I cal reconèixer que les explicacions de Vives varen anar en perfecta consonància amb l’exquisida execució de les partitures per part de l’Orquestra de Girona, i la brillant i magnifica interpretació de Hans ver Kerckhoven, i l'esplèndida direcció de Willem Steffen.
Un programa ple de profund lirisme, amb els sentiments a flor de pell. La intensitat dramàtica de l’Amusement pathetique de l’òpera d’Anna Bolena, la melangia i el romanticisme de Crisantemi de Puccini, la sobrietat i solemnitat de Reigen Seiliger C. Willibald Gluck, perfectament arrodonida, sense errades ni dissonànciessssss, i el mestratge absolut del violinista Hans ver Kerckhoven, en el Moses i Faron de Paganini, on tota la interpretació varealitzadaizada amb la quarta corda, que si bé la sonoritat no es tan brillant, si que tècnicament és d’una dificultat ben ostensible, i que Kerkchoven va resoldre a la perfecció, mostrant un cromatisme musical de gran densitat.
En referència a Mascagni i el seu Intermezzo Simfònic de la Cavalleria Rusticana, l’orquestra de Girona va saber transmetre sota una elaborada direcció, una emotivitat profunda i un preciosisme únic.
La bellesa indescriptible de la Fantasia de Samsó i Dalila, de Saint Saëns, va encisar al públic present. Serenor en el traç i brillantor de línies. Uns moments únics, d'elegància suprema, destacant innumerable matisos, fins a tal punt, que va constituir el bis del programa.
El contrast va ser la passió i el vigor, la infinita expressió de sentits de la Meditació de Thaïs de Massenet, i el colofó del programa: Casta Diva de l'òpera Norma de Bellini. Harmonia, en el conjunt de l’orquestra, delicadesa en la interpretació solista, encisant a tota la sala..., les notes del violí fluint en cascada...
Un concert inesborrable, del que poca gent en va poder gaudir, per desídia, desconeixement i desinterès.
No comments:
Post a Comment