Mataró inicia Les Santes amb una festa major pictòrica; la de la col·lecció Bassat I, que fins el proper 28 de setembre romandrà oberta a les sales d’exposicions de Can Palauet. La mostra, a través del conveni signat entre l’ajuntament i la Fundació Carmen i Lluís Bassat, exposa un primer “petit tast” de la col·lecció Bassat d’art contemporani: l’obra de Albert Ràfols Casamada i la seva esposa Maria Girona.
Es pot considerar com una molt interessant retrospectiva; el període exposat abraça des del 1955 fins al 1973. S’inclou, però un quadre de l’any 2002: La sageta que va sorprendre al món.
El President del Patronat Municipal de Cultura, Sergi Penedès va iniciar el torn d’intervencions, davant de prop d’una cinquantena de persones amb nombrosa representació del món de l’art i del PMC - tot recordant el que Miquel Bardagil va esmentar en la inauguració de les exposicions del Centre d’Art Ca l’Arenas: “Mataró es un referent per l’art contemporani”. Penedès, però, ho va manifestar sense modèstia, i recollint diverses opinions al respecte, com la de la directora del Centre d’Art Contemporani de Girona.
El ja esmentat conveni proporcionarà un nou centre d’art, la qual cosa farà “trasbalsar el panorama de l’art contemporani de la ciutat. Farà trasbalsar el paràdigme. Iniciem unes col·leccions amb el nom de Bassat I. Això vol dir que hi haurà el II, el III, etc. Periòdicament es posaran d’acord i s’exposaran les col·leccions tant a Can Palauet com a Can Serres”
Tot acabant el seu parlament manifestat que aquesta es una inauguració ben especial, va cedir la paraula a Lluís Bassat qui va manifestar la importància que representava per a ell el dia d’avui, tot explicant als presents com va començar la idea del museu, amb converses amb els seus amics de Llavaneres Jiménez i Víctor Ros, aleshores alcalde de la vila.
Per motius electorals, el nou consistori va canviar de parer, i aleshores, tot recordant l’oferiment de J.A Barón, d’acollir el museu si es donava qualsevol circumstancia, va acceptar-lo, ja que va considerar Mataró una ciutat prou activa i interessant per la seva col·lecció.
“Aquesta col·lecció la vaig començar als anys setanta. Amb els diners que jo guanyava, em dedicava a comprar quadres doncs sóc una apassionat de l’art contemporani. Aquest museu omplirà un buit a Catalunya. Només hi ha dos museus: El d’art contemporani que acaba als anys cinquanta i el MCBA que s’inicia als vuitanta”.
Bassat també va explicar com va adquirir el seu primer quadre i la galeria d’art Adrià, propietat de Miquel Adrià, de Barcelona. “Cada dia, en sortir de treballar, cap allà a les vuit, anava a la galeria, a fer-la petar amb el director i a visitar estudis d’artistes”. Les paraules finals de Bassat varen anar dedicades als artistes catalans “són els millors del món, i gràcies a Mataró estaran en un museu”.
El torn de parlaments el va continuar amb Núria Poch, comissaria de la mostra, qui va expressar el seu acord amb la significació del PMC com a plataforma per a exposicions, i mostrar l’obra dels diferents artistes que constitueixen la col·lecció permanent del fons Bassat.
Tot llegint el text preparat, Poch va expressar la cura en que es van triar els artistes per aquesta primera mostra, essent els adients Ràfols Casamada i Maria Girona, passant tot seguit a referir algunes dades biogràfiques: Van néixer a Barcelona fa 85 anys, i la seva ascendència familiar ja els predisposava a l’art: El pare de Ràfols Casamada, Albert Ràfols era pintor i els oncles de la Maria Girona eren els germans Llimona.
“L’any 1945 es van conèixer a l’acadèmia Tàrrega de Barcelona, i a partir de llavors, ja van compartir trajectòries. L’any següent van participar en la fundació del Grup els Vuit, juntament amb el poeta Jordi Sarsanedas, els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo, ...”
La comissaria també va ressenyar la participació dels dos artistes al primer Saló d’Octubre, celebrat l’any 1948, i al 1949 varen anar a Paris, gràcies a la beca Cercle Maillol. La seva primera exposició a Madrid va ser l’any 1951.
