«Annuntio vobis gaudium magnum Habemus...» («Us anuncio una gran alegria, tenim...) No, benvolguts lectors, no tenim nou Papa, però aquest formulisme, utilitzat en la proclamació dels nous bisbes de Roma, em sembla perfectament adient, (això sí amb permís del Vaticà, ) per informar que finalment, desprès de diversos retards, la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani de Catalunya té ja una úbicació temporal però ben arrelada: la Nau Gaudí.
I evidentment, tant “gaudium magnum esdeveniment”, calia anunciar-lo amb la pompa i circumstància (no es tracte de la composició d’Edgar Elgar) que la inversió i la voluntat precisen, tot i que bona part dels 120.000 habitants de la capital de la comarca del Maresme, en prou feines se’n varen assebentar. Ja en va tenir cura l’IMAC de no fer-ho; no hi ha calers, però imaginació i ganes tampoc.
Així que el passat dijous, 11 de novembre, Sant Martí – tothom sap quina es la tradició per aquesta data – el més lluït i granat de la política mataronina, MOLTS ARTISTES, GALERISTES I CRITICS de Barcelona, i presència de personalitats relacionades amb les arts, entitats, etc.etc., total, si fa o no fa 500 persones, i per descomptat, plumifers i fotogràfs per doquie, es varen donar cita, a l’antiga nau del magatzem de peces de la desapareguda fàbrica de Ca l’Ametller o Ca l’Asensio, com també era conegut, per gaudir tant de l’arquitectura d’en Gaudí, com d’un primer i variat tast de la col·lecció Bassat.
Naturalment, primerissimes autoritats, de nom que no de formes, varen ser convidades i els discursos no varen faltar i foren de rigor, of course, un tant polititzats, alguns, expressants davant un auditori que el que menys volia era sentir els parlaments, però que estoica i educadament va aguantar.
Atenció al “poker d’asos”: l’alcalde Baron, el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya Hn. Joan Manuel Tresserres, un altre Honorable, el president del Parlament català, Ernest Benach, el Delegat del Govern central, Joan Rangel, i per descomptat, el donant de la col·lecció, Lluís Bassat. La cap de redacció del Capgros, Judith Vives va actual com a “mestre de cerimònies”, per anar cedint la paraula.
I sort que la temperatura era agradable – ja se sap, l’estiuiet de Sant Martí –tots a fora, de peu dret com si assistissim més a un miting que a una inauguració.
Per tant, estimats i desconeguts lectors, prepareu-vos, que varen ser cinc els que varen parlar, i aquesta Cronista accidental va pendre nota degudament, amb algun despiste, tot s’ha de dir.
I evidentment, tant “gaudium magnum esdeveniment”, calia anunciar-lo amb la pompa i circumstància (no es tracte de la composició d’Edgar Elgar) que la inversió i la voluntat precisen, tot i que bona part dels 120.000 habitants de la capital de la comarca del Maresme, en prou feines se’n varen assebentar. Ja en va tenir cura l’IMAC de no fer-ho; no hi ha calers, però imaginació i ganes tampoc.
Així que el passat dijous, 11 de novembre, Sant Martí – tothom sap quina es la tradició per aquesta data – el més lluït i granat de la política mataronina, MOLTS ARTISTES, GALERISTES I CRITICS de Barcelona, i presència de personalitats relacionades amb les arts, entitats, etc.etc., total, si fa o no fa 500 persones, i per descomptat, plumifers i fotogràfs per doquie, es varen donar cita, a l’antiga nau del magatzem de peces de la desapareguda fàbrica de Ca l’Ametller o Ca l’Asensio, com també era conegut, per gaudir tant de l’arquitectura d’en Gaudí, com d’un primer i variat tast de la col·lecció Bassat.
Naturalment, primerissimes autoritats, de nom que no de formes, varen ser convidades i els discursos no varen faltar i foren de rigor, of course, un tant polititzats, alguns, expressants davant un auditori que el que menys volia era sentir els parlaments, però que estoica i educadament va aguantar.
Atenció al “poker d’asos”: l’alcalde Baron, el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya Hn. Joan Manuel Tresserres, un altre Honorable, el president del Parlament català, Ernest Benach, el Delegat del Govern central, Joan Rangel, i per descomptat, el donant de la col·lecció, Lluís Bassat. La cap de redacció del Capgros, Judith Vives va actual com a “mestre de cerimònies”, per anar cedint la paraula.
I sort que la temperatura era agradable – ja se sap, l’estiuiet de Sant Martí –tots a fora, de peu dret com si assistissim més a un miting que a una inauguració.
Per tant, estimats i desconeguts lectors, prepareu-vos, que varen ser cinc els que varen parlar, i aquesta Cronista accidental va pendre nota degudament, amb algun despiste, tot s’ha de dir.
