Si la temporada artística va començar a la sala d’exposicions de Caixa Laietana, l’oficial respecte a la cultura - la que va comptar amb exclusiva amb personal del PMC, i per què no sigui dit, fins i tot amb la regidora de Promoció Econòmica, Alícia Romero - va tenir lloc el passat divendres, 14 de setembre, amb la presentació dels catàlegs de la primera temporada d’exposicions del centre d’Art Ca l’Arenas, esdeveniment que, per manca de tramesa d'invitacions, no va comptar amb l'assistència de cap artista reconegut, a excepció del president de l'ASLL per l'art Antoni Luís i esposa.
Davant d’un públic jove, del que està “donant classes” a Can Xalant i rodalies, una trenta de persones, aproximadament, Sergi Penedès, regidor de cultura i Carles Marfà, varen adreçar-se als presents i a un parell de mitjans de comunicació despistats per tal de donar a conèixer les esmentades publicacions.
El primer torn d’intervencions va correspondre a Sergi Penedès qui va iniciar el seu parlament en base a unes “reflexions desendreçades”, i fent esment del inici d’una nova secció de publicacions que vagi reflectint les activitats del centre. “Ca l’Arenas té un any de vida amb avantatges i inconvenients (...) l’espai té limitacions físiques. Ca l’Arenas no pot atendre totes les demandes”
Penedès va insistir en el fet de l’ajust necessari dels elements, i que aquest comença per petites millores.
Tot seguit, va informar als presents que el proper 6 d’octubre s’obrirà la nova temporada, i que tal com ja va esmentar el passat 20 de juliol, anirà dedicada al viatge. “Volem que Ca l’Arenas sigui més conegut, i amb més visitants. No volem perdre la qualitat”. Segons Penedès, es volen introduir novetats a l’equipament, inserir-lo al circuit de promoció turística de la ciutat “Si visiten la casa Coll i Regàs, també poden entrar a Ca l’Arenas”. També va manifestar el fet d’estar en converses amb altres centres d’art complementaris. “Estem treballant, hem reflexionat i anem en bona línia”.
Tot fent esment de que han estat quatre mil els alumnes que han utilitzats les instal·lacions de tallers, va acabar la seva intervenció, amb un capítol d’agraïments al personal, als visitants, etc.
Seguidament, Carles Marfà, director del Museu de Mataró, va prendre la paraula fent primer esment a la política d’edició dels catàlegs, que tanca un cicle i fixa les activitats. “El fet que demostra el que hem es aquest, doncs les exposicions són efímeres”
Els catàlegs comencen una col·lecció. En son tres: Senyors i Senyores: el retrat. Sala 1, menjador i galeria. Els catàlegs son “un producte versàtil, de tacte agradable, i que permet recollir tot el que s’ha fet, alhora que també permetrà l’intercanvi amb altres centres i museus”.
Tot parlant de les exposicions temporals de la planta baixa, i que també es va presentar el catàleg de les obres relacionades amb el fons, amb la qual cosa “es pot fer un recorregut intens i coherent de l’obra que conservem dels germans Arenas, en Jordi i en Jaume”, Marfà va informar als presents de la diversitat i riquesa del fons, que anirà sortint ordenat i per col·leccions.
En referència al catàleg de la Sala 1, on en Jordi Arenas tenia el seu estudi, Marfà va destacar que l’obra mostrada en la mateixa, correspon a exposicions relacionades amb gent de Mataró i la comarca, intercanvis amb altres museus, i que ha constituït “l’eix vertebrador que ordena tota la temporada, amb noms com Opisso, Puiggalí, fundació Abelló o la darrera amb quadres del museu d’Art de Lleida”. Per a Marfà, la idea d’aquesta sala és que tingui un ús consagrat de la mateixa.
En referència a la sala 2, que correspon a l’antic dormitori de Jordi Arenas, és on s’exposa l’obra dels germans Arenas, mentre que la galeria s’ha reservat per l’art d’avantguarda i dels joves creadors. “Es una manera de mostrar les noves tendències i estils, a l’entorn de l’eix temàtic que s’està treballant”.
El catàleg no tan sols mostra l’obra esmentada, sinó que també recull les fotos de les noves instal·lacions.
Finalment, Marfà va parlar de les característiques dels catàlegs, que va qualificar de “format pràctic i adaptat a noves estanteries dels actuals habitatges”, i va acabar la seva intervenció al igual que Penedès, amb un torn d’agraïments a l’equip del centre i del PMC, però també a les persones, famílies i entitats que han cedit obra per a les exposicions. “Volem treballar en la nova temporada i estem oberts a nous procediments i suggeriments”, tot convidarnt als presents a la inauguració del proper dia 6 d’octubre.
Veritablement, un cop revisats els catàlegs, val a dir que visualment son atractius i que s’ha estat acurat i precís en l’edició i selecció fotogràfica. La mida dels mateixos es pràctica, evidentment, no hi ha luxes i predomina certa austeritat en el disseny, però l’important és el material que mostra i aquest, veritablement constitueix tota una joia per un amant de l’art, de l’elegància i distinció, pel que fa als que corresponen a la sala 1 i al menjadors.
En referència a l’art d’avantguarda, evidentment el catàleg també presenta bon acabat i bona presència. La llàstima es que embolcalla una obra on l’art, a excepció de Sandro Soriano, brilla per la seva absència i la impera la mediocritat.
No comments:
Post a Comment