Prenent per paraules inicials d’aquest post, les pronunciades per Boter de Palau en el seu parlament, l’edició actual de la col·lectiva presenta en general, un absolut desencís en quan a la qualitat, imaginació i tècnica de les obres presentades, com a conseqüència del radicalisme que es va produir en l’edició 2006.
Aquest any, el jurat format per Ramon Bassas, Lina Cuquetti, Imma Fontanals, Josep Puig Pla i Llum Torrents, no ho ha tingut gens fàcil tenint en compte que, per exemple, noms com J. Boix, A. Alís, C. Soriano, M. Blasco, R. Capitani. Perecoll, M. Rodenas, A .Caballero i un llarg etc. no hi son presents, i per tant s’ha hagut de conformar amb alguns “artistes”, massa aprenents encara, amb poc sentit de l’autocrítica i que han presentat una temàtica molt academicista, amb excés de figuratiu, sense agosarament i per tant, la tria s’ha emmarcat en un sentit clarament conservador.
Insisteixo novament en les dificultats que ha d’haver tingut el jurat per triar; per tirar endavant la col·lectiva. Unes bases més austeres, pot ser convidarien a declarar-ho desert, però això trencaria definitivament l’esperit de la Sant Lluc, i aquest no ha de morir mai, però caldria una anàlisi en profunditat i un acostament de postures entre l’ASLL i els artistes que no s’han presentat, per tal d’aconseguir l’equilibri necessari, fita sempre difícil però mai impossible.
La tria ha estat 90 obres de les 114 presentades, en comparació a la passada edició que en van ser 150. Per destacar alguns noms, Paloma Rodríguez amb Toledo, un oli i acrílic sobre tela, on perspectiva, cromatisme, i espai resulten suggerents i molt interessants. Tomàs Safont-Tria amb el seu oli Vista de Sant Vicenç de Montalt, ens mostra vitalitat expressats en una amalgama de colors viva i atractiva, i on l’experiència del pintor, sap treballar la tècnica deixant que la seva à.nima d’artista frueixi a plaer.
Naturalment, no podia deixar de fer esment a Emília de Torres, que amb la seva sensibilitat exquisida, presenta un particular i encisador Paisatge d’Orrius, ben treballat cromàticament, amb una amalgama de verds molt elaborada i particular. Èxtasi d’Antoni Martí és un acrílic s/tela, molt agosarat, de color intens i temàtica abrupta. Carme López amb nits de jazz, presenta una aquarel·la molt diluïda, però no exempta d’una temàtica atraient.
Josep Novellas amb el seu Globus, presenta les formes més habituals de la seva tècnica, pinzellada i tractament de color, però amb missatge rotund i punyent. Maria Pretel i la seva Tramuntana a Cadaqués, ens mostra una obra plena de simbolisme, vital i alhora enigmàtica, que convida a pensar en una nova recerca de l’artista a través de la intensitat emprada en el vermell. Marta Duran amb els seus Perfums, presenta un quadre insinuant tant en el títol, concepte, perspectiva i desenvolupament de l’obra, però sobre tot, per la certa innovació que presenta el tractament del lila, sense abandonar el seu particular cromatisme de blaus, e introduint la neutralitat del blanc, amb tocs de gris molt particulars.
Antoni Luis i el seu Far d’Alexandria, convida a la introspecció, al saber, a comprendre a través de la lectura que il·lumina la ment, per entendre, sentir i viure l’art. El més interessant, sense cap mena de dubte, és el seu missatge, perfectament intel·ligible.
Màximo Almeida, un dels joves guardonats en l’edició d’enguany, presenta amm Lights, tècnica mixta, una obra carismàtica, molt fosca, quasi imperceptible, però que transmet a l’espectador una sensació molt intensa d’angoixa i obscuritat. Molt interessant la pinzellada emprada. També resulta curiós, tot i un missatge una mica complex Antonio Gutierrez y el seu Rob Roy, una obra amb tècnica mixta que amb el record de l'heroi de terres escoceses, ens mostra un perfecte domini del dibuix, fermesa en les formes, i potencia en l'expressió
Manuel Prieto, en constant innovació, presenta un oli s/títol, que mostra perfectament una faceta del cos humà , com és el moviment, a través de formes anatòmiques plenes de vigor, però de concepció suau, amb un tractament de color molt precís. I Pere Màrtir Brasó, i la seva obra És com aquell creuer que vam fer per les illes gregues però amb pudor de petroli, és radicalment crític, punyent, amb missatge trencador, gens comercial però l’importa ben poc. Amb el seu habitual blanc i negre, la seva obra de gran format, impacte pel seu atreviment i es percep amb tota claredat com color va definint la forma.
Finalment, no vull deixar de fer esment, pel que fa a l'escultura, de Pol Codina i la seva obra en ferro forjat Nua, insinuant i extremadament treballada, de concepció intel·ligent i plena de sinuositat, i per descomptat, de Manuel Cusachs, artista homenatjat, amb la seva indiscutible manufactura, o Jordi Puiggalí, amb Esboç de figura per jardí, un terracota molt elegant.
