i atraient.
Gustavo Díaz Sosa, Josep Ma, Codina, Mercè Sebastià, Romà Vallés i Marc Llacuna, presenten un conjunt d’obra que permet veure l’evolució artística durant aquest dos anys.
Sosa, sense cap mena de dubte es mostra durament crític, i es qui marca una evolució mes contundent respecta a la seva obra guanyadora al 2005: una traça meticulosa, l’ús d’un cromatisme bàsic que li permet sense traves mostrar la duresa del seu missatge: el reconeixement de la crueltat que representava l’esclavisme i la petitesa de desafortunats éssers humans en contrast amb els vaixells que els transportaven. La frase “Como el elegido, solo que esta vez no es el hijo de Dios” complementa dramàticament el missatge de les seves obres.
Romà Vallés se’ns presenta igual d’anàrquic i vitalista que l’any 2005: traç ampla, colors vius i agosarats, per un home que supera els vuitanta anys. Una obra fascinant, on l’espectador no deixa d’estar dins un cert estat de xoc; una abstracció pura sense indiferències, en contrast amb l’obra de Marc Llacuna, excessivament lineal, sense ambició, poc innovadora, i que a excepció de la variació de colors, es contempla com una obra simple, sense recursos estilístics, excessivament mil·limètrica, i on en cap moment sens mostra l’anima artística.
Mercè Sebastià, es decanta per un cromatisme únic, amb lleugeres variacions, que vol aprofundir a una sola unitat bàsica, però sense reflectir canvis ostensibles envers la seva obra del 2005. El missatge escrit més indefinit, ens indica que va a la recerca d’altres àrees dins l’art, però de moment no s’entreveu una direcció clara.
I finalment Josep Ma. Codina, ens mostra una obra elegant i subtil, feta de tons crema/marfil i gris, de traç senzill però dúctil i sinuós, que confereix a les peces exposades una sensació d’obra introspectiva, a la recerca de formes que recorden les clàssiques de l’antiga Grècia i Roma, però, configurades dins un marc modern i atraient.
2 comments:
M'agrada molt aquest pintor cubà Gustavo Díaz. Ja em va agradar quan vaig veure el seu quadre guanyador fa dos anys, i ara, les poques peçes exposades són, per a mí, d'un nivell excelent. De la resta, destaca en Josep M. Codina,en la seva línea.
Vengo de lo de Hipatìa y leo Torres Garcìa y me conmueve.Joaquìn Torres Garcìa una figura medular de la plàstica uruguaya con su constructivismo y su concepciòn del arte como vida.Un saludo desde Montevideo-Uruguay
Post a Comment