Tot i que la mostra estava prevista que durés fins al passat 6 de juliol, els mataronins encara estem de sort de poder contemplar al Museu de Mataró, per primera i de ben segur única vegada, un conjunt de pintures i escultures d’art religiós, restaurades en conveni amb diverses institucions públiques o restauradors professionals, i que abracen el període comprés entre els segles XVI fins a principis del XIX.
Aquesta exposició, que a nivell institucional s’inclou dins els actes commemoratius del Mil·lenari de Santa Maria, va ser inaugurada el passat 21 de maig pel regidor de cultura i president del PMC Sergi Penedès, acompanyat, per Ramon Bassas, regidor d’urbanisme.
En les paraules inicials de presentació de Penedès, va fer esment dels fets relacionats anteriorment, amb el desig del PMC i de l’Ajuntament de sumar-se a la celebració del Mil·lenari: “És per això que s’ha fet aquesta mostra d’art religiós, amb obres recentment restaurades i estudiades, i que s’han ordenat cronològicament dels segles XVI al XIX. També hi ha obres del llegat Arenas i una selecció d’ex-vots”.
Continuant la pauta marcada pel programa de mà de la mostra, d’on va extreure les paraules ja pronunciades, Penedès també va informar, el regidor de cultura va parlar dels estudis realitzats per diferents historiadors de l’art de la Universitat de Girona, i de com en una recent conferència – pronunciada la setmana abans de la inauguració – de Francesc Miralpeix, aquest va informar de la descoberta d’un nou pintor que va viure entre els segles XVII i XVIII: Joan Gallart. “Era el pintor més important de l’època”. Que es descobrís un nou pintor, va sorprendre a Pendès, per resultar ser el més important i alhora, el més desconegut en l’actualitat, degut principalment a que Viladomat va eclipsar la personalitat de Gallart.
Finalment, Penedès va informar als presents, escassament una vintena de persones - doncs ni es va trametre invitació i em prou feines es va informar al respecte – relacionades bàsicament amb l’entorn de Santa Maria, que tan bon punt l’estudi estigués conclòs, s’editaria un catàleg del mateix. No se’n va estar però, el president del PMC de parlar de Jordi Arenas en relació a l’exposició sobre el mar, també inaugurada durant el mes de maig, en que el cromatisme blau de moltes de les obres d’aquella petita mostra, va tenir el seu origen en l’ús de les ulleres de submarinisme – que era un dels seus hobbies - que varen permetre a Arenas descobrir el fons marí. “L’obra religiosa d’Arenas pot recordar el fons del mar”
Tot seguit va prendre la paraula Ramon Basas, qui tan sols va voler remarcar el fet que “fora del context del Mil·lenari és una bona oportunitat primer per abordar la importància de la restauració de Santa Maria, i també una bona excusa per descobrir coses amagades, amb les que s’ha fet un treball de catalogació perquè surtin a la llum”.
Basas va destacar la tasca del Museu per tal d’anar recollint les peces que de mica en mica arribaven al seu abast. Finalment, en va destacar la qualitat de l’obra exposada i com l’espectador pot percebre l’evolució dels canvis religiosos a través dels quadres i dels artistes, tot felicitant a l’equip del Museu “un bon equip que treballa molt per a la ciutat”.
Efectivament, ens trobem davant una mostra absolutament frapant per l’excel·lent treball de restauració, i per les tècniques pictòriques emprades durant el període que abraça la mostra. Minuciositat, precisió, perspectiva, moviment de les figures en la composició de moltes de les obres exposades, en d’altres sorprèn una iconografia poc habitual o atípica per l’època, la Fe dels ex-vots, mostrada de forma molt personal, com en el cas exposat que es tracte de quasi miniatures, de sublimació infinita, però sobre tot, sentiment i ànima per la grandiositat del fet religiós, expressant amb profunditat dolor o alegria, configuren aquesta mostra, on molts dels autors són anònims, però el desconeixement de l’autor no treu l’excel·lent patrimoni pictòric que disposa la ciutat.
Fins i tot el Resurrexit de Jordi Arenas s’avé amb el tarannà renaixentista de la mateixa, que destaca la humanitat de Crist, el seu fet humà, embolcallat de la divinitat que representen les diferents escenes de molts dels quadres. La grandiositat de la resurrecció de Crist expressada amb un cromatisme blau molt particular i una lluminositat excelsa de persona de profundes creences.
