L’Àmbit Zero de l’Ateneu Caixa Laietana exposa fins al proper 7 de novembre: Miquel Arnal-Fotografies: Works 1992-2009 (www.miquelarnal.com/art/). Un excel·lent material fotogràfic, que ha estat també possible, gràcies a la col·laboració de Jean Paul Perrier Art Gallery (http://www.jeanpaulperrier.com).
L’espai expositiu presenta al voltant d’una trentena d’obres, de formats que varien entre els 60 x 50 i els 108 x 52cms , a excepció dels paisatges urbans, amb unes mesures de 117 x 56 cms., i on la paraula plasticitat és denominador comú, especialment en les sèrie Nela . Sinuositat, sensualitat, flexibilitat... El cos humà tractat com objecte visual, a estudiar, a plasmar en imatge, a emmotllar fotogràficament, i com a suport artístic, marcat per tatuatges, símbols i signes. Molt interessants resulten els primers plànols masculins i femenins, on expressió de mirades, gests i posició s’equilibren a la perfecció amb els particulars, alguns quasi esotèrics i rituals dissenys, d’altres de contingut agressiu i futurista. Sèries Animal i Transformer. L’enquadrament, la llum, l’ombra, la neutralitat del fons blanc, la sublimació a la perfecció amb els regalims i gotes d’aigua... tot mil·limetrat i exquisidament planificat.
Arnal reivindica en la dona el seu cos, la seva feminitat, la seva ductilitat en les posicions retratades. La seducció és un art reconegut, i defugint del classicisme i certes agressivitats visuals, ens mostra una dona plena de fermesa, perfectament conscient del poder que emana de si mateixa, deixant plena constancia, com si es tractés d’escultures. De fet i una una sèrie definida amb aquest mot.
És important destacar la col·locació de les diverses fotografies, que a nivell òptic proporcionen una visió d’antics frisos grecs, bé en parets o bé en la decoració de diversos objectes quotidians, especialment àmfores, gerres, etc.
El contrast dins la mostra està en la fredor, la grisor, la uniformitat dels paisatges urbans. Una baixa lluminositat curiosament realça la massa amorfa de ciment i vidre, símbol de màxim poder econòmic, però que anul·la la llibertat de l’home, i el sotmet a l’estructura d’un rusc. Nocturn, Persones, urbe i Cúpula.
Una mostra aquesta difícil per al públic mataroní, poc donat a expressions massa agosarades d'avantguardisme o conceptuals, donat el tarannà de la ciutat, però en canvi facilita a la Fundació Caixa Laietana oferir noves expectatives, noves col·laboracions (perspectives interessants tàndem format amb la Jean Paul Perrier Art Gallery), i demostrar que s’està al corrent de noves tendències artístiques. Un repte a superar en cada nova exposició.
No comments:
Post a Comment