I - PARLA L’ALCALDE J.A BARÓN
I que va dir l’alcalde?. Que si era un dia important, que anem fent a poc a poc, que “si tenim objectius definits” i que “no tot es fruit de la planificació, i que cal aprofitar les oportunitats”
I com si Ca l’Assensio o Ca l’Ametller no haguessin existit mai, Baron, fent bon us de la memòria històrica per quan li convé, va parlar de la Nau Gaudí, construida al 1878, segons li va demanar la Cooperativa Obrero Mataronense: “Habia de ser un complex industrial de primer ordre. Primer es va construir la nau, i on Gaudí va experimentar amb els arcs parabòlics. Una peça excepcional que la ciutat recupera” (que tenieu obligació de recuperar, que es patrimoni històric-artístic). I desprès, dades tècniques, que si l’arquitecte va ser en Miquel Brullet, etc., i atenció no s’ho perdin: “Espai per instal·lar temporalment la col·lecció Bassat; un magnífic espai per una magnífica col·lecció” . (Però si no arriba a ser per aquest fet, haguessiu continuat amb el telecentre, que no servia per res. Des del PP i CiU s’us va dir que seria un perfecte àmbit expositiu, i Vos , alcalde & Cia: NI P.... CAS!!! I ara ens veniu a dir: “un magnífic espai per una magnífica col·lecció”. Rectificar és de savis, però mira que us costa, ehhhhh!!!!)
I com que duia la lliço molt ben apresa, i començava la campanya electoral per les autonòmiques, i cal fer pre-campanya per les municipals – com si tots els presents l’anessim a votar – l’acalde Baron va explicar que hi haurien 3 exposicions més. (És de desitjar que Vos no les inaugureu, però que sigueu un magnífic cap de “la leal oposición”, per veure el conjunt del fons).
“No és un projecte en clau local, sinó en clau nacional. Apostem per la Catalunya en xarxa, model de distribució territorial únic al món” (Catalunya es petita, mestre, cal pensar en CLAU ESTATAL i INTERNACIONAL. O és que la col·lecció Bassat no pot tenir la mateixa categoria que un Thyssen o un Prado?. Em sembla que no, perquè els cartells anunciadors feien pena, i ni bandelores als carrers. La crisi, ja se sap).
Ja queda poc, amables lectors. Amb els agraïments de rigor, a la Fundació Carme i Lluís Bassat – no ens deixem a l’esposa – a la directora Núria Poch, al consistori mataroní pel seu suport, al govern d’Espanya, per les aportacions del fons ZP, a les empreses participants – que les va dir, però que no m’en recordo – i insistint novament en l’entrada en Xarxa d’aquesta col·lecció i que “estem oberts, molt oberts i de bon grat, hem de felicitar-nos tots plegats”. (Si, ara esteu oberts, desprès de que heu ensorrat la ciutat).
I com si Ca l’Assensio o Ca l’Ametller no haguessin existit mai, Baron, fent bon us de la memòria històrica per quan li convé, va parlar de la Nau Gaudí, construida al 1878, segons li va demanar la Cooperativa Obrero Mataronense: “Habia de ser un complex industrial de primer ordre. Primer es va construir la nau, i on Gaudí va experimentar amb els arcs parabòlics. Una peça excepcional que la ciutat recupera” (que tenieu obligació de recuperar, que es patrimoni històric-artístic). I desprès, dades tècniques, que si l’arquitecte va ser en Miquel Brullet, etc., i atenció no s’ho perdin: “Espai per instal·lar temporalment la col·lecció Bassat; un magnífic espai per una magnífica col·lecció” . (Però si no arriba a ser per aquest fet, haguessiu continuat amb el telecentre, que no servia per res. Des del PP i CiU s’us va dir que seria un perfecte àmbit expositiu, i Vos , alcalde & Cia: NI P.... CAS!!! I ara ens veniu a dir: “un magnífic espai per una magnífica col·lecció”. Rectificar és de savis, però mira que us costa, ehhhhh!!!!)
I com que duia la lliço molt ben apresa, i començava la campanya electoral per les autonòmiques, i cal fer pre-campanya per les municipals – com si tots els presents l’anessim a votar – l’acalde Baron va explicar que hi haurien 3 exposicions més. (És de desitjar que Vos no les inaugureu, però que sigueu un magnífic cap de “la leal oposición”, per veure el conjunt del fons).
“No és un projecte en clau local, sinó en clau nacional. Apostem per la Catalunya en xarxa, model de distribució territorial únic al món” (Catalunya es petita, mestre, cal pensar en CLAU ESTATAL i INTERNACIONAL. O és que la col·lecció Bassat no pot tenir la mateixa categoria que un Thyssen o un Prado?. Em sembla que no, perquè els cartells anunciadors feien pena, i ni bandelores als carrers. La crisi, ja se sap).
Ja queda poc, amables lectors. Amb els agraïments de rigor, a la Fundació Carme i Lluís Bassat – no ens deixem a l’esposa – a la directora Núria Poch, al consistori mataroní pel seu suport, al govern d’Espanya, per les aportacions del fons ZP, a les empreses participants – que les va dir, però que no m’en recordo – i insistint novament en l’entrada en Xarxa d’aquesta col·lecció i que “estem oberts, molt oberts i de bon grat, hem de felicitar-nos tots plegats”. (Si, ara esteu oberts, desprès de que heu ensorrat la ciutat).
No comments:
Post a Comment