Entre els mesos de Febrer i març d’enguany, varen ser presentades 3 exposicions; dues d’elles amb la mateixa temàtica: el mar Viatjant pel Mar i Jordi i Jaume Arenas. Les illes i el mar, i una de fotografia a càrrec de Gemma Pont.
Tal com indica el petit pròleg, tot i tractar-se de Cròniques endarrerides, en aquest cas, crítiques, considero oportú fer-ne reso, tot i ser plenament conscient del retard,es tracte de mostres petites, no exemptes de certa qualitat.
Tal com indica el petit pròleg, tot i tractar-se de Cròniques endarrerides, en aquest cas, crítiques, considero oportú fer-ne reso, tot i ser plenament conscient del retard,es tracte de mostres petites, no exemptes de certa qualitat.
Viatjant pel Mar, inaugurada el 29 de febrer passat, va presentar un conjunt de peces cedides pel Museu Marítim de Barcelona, convidant a l’espectador a transportar-se en el temps, a l’aventura de la navegació amb goletes, fragates, vapors, corbetes i tota mena de vaixells que mostraven l’evolució de les travessies marítimes, de l’art de navegar i la fantasia de noves troballes, noves rutes, nous comerços, nous intercanvis... en definitiva, de solcar els mars.
L’encís dels vaixells a vela, o dels vapors, quedava reflectit amb la sensació de mobilitat, de navegar realment que el pintor transmetia a través del quadre. Molts d’ells figuraven en les oficines de les grans companyies marítimes, com a demostració de les propietats d’aquestes empreses.
La fidelitat del vaixells retratats per pintors com Edward Everad Arnold, Josep Mongay, James Gay Evans o R. Pons, etc. a través dels seus olis s/tela, de mida mitjana, datats entre el 1860 i 1896, és absolutament exquisida, plena d’encís i de record d’una època de recerca i de desenvolupament. Evidentment, la imatge mostrada es pot qualificar de bucòlica, doncs de tots és ben coneguda la duresa de la vida de la mar, de mariners, pescadors i comerciants marítims, però sense cap mena de dubte, l’encís de les peces exhibides és únic, quasi màgic pel visitant imaginatiu i que més d’un cop ha gaudit amb relats i histories basades en el mar.
Des del 14 de març fins al 20 d’abril, Gemma Pont va presentar You are here, un muntatge a base de fotografia emmarcades en diferents mides de circumferències, on també es mostren diversitat d’emplaçaments, de paisatges, de gestos, de figures, etc. Un treball molt visual, curiós i original, sense violències, però manifestant una dura i contundent realitat, no exempta, però, de tocs de marketing.
Un experiment fotogràfic, on el color hi juga un paper fonamental, tot i que a simple vista, pugui semblar tan sols un tema d’estètica. La violència del vermell, la fredor del blau i la quasi transparència del groc denotes diferents estats d’ànim i d’enfocament de l’entorn.
Una mostra singular, empírica i intel·lectual, no obstant, amb cert regust excessivament publicitari.
I finalment Jaume i Jordi Arenas: Les illes i el mar, un contrast de tècniques i de sentiments envers el mar, els seus tons, la seva intensitat, la seva potencia, la seva màgia...
En aquesta mostra, l’espectador va poder veure un Jaume Arenas imaginatiu, fantasiós, de pinzellada àgil, dinàmica, de cromatisme únic, i d’agosarament sense límit. La selecció es va composar d’una sèrie d’aquarel·les que varen permetre a Jaume Arenas uns elegant, fictici i alhora sensible visió del mar, la seva gran passió. Els reflexos de l’aigua, el cel i la llum en diverses tonalitats confereixen a l’obra d’Arenas una visió idealitzada de la Mediterrània, amb uns quants tocs de misteri, fins i tot amb la tria dels noms: Mar, Cel, mar i roques, Veles...
Jordi Arenas, tot el contrast del seu germà; un retrat fidel i perfecte de l’entorn, amb un excel·lent ús del color, reflectint curosament la realitat que captava, aplicant la tècnica del retrat al paisatge marítim, en aquest cas, de la Costa Brava. La tècnica: oli s/tela principalment, la qual cosa conferia meticulositat, doncs no donava el mateix joc que l’aquarel·la del seu germà, però aquesta escrupolositat no desmereix la valoració de l’obra, tot i que en oposició a la fantasia del seu germà, si resulta menys captivadora: Mallorca, Lloret de Mar, Cadaqués...
L’encís dels vaixells a vela, o dels vapors, quedava reflectit amb la sensació de mobilitat, de navegar realment que el pintor transmetia a través del quadre. Molts d’ells figuraven en les oficines de les grans companyies marítimes, com a demostració de les propietats d’aquestes empreses.
La fidelitat del vaixells retratats per pintors com Edward Everad Arnold, Josep Mongay, James Gay Evans o R. Pons, etc. a través dels seus olis s/tela, de mida mitjana, datats entre el 1860 i 1896, és absolutament exquisida, plena d’encís i de record d’una època de recerca i de desenvolupament. Evidentment, la imatge mostrada es pot qualificar de bucòlica, doncs de tots és ben coneguda la duresa de la vida de la mar, de mariners, pescadors i comerciants marítims, però sense cap mena de dubte, l’encís de les peces exhibides és únic, quasi màgic pel visitant imaginatiu i que més d’un cop ha gaudit amb relats i histories basades en el mar.
Des del 14 de març fins al 20 d’abril, Gemma Pont va presentar You are here, un muntatge a base de fotografia emmarcades en diferents mides de circumferències, on també es mostren diversitat d’emplaçaments, de paisatges, de gestos, de figures, etc. Un treball molt visual, curiós i original, sense violències, però manifestant una dura i contundent realitat, no exempta, però, de tocs de marketing.
Un experiment fotogràfic, on el color hi juga un paper fonamental, tot i que a simple vista, pugui semblar tan sols un tema d’estètica. La violència del vermell, la fredor del blau i la quasi transparència del groc denotes diferents estats d’ànim i d’enfocament de l’entorn.
Una mostra singular, empírica i intel·lectual, no obstant, amb cert regust excessivament publicitari.
I finalment Jaume i Jordi Arenas: Les illes i el mar, un contrast de tècniques i de sentiments envers el mar, els seus tons, la seva intensitat, la seva potencia, la seva màgia...
En aquesta mostra, l’espectador va poder veure un Jaume Arenas imaginatiu, fantasiós, de pinzellada àgil, dinàmica, de cromatisme únic, i d’agosarament sense límit. La selecció es va composar d’una sèrie d’aquarel·les que varen permetre a Jaume Arenas uns elegant, fictici i alhora sensible visió del mar, la seva gran passió. Els reflexos de l’aigua, el cel i la llum en diverses tonalitats confereixen a l’obra d’Arenas una visió idealitzada de la Mediterrània, amb uns quants tocs de misteri, fins i tot amb la tria dels noms: Mar, Cel, mar i roques, Veles...
Jordi Arenas, tot el contrast del seu germà; un retrat fidel i perfecte de l’entorn, amb un excel·lent ús del color, reflectint curosament la realitat que captava, aplicant la tècnica del retrat al paisatge marítim, en aquest cas, de la Costa Brava. La tècnica: oli s/tela principalment, la qual cosa conferia meticulositat, doncs no donava el mateix joc que l’aquarel·la del seu germà, però aquesta escrupolositat no desmereix la valoració de l’obra, tot i que en oposició a la fantasia del seu germà, si resulta menys captivadora: Mallorca, Lloret de Mar, Cadaqués...
No comments:
Post a Comment