Doncs si, benvolguts i desconeguts lectors. Extraordinari – fins i tot aquesta cronista accidental es va aixecar de la cadira per aplaudir - va ser el concert que que l’Orquestra de Girona amb Marnix Willem Steffen al capdevant de la mateixa, i Hans van Kerckhoven com a violí solista, varen oferir el passat divendres, 22 d’octubre, al Foment Mataroní.
El programa va presentar obertures, intermezzi i àries d’òpera de Donizzetti, Puccini, C. Willibald Gluck, Paganini, Pietro Mascagni, Jules Massenet, Saint Saëns i Vinzenzo Bellini.
I “comme d’habitude”, el públic en prou feines omplint mitja platea. A veure, on són els estudiants de música clàssica del conservatori d’aquí Mataró?. I les “personalitats” de la cultura de Mataró? I els regidors del consistori mataroní, concretament l’equip de Govern? I els del PMC ara IMAC?, bé aquests ja ni en parlem. Oïda musical nul·la, sensibilitat per la cultura “0” (però tots aniran a la Nau Gaudí a deixar-se veure amb en Bassat) i coneixements humanistics, “desaparecidos en combate”.
Total que l’amic Joan Vives (ei, no hem parlat mai, però queda bé dir-ho), com sempre educat, didàctic i instructiu en el “pre-concert talk”, va informar a l'auditori - que els hi agrada molt però que queda molt poc a la retentiva – en referència a Donizetti, i l’Amusement pathetique de l’òpera d’Anna Bolena, de la professió d’arguments operístics en la Itàlia del segle XIX, inspirats en la Anglaterra isabelina del reneixament, tots de caire dràmatic i amb la connotació patètica, degut al catolicisme del país.
“Donizetti va composar prop de 70 obres, però algunes varen ser destruïdes pel propi compositor”.
Moltes de les òperes de Donizzetti varen ser interpretades per la que llavors era la soprano de moda, Giulietta Pasta.
De Puccini, el programa incloïa: Crisantemi, una peça originàriament dedicada a la memòria del Duc de Saboia, i de la que són famosos alguns dels seus paràgrafs.
Orfeu i Euridice, concretament el seu Reigen Seiliger va ser l’obra escollida de C. Willibald von Gluck, compositor més conegut per Willibald Gluck, però tal com va comentar Vives, per la seva gran tasca en favor de la música, li va ser concedit el von com a títol nobiliari. Composada al 1762, Orfeu i Euridice va ser estrenada a Viena al 1774, i en un principi el Reigen Seiliger (Dansa dels esperits benaurats) va ser oferta a Maria Antonieta, en el moment del seu compromís amb Lluís XVI.
I pel que fa a la primera part, el programa es va tancar amb Moses i Faron. “Una obra molt vuitcentista amb una preciosa i bellíssima ària belcantista”.
La segona part va començar amb Pietro Mascagni i el seu Intermezzo Simfònic de la Cavalleria Rusticana, “òpera en un sol acte, on al mig s’interpreta aquest Intermezzo”. Una obra enmarcada dins el verisme, un moviment operístic on drama apassionat i tràgic en són les característiques. “Aquesta peça és d’un gran lirisme”.
En referència a Samsó i Dalila i la seva Fantasia de Saint-Saëns i a la Meditació de Thaïs de Massenet, ambdues estan inspirades en motius orientals, però des de l’optica del Paris del segle XIX. En referència a Massenet, Vives va indicar l’orgull que en el seu moment sentien els francesos del seu compositor, gràcies a que aplicar la tècnica del leitmotiv de Wagner, a la que va donar un sentit més edulcorat. De Saint Saëns va destacar la seva gran inspiració.Finalment, va tancar el programa Vincenzo Bellini amb la Casta Diva de l'opera Norma. “Bellini no tenia grans qualitats per a la composició, però era un melodista extraordinari, fins a tal punt que Chopin va decidir que l’enterressin al seu costat al cementiri de Père Lachese, doncs l’admirava profundament”. En aquest concert, el violinista assumeix el rol de soprano, i veritablement és una obra que aconsegueix tenir el cor en un puny.
No comments:
Post a Comment