Ambdós, ja marit i muller, es varen dedicar a l’ensenyament i la pedagogia, tenint una gran incidència dins l’escola Eina, de la que Ràfols en va ser fundador i la seva esposa, mestre. Han realitzat forces exposicions conjuntes i individuals al llarg dels anys, i las més recents varen ser l’any 2003 al Museu Monjo de Vilassar de Mar i al 2005 a la galeria Leonarte de València.
Finalment, Núria Poch va explicar als pressents característiques tècniques de l’obra exposada “La pintura de tos dos és una pintura en llibertat. Una pintura compromesa amb els temps històrics, però sobre tot, amb la realitat (...) Ambdós cerquen l’essència, no de les coses, sinó de certa relació amb un mateix amb les coses, amb el món que els envolta”
El torn final va ser per l’alcalde de Mataró, Joan A. Barón, tot manifestant la satisfacció perquè aquesta exposició sigui pòrtic de la festa major, “Avui és un dia de felicitat per la ciutat, perquè estem al pòrtic de les Santes i al pòrtic del Museu Bassat”, però també va expressar certa tristesa pel traspàs de Ventura Ametller, - home polifacètic i inquiet, veterinari de professió i un apassionat per la cultura, que va conrear la música, la narrativa, poesia, l’assaig, etc. – Va expressar, també la bona entesa que hi ha hagut amb la Fundació Bassat, sense desacords de cap mena, - i sempre seguint les normes del “fair play”, fins i tot amb Llavaneres – el seu alcalde Victor Ros i era present – doncs en cap moment hi ha hagut intenció de crear divergències.
Barón es conscient que cal fer feina “No serà gens fàcil. Cal treballar molt però estem decidits i tenim voluntat per fer-ho”. També en va voler destacar el lideratge de Mataró dins el camp de la cultura, al que ara s’inclou el festival Shakespeare, “Ens cal treballar de valent”.
Tot destacant la tasca del PMC, i desitjant que es gaudeixi de la festa major, amb una exposició “on l’art és més protagonista”, Barón va acomiadar el seu discurs agraint “als ciutadans i ciutadanes per estar aqui i fer una realitat allò que tots anhelem: el museu Bassat a Mataró”
Es pot considerar com una molt interessant retrospectiva; el període exposat abraça des del 1955 fins al 1973. S’inclou, però un quadre de l’any 2002: La sageta que va sorprendre al món.
El President del Patronat Municipal de Cultura, Sergi Penedès va iniciar el torn d’intervencions, davant de prop d’una cinquantena de persones amb nombrosa representació del món de l’art i del PMC - tot recordant el que Miquel Bardagil va esmentar en la inauguració de les exposicions del Centre d’Art Ca l’Arenas: “Mataró es un referent per l’art contemporani”. Penedès, però, ho va manifestar sense modèstia, i recollint diverses opinions al respecte, com la de la directora del Centre d’Art Contemporani de Girona.
El ja esmentat conveni proporcionarà un nou centre d’art, la qual cosa farà “trasbalsar el panorama de l’art contemporani de la ciutat. Farà trasbalsar el paràdigme. Iniciem unes col·leccions amb el nom de Bassat I. Això vol dir que hi haurà el II, el III, etc. Periòdicament es posaran d’acord i s’exposaran les col·leccions tant a Can Palauet com a Can Serres”
Tot acabant el seu parlament manifestat que aquesta es una inauguració ben especial, va cedir la paraula a Lluís Bassat qui va manifestar la importància que representava per a ell el dia d’avui, tot explicant als presents com va començar la idea del museu, amb converses amb els seus amics de Llavaneres Jiménez i Víctor Ros, aleshores alcalde de la vila.
Per motius electorals, el nou consistori va canviar de parer, i aleshores, tot recordant l’oferiment de J.A Barón, d’acollir el museu si es donava qualsevol circumstancia, va acceptar-lo, ja que va considerar Mataró una ciutat prou activa i interessant per la seva col·lecció.