Aquesta exposició, que a nivell institucional s’inclou dins els actes commemoratius del Mil·lenari de Santa Maria, va ser inaugurada el passat 21 de maig pel regidor de cultura i president del PMC Sergi Penedès, acompanyat, per Ramon Bassas, regidor d’urbanisme.
En les paraules inicials de presentació de Penedès, va fer esment dels fets relacionats anteriorment, amb el desig del PMC i de l’Ajuntament de sumar-se a la celebració del Mil·lenari: “És per això que s’ha fet aquesta mostra d’art religiós, amb obres recentment restaurades i estudiades, i que s’han ordenat cronològicament dels segles XVI al XIX. També hi ha obres del llegat Arenas i una selecció d’ex-vots”.
Continuant la pauta marcada pel programa de mà de la mostra, d’on va extreure les paraules ja pronunciades, Penedès també va informar, el regidor de cultura va parlar dels estudis realitzats per diferents historiadors de l’art de la Universitat de Girona, i de com en una recent conferència – pronunciada la setmana abans de la inauguració – de Francesc Miralpeix, aquest va informar de la descoberta d’un nou pintor que va viure entre els segles XVII i XVIII: Joan Gallart. “Era el pintor més important de l’època”. Que es descobrís un nou pintor, va sorprendre a Pendès, per resultar ser el més important i alhora, el més desconegut en l’actualitat, degut principalment a que Viladomat va eclipsar la personalitat de Gallart.
Finalment, Penedès va informar als presents, escassament una vintena de persones - doncs ni es va trametre invitació i em prou feines es va informar al respecte – relacionades bàsicament amb l’entorn de Santa Maria, que tan bon punt l’estudi estigués conclòs, s’editaria un catàleg del mateix. No se’n va estar però, el president del PMC de parlar de Jordi Arenas en relació a l’exposició sobre el mar, també inaugurada durant el mes de maig, en que el cromatisme blau de moltes de les obres d’aquella petita mostra, va tenir el seu origen en l’ús de les ulleres de submarinisme – que era un dels seus hobbies - que varen permetre a Arenas descobrir el fons marí. “L’obra religiosa d’Arenas pot recordar el fons del mar”
Tot seguit va prendre la paraula Ramon Basas, qui tan sols va voler remarcar el fet que “fora del context del Mil·lenari és una bona oportunitat primer per abordar la importància de la restauració de Santa Maria, i també una bona excusa per descobrir coses amagades, amb les que s’ha fet un treball de catalogació perquè surtin a la llum”.
Basas va destacar la tasca del Museu per tal d’anar recollint les peces que de mica en mica arribaven al seu abast. Finalment, en va destacar la qualitat de l’obra exposada i com l’espectador pot percebre l’evolució dels canvis religiosos a través dels quadres i dels artistes, tot felicitant a l’equip del Museu “un bon equip que treballa molt per a la ciutat”.
Efectivament, ens trobem davant una mostra absolutament frapant per l’excel·lent treball de restauració, i per les tècniques pictòriques emprades durant el període que abraça la mostra. Minuciositat, precisió, perspectiva, moviment de les figures en la composició de moltes de les obres exposades, en d’altres sorprèn una iconografia poc habitual o atípica per l’època, la Fe dels ex-vots, mostrada de forma molt personal, com en el cas exposat que es tracte de quasi miniatures, de sublimació infinita, però sobre tot, sentiment i ànima per la grandiositat del fet religiós, expressant amb profunditat dolor o alegria, configuren aquesta mostra, on molts dels autors són anònims, però el desconeixement de l’autor no treu l’excel·lent patrimoni pictòric que disposa la ciutat.
Fins i tot el Resurrexit de Jordi Arenas s’avé amb el tarannà renaixentista de la mateixa, que destaca la humanitat de Crist, el seu fet humà, embolcallat de la divinitat que representen les diferents escenes de molts dels quadres. La grandiositat de la resurrecció de Crist expressada amb un cromatisme blau molt particular i una lluminositat excelsa de persona de profundes creences.
No comments:
Post a Comment