Secció aquesta iniciada l'any passat durant el mateix període, degut a l'acumulació d'esdeveniments i la manca de temps per informar-ne degudament, i que aquest any continua, amb les mateixes motivacions. No ens podem exclamar, el panorama cultural està força farcit d'actes de tota mena. No obstant, el poc interès que molts d'ells desperten en els mataronins és el que té un real pes específic.
ALBERT ALÍS, PER TRIPLICAT
Iniciem la secció d'endarreriments amb aquest magnífic pintor, reconegut dins la nostra ciutat, però veritablement infravalorat per la mateixa.
L'espai Capgros, La Presó i el Casal Nova Aliança (aquestes últimes organitzades per l'Asociació Sant Lluc per l'Art), varen acollir durant tot el mes de juliol, 3 mostres d'aquest artista, que va iniciar la seva obra l'any 1981 amb mestres com Pablo Mañé, Raúl Capitani i J. Martínez Lozano.
Amb la seva obra, exposada a ciutats com Barcelona, Sant Cugat del Vallés, Reus, Plaja d’Aro, Vitoria, Madrid, Marbella, Girona, etc., i a l'estranger a països com Bèlgica o els Emirats Àrabs, Albert Alís ens presenta aquest cop unes exposicions molt singulars: “Estudiant el cos 1 i 2”, així com la seva particular visió d'algunes ciutats com Hamburg, Venècia, Paris o Roma.
Dins l'estil de la neo-figuració que el caracteritza, i sempre proper als informalismes, ens trobem un Alís molt definit, força més detallista utilitzant el carbonet s/paper, en format mig i petit en els estudis que es varen exposar a la Sala Casal Aliança. Una visió de l'anatomia molt escrupolosa, acadamicista fins i tot, no exempta de sensualitat i de cert idealisme, especialment en la figura femenina.
El traç amb fermesa i agilitat, en constant observació del cos humà, que en res te a veure amb l'obra presentada en La Presó, sensualment etèria, colors suaus i molt tènues, treballant amb oli s/tela. Traç fluid, sense precisions, però destacant formes i contextos, i amb un cert toc d'exòtic erotisme, amb plasmació constant de les sensacions, amb el rerefons del “blanc Alís” de nitidesa exquisida.
En aquestes mostres, l'espectador va poder observar com existeix una clara conversió entre artista i obra. En cap moment hi ha excés de pinzellades, ni abús del color o dels grisos. Tot manté un equilibri.
En quant a la mostra de l'Espai Capgros, ens quedem amb les paraules de l'artista publicades en aquesta setmanari: “la idea era introduir caràcters tipogràfics en els meus quadres, com una forma més d'omplir l'espai”. Les imatges escollides no són les més “iconogràfiques” tot i que “són fàcilment reconegudes”.
Totes tres mostres varen ser exhibides fins a finals de juliol.
No comments:
Post a Comment