Aquest any, el jurat format per Ramon Bassas, Lina Cuquetti, Imma Fontanals, Josep Puig Pla i Llum Torrents, no ho ha tingut gens fàcil tenint en compte que, per exemple, noms com J. Boix, A. Alís, C. Soriano, M. Blasco, R. Capitani. Perecoll, M. Rodenas, A .Caballero i un llarg etc. no hi son presents, i per tant s’ha hagut de conformar amb alguns “artistes”, massa aprenents encara, amb poc sentit de l’autocrítica i que han presentat una temàtica molt academicista, amb excés de figuratiu, sense agosarament i per tant, la tria s’ha emmarcat en un sentit clarament conservador.
Insisteixo novament en les dificultats que ha d’haver tingut el jurat per triar; per tirar endavant la col·lectiva. Unes bases més austeres, pot ser convidarien a declarar-ho desert, però això trencaria definitivament l’esperit de la Sant Lluc, i aquest no ha de morir mai, però caldria una anàlisi en profunditat i un acostament de postures entre l’ASLL i els artistes que no s’han presentat, per tal d’aconseguir l’equilibri necessari, fita sempre difícil però mai impossible.
La tria ha estat 90 obres de les 114 presentades, en comparació a la passada edició que en van ser 150. Per destacar alguns noms, Paloma Rodríguez amb Toledo, un oli i acrílic sobre tela, on perspectiva, cromatisme, i espai resulten suggerents i molt interessants. Tomàs Safont-Tria amb el seu oli Vista de Sant Vicenç de Montalt, ens mostra vitalitat expressats en una amalgama de colors viva i atractiva, i on l’experiència del pintor, sap treballar la tècnica deixant que la seva à.nima d’artista frueixi a plaer.
Naturalment, no podia deixar de fer esment a Emília de Torres, que amb la seva sensibilitat exquisida, presenta un particular i encisador Paisatge d’Orrius, ben treballat cromàticament, amb una amalgama de verds molt elaborada i particular. Èxtasi d’Antoni Martí és un acrílic s/tela, molt agosarat, de color intens i temàtica abrupta. Carme López amb nits de jazz, presenta una aquarel·la molt diluïda, però no exempta d’una temàtica atraient.
Josep Novellas amb el seu Globus, presenta les formes més habituals de la seva tècnica, pinzellada i tractament de color, però amb missatge rotund i punyent. Maria Pretel i la seva Tramuntana a Cadaqués, ens mostra una obra plena de simbolisme, vital i alhora enigmàtica, que convida a pensar en una nova recerca de l’artista a través de la intensitat emprada en el vermell. Marta Duran amb els seus Perfums, presenta un quadre insinuant tant en el títol, concepte, perspectiva i desenvolupament de l’obra, però sobre tot, per la certa innovació que presenta el tractament del lila, sense abandonar el seu particular cromatisme de blaus, e introduint la neutralitat del blanc, amb tocs de gris molt particulars.
Antoni Luis i el seu Far d’Alexandria, convida a la introspecció, al saber, a comprendre a través de la lectura que il·lumina la ment, per entendre, sentir i viure l’art. El més interessant, sense cap mena de dubte, és el seu missatge, perfectament intel·ligible.
Màximo Almeida, un dels joves guardonats en l’edició d’enguany, presenta amm Lights, tècnica mixta, una obra carismàtica, molt fosca, quasi imperceptible, però que transmet a l’espectador una sensació molt intensa d’angoixa i obscuritat. Molt interessant la pinzellada emprada. També resulta curiós, tot i un missatge una mica complex Antonio Gutierrez y el seu Rob Roy, una obra amb tècnica mixta que amb el record de l'heroi de terres escoceses, ens mostra un perfecte domini del dibuix, fermesa en les formes, i potencia en l'expressió
Manuel Prieto, en constant innovació, presenta un oli s/títol, que mostra perfectament una faceta del cos humà , com és el moviment, a través de formes anatòmiques plenes de vigor, però de concepció suau, amb un tractament de color molt precís. I Pere Màrtir Brasó, i la seva obra És com aquell creuer que vam fer per les illes gregues però amb pudor de petroli, és radicalment crític, punyent, amb missatge trencador, gens comercial però l’importa ben poc. Amb el seu habitual blanc i negre, la seva obra de gran format, impacte pel seu atreviment i es percep amb tota claredat com color va definint la forma.
Finalment, no vull deixar de fer esment, pel que fa a l'escultura, de Pol Codina i la seva obra en ferro forjat Nua, insinuant i extremadament treballada, de concepció intel·ligent i plena de sinuositat, i per descomptat, de Manuel Cusachs, artista homenatjat, amb la seva indiscutible manufactura, o Jordi Puiggalí, amb Esboç de figura per jardí, un terracota molt elegant.
A la sortida, tampoc es pot deixar de contemplar, esperant un desenvolupament posterior, les dues obres que s'exposen en els aparadors situats en el carrer Bonaire i el que dona a la Riera. Es tracta de Marta Cuixart i el seu Cadaqués nocturn, un oli s/tela amb un interessant plantejament de perspectiva i cromatisme i Josefina Camprubí i el seu Mercat a Vietnam, una aquarel·la que expressa amb tota intensitat de línies el brogit, i original ús del color, el moviment i la remor d’un mercat a l’extrem Orient.
1 comment:
Hola, Marta:
Gràcies pel teu comentari sobre el meu quadre. Sempre s'agraeixen les crítiques sobre un treball pròpi i si a més son positives, doncs molt millor.
Un petó.
Post a Comment