De tant en tant ens arriben exposicions que per raons desconegudes, passen sense pena ni glòria per als mataronins, i els organitzadors de la mateixes en més d'una ocasió, no hi saben donar el ressò necessari. Un exemple el tenim ara: la mostra exposada al Museu de Mataró, amb un títol absolutament adient i suggeridor El món des d'una rajola.
No és aquesta una primera exposició sobre la rajola. Recordem la que va organitzar el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, durant els mesos de novembre i desembre de l'any 2005, gràcies al material cedit per la família d' Antoni Nogueras, un dels mestres d'obres més notables de Mataró.
No obstant, l'exposició organitzada per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, i comptant amb la col·laboració de museus i institucions com el Consorci del Patrimoni de Sitges, el Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell, entre d'altres, ens ofereix un recorregut per la història d'arts, oficis, costums i tradicions de la vida catalana, des de finals dels segle XVII fins al segle XIX.
A través de plafons i de textos breus però molt explícits, la mostra s'ens presenta a nivell visual molt atractiva i instructiva, donant a conèixer l'origen de la producció de la rajola – cal remuntar-nos a la Itàlia del Renaixement – del material en que estan fetes – un suport ceràmic que permet representar tot tipus de motius, sempre sobre fons blanc i enriquiment de motius ornamentals – la seva funció específica – destinada a l'àmbit decoratiu de cuines, banys i comunes, per tal d'evitar humitats - i també la curiositat de com fins a la data d'avui no s'han trobat rajoles que il·lustrin l'ofici de rajoler.
Juntament amb Catalunya, ciutats com Sevilla, Talavera, València, etc., també varen agafar fama per la seva producció de rajoles.
L'expressió artística de la mostra està basada en la senzillesa de línies i colors, de tons generalment càlids – cal tenir en compte que en aquest cas, el cromatisme depèn de les possibilitats de fixació desprès de la cocció al forn de la peça – i de temàtiques absolutament diverses. Tal com diu el programa de mà: “Els artistes prenien com a font d'inspiració les auques, els gravats i les estampes, la rajolaria d'altres països o el món que els envoltava”.
Els diferents plafons, complementats amb elements decoratius com vaixells, ampolles i gots de vidre de l'èpocca, etc. il·lustren àrees temàtiques molt concretes, com per exemple els oficis de boter, vidrier, fuster, pagès... parelles, els viatges, el mar, i un llarg etc., destacant com una curiositat l'auca, una producció gràfica catalana del segle XVII, amb quaranta-vuit figures, una d'elles una oca (auca) o també els signes del zodíac.
Més que una exposició, és una crònica visual i artística de la història social i econòmica de les nostres contrades; el retrat d'una societat i els seus oficis.
L'exposició romandrà oberta fins al proper 13 de setembre.
No comments:
Post a Comment