COLOR SIMFÒNIC – DESIGUAL CROMATISME – PRESENTACIÓ (I)

L’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Salvador Brotons, va ser l’encarregada de concloure la primera part de la temporada 2008 del cicle de concerts que organitza el Foment Mataroní.

Amb un programa amb obres de Manuel de Falla: La vida breve - Noches en los Jardines de España, i Modest Mussorgski: Quadres d’una exposició, l’actuació de l’orquestra va ser poc uniforme per la fama que, tant la mateixa com la del director tenen, a la qual cosa també s’ha d’afegir la poca qualitat en l’acústica del Foment Mataroní, degut a l’excessiu volum de músics, que va fer petit l’escenari i necessària una ampliació del mateix, perjudicant el conjunt de la interpretació, que comptaba una gran quantitat de percussió.

L’encarregat, com sempre, de fer el “pre-concert talk”, Joan Vives, es va mostrar satisfet de presentar a aquesta gran orquestra, que ja va estar a la nostra ciutat fa uns mesos.

Brotons en aquesta ocasió va actuar com a director convidat, doncs el titular de l’orquestra és en David Giménez. Vives va fer una semblança de la significació de l’actuació d’aquesta orquestra com si d’un final de curs es tractés. Va glossar la figura de Salvador Brotons tan dins el camp de la direcció com de la composició, doncs arreu s’interpreten composicions d’aquest reconegut director d’orquestra.

Endinsant-se propiament en el programa, Vives va recordar una vegada més la relació de Falla amb Mataró, a través de la seva mare, de cognom Mateu i de procedència mataronina. “Falla va néixer a Cadis, però va passar moltes etapes de la seva vida a Catalunya. Era un gran catalanofil, fins al punt de musicar l’Atlantida de Mossèn Cinto Verdaguer, obra que com tothom sap, va deixar inacabada”.

Pel que fa a les obres de la primera part, Vives va explicar com Falla adequava les músiques a les influències del moment. La vida breve la va compondre al 1904 – és una opera amb dos actes amb llibret de Carlos Férnandez Shaw. Va guanyar el concurs de l’Academia de Bellas Artes el 1905 però no es va estrenar fins al 1913 al Casino Municipal de Niza, i va ser cantada en francès - Falla s’havia traslladat a París, i allà va rebre totes les influències del moviment que imperava a les hores: L’impressionisme.

“Aquestes peces són genuïnament música espanyola, fins i tot s’aproximen a la Sarsuela”, però les influències de Ravel, Erik Satie, i altres compositors impressionistes, són clarament distingibles. L’impressionisme musical, en clara contraposició a l’estètica alemanya del moment va “crear un estil genuïnament francès que va impregnar en Falla”.

Per a Vives, Noches en los Jardines de España és l’obra més enterament impressionista de Falla. “Està impregnada de perfums de sonoritat que queden reflectits a través d’una sèrie d’harmonies. És com una pintura impressionista”.

Aquesta obra va ser composta per que el pianista Ricard Viñes, de reconegut prestigi i gran amic del compositor, la interpretés. Va ser el pianista qui li va demanar al músic. Es tracta de tres peces per a piano i orquestra, i per a molts és el concert de piano i orquestra que Falla no va compondre mai. (Es va estrenar a Madrid, el 9 d’abril de 1916. Va iniciar la composició a Paris (1911) i la va acabar a Sitges, a la casa d’en Santiago Rosiñol, de qui era hoste el 1915).

“Curiosament, Josep García el pianista que avui ens acompanya, ha estat el guanyador de l’edició d’enguany dels premis per a piano Ricard Viñes”.

La segona part del programa, va anar dedicada a un sol compositor: Modest Mussorgski i la seva obra Quadres d’una exposició. De tots és conegut que aquest compositor, conjuntament amb N. Rimsky Korsakov, Alexander Borodin, Mili Balakiriev i César Cui formava part de l’anomenat “grup dels cinc” que tenia com a fita defendre una música nacional, basada en les tradicions russes, contrarestant les influències que venien d’Europa. La voluntat d’aquests compositors era la de recuperar l’art propi, i per tant, entrar dins els cànons del nacionalisme.

Quadres d’una exposició està dedicada a Victor Hartmann, arquitecte i pintor, a qui un any desprès de la seva mort, se li va retre un homenatge, exposant prop de 400 obres seves, d’un estil que se’n podria anomenar pre-expressionista i de les que en l’actualitat en queden ben poques. Mussorgski es va inspirar en alguns dels exposats, i d’altres que li havia vist al domicili de Hartmann.

L’eix musical que encadena tota l’exposició es el Promenade, traduït en el programa per passeig. “És el motiu que fa desplaçar-se entre quadres diferents, en una dimensió anímica, a un compàs del 5 x 4, un compàs curiós”.

Per finalitzar la seva intervenció, Vives va parlar de les diferents característiques musicals dels quadres: Els Gnoms, personatges en relació a l’obscuritat, El vell castell, en runes; Tulleries, alegre i lluminós; Bydlo ens dona la imatge tradicional dels cosacs tirant dels bous d’un carro en terres enfangades; Ballet dels pollets on juga l’orquestra; Samuel Goldenberg i Schmuyle que son el ric i el pobre expressats pel trombó i la trompeta: El mercat de Lomoges, també és alegre i viu; Catacumbes i Con Mortius in lingua mortua, ambdós foscos, La cabanya sobre potes de gallina - Baba Yaga, molt coneguda a Rússia, doncs es tracte d’una bruixa per espantar als nens que no son obedients i finalment La gran porta de Kiev, la capital d’Ucraina i que també representava la porta a la cultura russa.

Cal afegir que Maurice Ravel va arrenjar aquesta obra, escrita inicialment per a piano, adaptant-la a la diversitat de sonoritats que proporciona sempre l'orquestra.