Acostumats els mataronins addictes a l’art, a veure exposicions on l’avantguarda més radical, s’auto-qualifica de “contemporània”, contemplar l’obra de dos mestres com la que presenta Can Palauet, representa un descans per l’anima i un goig per l’esperit.
Tot i que l’evolució i revolució de les arts plàstiques, ens pot suposar que l’obra de Ràfols Casamada ens presentauna abstracció quasi decimonónica, de principis de segle, i la de Maria Girona, uns paisatges inquiets i sensibles, el bon afeccionat i l’espectador experimentar observarà una obra plena d’harmonies, visualment exquisida, plena de solidesa, en l’experimentació constant de noves tècniques. Una manifestació de bells sentiments, de sensibilitats i de recerca constant: l’art per l’art.
Frapa per la seva originalitat i modernor constant L’estudi del pintor, una oli sobre tela, gran format, de Ràfols Casamada realitzada l’any 1955. Línies precises, marcades, pròleg absolut de la seva posterior obra, especialment trencadora en volum i espai, i un particular tractament del cromatisme: Mirall (1974), Espai vertical (1977) o Espai subdividit, també del 1977, format mig i amb tècnica d’acrílic s/tela o llapis de carbó.
Ràfols Casamada se sent fascinat per la regularitat i uniformitat d’espais, que trenca a base de pinzellada àgil, ampla i absolutament minuciosa, deixant-se marcar pel colors potents, jugant tant amb terrosos i ocres com en blaus i derivacions.
L’obra de Maria Girona es un contrast diví: femenina, elegant, dolça, absolutament lluminosa i fins i tot sensual, dins un especial costumbrisme. Flors liles (1975), Botelles i Flors (1972) o Flor tigrada (1975), olis s/tela de mig format, ens donen.
Els paisatges transmeten una gran sensació de pau interior, de tenir temps per contemplar el món, la natura. La calidesa d’un cromatisme molt suau, una pinzellada petita, precisa, nítida i una perfecta ubicació de l’espai, ens endinsen dins un marc quasi idíl·lic i somiador: Port lligat (1974) o Cap de Creus (1971). Però hi ha un Sense títol absolutament encisador de l’any 1956 que permet evocar temps llunyans ja inexistents.
Una gran exposició, exquisida. Un petit-gran tast a l’espera de futures i captivadores mostres.
Tot i que l’evolució i revolució de les arts plàstiques, ens pot suposar que l’obra de Ràfols Casamada ens presentauna abstracció quasi decimonónica, de principis de segle, i la de Maria Girona, uns paisatges inquiets i sensibles, el bon afeccionat i l’espectador experimentar observarà una obra plena d’harmonies, visualment exquisida, plena de solidesa, en l’experimentació constant de noves tècniques. Una manifestació de bells sentiments, de sensibilitats i de recerca constant: l’art per l’art.
Frapa per la seva originalitat i modernor constant L’estudi del pintor, una oli sobre tela, gran format, de Ràfols Casamada realitzada l’any 1955. Línies precises, marcades, pròleg absolut de la seva posterior obra, especialment trencadora en volum i espai, i un particular tractament del cromatisme: Mirall (1974), Espai vertical (1977) o Espai subdividit, també del 1977, format mig i amb tècnica d’acrílic s/tela o llapis de carbó.
Ràfols Casamada se sent fascinat per la regularitat i uniformitat d’espais, que trenca a base de pinzellada àgil, ampla i absolutament minuciosa, deixant-se marcar pel colors potents, jugant tant amb terrosos i ocres com en blaus i derivacions.
L’obra de Maria Girona es un contrast diví: femenina, elegant, dolça, absolutament lluminosa i fins i tot sensual, dins un especial costumbrisme. Flors liles (1975), Botelles i Flors (1972) o Flor tigrada (1975), olis s/tela de mig format, ens donen.
Els paisatges transmeten una gran sensació de pau interior, de tenir temps per contemplar el món, la natura. La calidesa d’un cromatisme molt suau, una pinzellada petita, precisa, nítida i una perfecta ubicació de l’espai, ens endinsen dins un marc quasi idíl·lic i somiador: Port lligat (1974) o Cap de Creus (1971). Però hi ha un Sense títol absolutament encisador de l’any 1956 que permet evocar temps llunyans ja inexistents.
Una gran exposició, exquisida. Un petit-gran tast a l’espera de futures i captivadores mostres.
No comments:
Post a Comment