SIGNAT I RUBRICAT, ANTONI LUÍS (II): Exposició

L'obra de Luis és implícita i explícita; no se n'està de manifestar o bé un estat d'ànim (T de Tardor – oli s/tela o Tardor ) o be retrata la realitat que l'envolta, tal com es pot veure en el Retrat del meu pare, (1994) o L'estudi (1996), ambdues obres oli s/tela, seguint els cànons del més pur sentit academicista, però ja deixant intuir, un tarannà crític, i amb unes quantes dosis de sentit de l'humor.

Luis és de pinzallada ampla, sense matitzacions ni detallismes; no perd el temps ni li cal, doncs la seva obra és de caire simple per l'espectador, en quan a concepció, espai, volum, cromatisme i perspectiva, però fa rumiar, no fa sentir indiferència.

Juga amb formes cúbiques i les apilona, en un pur estat de conservació, que no d'ordre. Tal com vaig esmentar en la crítica de la Sant Lluc 2007 en referència a El far d'Alexandria : "convida a la introspecció, al saber, a comprendre a través de la lectura que il·lumina la ment, per entendre, sentir i viure l’art. El més interessant, sense cap mena de dubte, és el seu missatge, perfectament intel·ligible". Aquest concepte es podria aplicar a tota la seva obra.

Bo i ser deixeble de Jordi Arenas – es noten les classes del mestre en quan a la tècnica emprada – no té un sentit de la bellesa o de l'estètica acurat, ni li cal; la seva sensibilitat es mou per altres contrades, per la denuncia d'un món massa materialista, poc donat al sentit artístic, o a la bellesa del món interior. Au combattants sans arms (Mixta s/tela) any 2003.

El seu sentit de l'estètica es basa més amb l'experimentació com en Dona blava sobre groc (oli s/tela) o Recerca-2 (acrílic s/taula), amb el tractament d'un color ple de vistositat, sense precisions ni detalls, però amb intensitat i lluminositat.

Una retrospectiva que no deixa de ser curiosa, i que permet veure l'evolució tècnica i de pensament d'un artista.