L’any 1957, concretament al mes de novembre, a les instal·lacions del Museu Municipal de Mataró varen acollir per primera vegada la visita temporal d’un pintor vingut de l’Extrem Orient: Nsiao Chin. I uns mesos més tard, concretament a l’abril del 1958, Shü Pao-Lin presentava als mataronins les seves pintures basades en la més arrelada tradició a través de tres importants manifestacions: Simbòlic, sentimental i al·legòric.
I amb els anys que fa que aquesta Cronista accidental dona voltes com una baldufa pel laberint cultural mataroní, d’obscuritat constant i lluminositat difusa, és la tercera vegada que l’Orient visita la capital del Maresme, però de forma permanent. Han passat 52 anys, i la nova trobada respon a la modernor dels temps; la tradició ancestral s’ha passat al realisme més contemporani, amb mirada oriental.
Des de mitjans d’aquest més d’octubre i fins al proper 15 de novembre, la sala d’exposicions del Col·legi d’aparelladors exposa l’obra de Keiko Ogawa, realitzada en els darrers anys a la nostra ciutat, i que es mostra als mataronins gràcies a la intervenció d’Alberto Romero y Ana García, dos coneguts artistes del realisme pictòric.
Davant d’un escàs públic, on destacaven amics i familiars d’Ogawa, i pocs pintors locals – poca gentilesa i calidesa humana envers una persona i artista de fora – cap polític (a les inauguracions sempre som els mateixos i això no dona vots), ni tampoc representació de d’entitats o estaments culturals d’importància (és normal això. Les capelletes culturals és el que tenen), Pere Mora, membre del col·legi d’aparelladors, va destacar la pèrdua de pes específic d’esdeveniments culturals a la nostra ciutat, com ha estat recentment la Mostra de Cinema, i la relació d’aquest malguany amb el tarannà de la construcció, que afecta tant al col·legi com a la economia mataronina.
No obstant els mals temps, Mora va destacar la bona entesa amb la ASLL, i especialment amb Teresa Roig, comissària de les exposicions, i l’aposta del Col·legi per les exposicions: que “el Maresme té artistes plàstics molt bons i els hi donem l’oportunitat d’exposar”.
Antoni Luis, president de l’Associació Sant Lluc per l’Art, desprès dels agraïments de rigor, va prendre la paraula, tot posant de manifest l’excel·lent gestió de Roig per contactar amb nous artistes, i el bon resultat que presenta en les diferents mostres.
En referència a Keiko Ogawa, va expressar el desconeixement de la seva persona i obra, i el trencament d’esquemes que representa el tarannà pictòric d’Ogawa, “se’ns desmunta els clixés on està la connexió (...) és una tendència dins l’art des dels extrems d’Orient i Occident”. Tot seguint el fil de les seves anotacions, que combinava amb comentaris, va posar de manifest tot un seguit de arquetips i tòpics de la cultura nipona com: l’’Ikewana, la cal·ligrafia, “l’espiritualitat d’un poble, molt arrelada, una particular visió de la vida i la Natura...”, la visita incessant de japonesos a la Sagrada Familia i la seva admiració per Antoni Gaudí, les arts tradicionals, entre elles la poesia “tres versos i set síl·labes ”, el còmic del Manga, o les especials obres de Hokusai, etc.
Per a Luis: “l’art japonès està bàsicament inspirat en la filosofia Zen i la tradició Sinto (...) tot plegat conforme a l’art més noble i més aristocràtic, (...) un art oriental ple d’espontaneïtat i inspiració, amb la utilització del buit, de la lògica o la proporció àurea...”
Reflexionant sobre tècniques, temàtiques, i elements filosòfics de la cultura japonesa: Antoni Luis va acabar la seva intervenció, manifestant que: “l’art japonès no es queda indiferent. Recrea la realitat (...) I la Keiko, duia la sensibilitat pròpia del seu país a la maleta, amb colors, traces i dibuix que ja no tenen fronteres”.
Finalment, Keiko Ogawa va adreçar unes paraules, tot agraint als seus amics i a la seva parella el seu suport, mostrant plena satisfacció pel resultat de la mostra, doncs “en un principi no tenia massa clar el fet d’on exposar, i gràcies a Alberto Romero, ho ha fet realitat”. És aquesta la seva primera exposició individual “Sabia que sense pressa mostraria la meva obra”.
No comments:
Post a Comment