JOAN PAU BLANCH RIBÓ, LA LLIBERTAT DE L'ARTISTA

La creativitat no te formes concretes d'expressió, i les pot contenir totes. Joan Pau Blanch Ribó, que enguany fa 60 anys és un exemple clar del concepte llibertat en l'art.

Fins al proper 15 de novembre exposa a la sala espaienblanc del carrer Lepanto de Mataró, un conjunt d'obres que abraça des del 1971, fins a l'actualitat, tenint en compte que la seva primera exposició individual la va fer al 1978 a la Sala Rovira de Barcelona.

Una retrospectiva “30 anys d'art 1978-2008”, de varietat de formats destacable, i on precisió en el detall i força expressiva es conjuguen en la personalitat d'un arquitecte de professió, que durant prop de quinze anys va estar dedicat al món del disseny i la moda, i que en la actualitat complementa la seva faceta pintor amb la docència d'aquest art.

La seva primera obra El port de Saint Tropez, (1971), un oli s/paper, ens mostra amb una pinzellada ampla i plena d'energia una excel·lent base acadèmica, sense defugir de l'avantguarda que imperava en el moment, i de quelcom que caracteritza bastant la seva obra: lluminositat.

Si bé tot seguit ens sorprèn un detallisme in extremis amb Strasborug del 1978, on destaca una la meticulositat en descriure una casa, a base d'aquarel·la i tinta xina, abans exposa amb Saint Tropez village (1972) una varietat de cromatismes molt mediterrània i efectista, una expressió de vitalitat.

La tècnica d'aquarel·la amb tinta xina la posa en joc un altre cop amb Barques a Mataró, on sobta el traç de les taques amb tinta.

Joan Pau Blanch es principalment paissagista. No obstant, mostra la seva basant més tendre i intima amb un dibuix a llapis La meva dona i fill, (1979)un retrat seré i dolç com suprema representació de la maternitat.

Jacquard (1981), és l'equisidesa absoluta. El preciosisme d'una traça petita, plena de paciència, per descriure un ram de flors de tons relaxants i plens de romanticisme.

El salt en el temps es produeix al 1996, quan en plena maduresa artística, i desprès de la seva etapa pel disseny mostra amb Finestral i el Món d'Enric Viart, (acrílics s/paper), una imatge dinàmica, en quan a cromatismes, concepció de volums i espais, d'una creativitat recuperada per la pintura, mostrant a través de la intimitat d'unes cambres, un desig de pintar pel plaer de pintar, amb una aparent senzillesa de formes, però que realment estan curosament treballades, i especialment es nota en Nu i Sensualitat (2000 i 2001 – acrílic s/paper i s/metacrilat respectivament).

La llibertat de l'artista, que del paisatge passa a la forma humana, es manifesta amb tot el seu esplendor amb Venècia i Venècia irreal (acrílic s/ paper i acrílic s/tela). Ambdues del 2005, presenten la variant d'una ciutat mil i un cops retratada i pintada, i que sempre es mostra captivadora per la màgia del nom en que era coneguda: La Serenissima.

Blanch Ribó capta la basant renaixentista i misteriosa amb uns nocturns d'extrema dificultat de realització, i amb un resultat sublim i impactant.

El seu homenatge a Dali, on podem notar alguns, escassos visos d'abstracció, ens condueix a l'obra actual, on hi ha quelcom de comú: moviment, dinamisme, treball curós en trobar tonalitats, combinant amb rectitud de línies i perspectives.

Destaca Nord i especialment Escuma, ambdós, acrílics s/tela i fusta, radiants on el mar cobra vida a través de la pinzellada de Blanch Ribó.

Amb Venècia 2008, i Picadilly, Paissatge de la Rambla (acrílics s/metacrilat), entre d'altres, es completa una mostra activa, d'artista amb estil absolutament lliure, sense obstacles, que disposa de la versatilitat de treballar amb tècniques i materials diversos amb profund domini, destresa i agosarament, sense que sentiments i emocions quedin al marge de la seva obra.