DE ANTONIO: FIGURA I PLASTICITAT- (I): PRESENTACIÓ

Comença de nou la temporada artística, aquest cop sense els paràmetres oficials acostumats, sinó a través de l’Espai Capgros i un pintor madrileny: De Antonio – Punt de partida Versions. Antonio Gutiérrez presenta fins al proper 1 d’octubre, al voltant d’una dotzena d’obres, format mig i petit, en tècnica mixta (base planxa de ferro) i tinta xina,

Prop d’una trentena de persones, habituals i incondicionals, col·legues i amics, varen assistir al vernissage del passat 28 d’agost, on el crític d’art Pere Pascual va ser l’encarregat de fer la presentació de l’artista.

Abans, però, Josep Novellas, amb el seu particular sentit de l’humor, va iniciar el torn, tot presentant entre ells a a “De Antonio que és pintor i Pere Pascual que ara comença amb la crítica d’art”

Pascual va iniciar la seva intervenció ben apresa, on en alguns moments semblava de manual o de presentació de catàleg, tot elogiant l’inici del cicle d’exposicions: “La temporada comença amb bon peu (...) es una exposició important que marca un límit i una fita". Posant èmfasi en els seus dubtes per una bona temporada artística a nivell general, va ressaltar com “De Antonio es un madrileny afincat a Mataró que anyora els Estants Units, però a mi m’agradaria dir que és un mataroní que de tant en tant va als EE.UU”

No se’n va estar de destacar la casualitat que va motivar el fet que De Antonio s’instal·lés a Mataró, “però va entendre el lloc on s’està i els motius en que es basa marquen de forma clara i definitòria el que es vol fer” i com va anar a petar a l’estudi de Josep Novellas.

Considera a De Antonio té les qualitats i característiques per ser un artista, dins el concepte particular de Pascual sobre aquest terme, doncs “volia ser un artista i és un artista”. Va criticar el fet de l’excessiu convenciment artístic de molta gent que pinta i que amb poca obra i trajectòria ja es veu capaç d’exposar. “Artista és qui sap expressar la seva sensibilitat, emocions, sentiments... amb tota la seva nuesa i cruesa.

Tot glossant la gran capacitat pictòrica de De Antonio, el seu coneixement i la seva tècnica “perquè sap perfectament el que pinta perquè és ell”, Pascual va matitzar el títol de la mostra, tot explicant que es tracte d’obra ja presentada, de la que De Antonio n’ha fet noves versions. Tot hi haver exposat a l’Espai Hartmann o la Sant Lluc-2007, el crític va afirmar que en realitat aquesta és la seva primera exposició “amb cara i ulls i que jutjarà la gent, la població”.

De Punt de partida Versions en va destacar la mostra de la particular veritat del l’artista, refent obra antiga i transformant-la al moment actual. “Es parla s’entén l’abans i l’ara. Té capacitat tècnica elevada, dinamisme i vitalitat, però l’element clau es la nuesa dels cossos i la seva elasticitat”

Pascual va acabar la seva intervenció elogiant novament el procediment creatiu i emocional de De Antonio “son obres que parlen d’amor, de desamor, d’alegria, de tristesa, de joia...” i de la fita que significa aquesta mostra “marca una fita. És el millor peu en que es podia començar”.

Amb els aplaudiments de rigor, va cedir la paraula a Antonio Gutiérrez - De Antonio - qui va agrair a l’Espai Capgros, a Josep Novellas, a Pere Pascual, als Dimarts al Llimoner, a Mataró i a Catalunya el suport rebut.