“Aquesta col·lecció la vaig començar als anys setanta. Amb els diners que jo guanyava, em dedicava a comprar quadres doncs sóc una apassionat de l’art contemporani. Aquest museu omplirà un buit a Catalunya. Només hi ha dos museus: El d’art contemporani que acaba als anys cinquanta i el MCBA que s’inicia als vuitanta”.
Bassat també va explicar com va adquirir el seu primer quadre i la galeria d’art Adrià, propietat de Miquel Adrià, de Barcelona. “Cada dia, en sortir de treballar, cap allà a les vuit, anava a la galeria, a fer-la petar amb el director i a visitar estudis d’artistes”. Les paraules finals de Bassat varen anar dedicades als artistes catalans “són els millors del món, i gràcies a Mataró estaran en un museu”.
El torn de parlaments el va continuar amb Núria Poch, comissaria de la mostra, qui va expressar el seu acord amb la significació del PMC com a plataforma per a exposicions, i mostrar l’obra dels diferents artistes que constitueixen la col·lecció permanent del fons Bassat.
Tot llegint el text preparat, Poch va expressar la cura en que es van triar els artistes per aquesta primera mostra, essent els adients Ràfols Casamada i Maria Girona, passant tot seguit a referir algunes dades biogràfiques: Van néixer a Barcelona fa 85 anys, i la seva ascendència familiar ja els predisposava a l’art: El pare de Ràfols Casamada, Albert Ràfols era pintor i els oncles de la Maria Girona eren els germans Llimona.
“L’any 1945 es van conèixer a l’acadèmia Tàrrega de Barcelona, i a partir de llavors, ja van compartir trajectòries. L’any següent van participar en la fundació del Grup els Vuit, juntament amb el poeta Jordi Sarsanedas, els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo, ...”
La comissaria també va ressenyar la participació dels dos artistes al primer Saló d’Octubre, celebrat l’any 1948, i al 1949 varen anar a Paris, gràcies a la beca Cercle Maillol. La seva primera exposició a Madrid va ser l’any 1951.
Ambdós, ja marit i muller, es varen dedicar a l’ensenyament i la pedagogia, tenint una gran incidència dins l’escola Eina, de la que Ràfols en va ser fundador i la seva esposa, mestre. Han realitzat forces exposicions conjuntes i individuals al llarg dels anys, i las més recents varen ser l’any 2003 al Museu Monjo de Vilassar de Mar i al 2005 a la galeria Leonarte de València.
Finalment, Núria Poch va explicar als pressents característiques tècniques de l’obra exposada “La pintura de tos dos és una pintura en llibertat. Una pintura compromesa amb els temps històrics, però sobre tot, amb la realitat (...) Ambdós cerquen l’essència, no de les coses, sinó de certa relació amb un mateix amb les coses, amb el món que els envolta”
El torn final va ser per l’alcalde de Mataró, Joan A. Barón, tot manifestant la satisfacció perquè aquesta exposició sigui pòrtic de la festa major, “Avui és un dia de felicitat per la ciutat, perquè estem al pòrtic de les Santes i al pòrtic del Museu Bassat”, però també va expressar certa tristesa pel traspàs de Ventura Ametller, - home polifacètic i inquiet, veterinari de professió i un apassionat per la cultura, que va conrear la música, la narrativa, poesia, l’assaig, etc. – Va expressar, també la bona entesa que hi ha hagut amb la Fundació Bassat, sense desacords de cap mena, - i sempre seguint les normes del “fair play”, fins i tot amb Llavaneres – el seu alcalde Victor Ros i era present – doncs en cap moment hi ha hagut intenció de crear divergències.
Barón es conscient que cal fer feina “No serà gens fàcil. Cal treballar molt però estem decidits i tenim voluntat per fer-ho”. També en va voler destacar el lideratge de Mataró dins el camp de la cultura, al que ara s’inclou el festival Shakespeare, “Ens cal treballar de valent”.
Tot destacant la tasca del PMC, i desitjant que es gaudeixi de la festa major, amb una exposició “on l’art és més protagonista”, Barón va acomiadar el seu discurs agraint “als ciutadans i ciutadanes per estar aqui i fer una realitat allò que tots anhelem: el museu Bassat a Mataró”
No comments:
Post a Comment