Doncs com a bon publicista, el títular de la colecció, tot saludant a les autoritats i als amics, va recordar com va començar la seva etapa dins la publicitat, l’any 1966, havent promocionat productes de tota mena, inclosos candidats polítics, tasca que ha portat a terme fins el passat 2009.
I amb totalògca, va fer “publicitat” de la importància de l’art contemporani català, reconegut als EE.UU, Itàlia, França i Xina.
A nivell museístic, Bassat no se’n va estar de fer esment de: “tenim un MNAC, un MACBA, un Picasso i un Tàpias, però a excepció d’aquests artistes, i d’altres com Subirachs, Ràfols Casamada o Guinovat, la resta no té cap sala o museu. No podem anar en lloc per estudiar-los (...) tenim un producte inigualable d’aquest país, a les mans per difondre: l’art contemporani. Si un director d’un museu de Nova York, Paris, etc., ve a visitar-lo, tindrà base per expandir l’art contemporani català”. (Lluís Bassat va parlar del que es tenia que parlar, i ojalà Mataró comptés algun dia amb la visita de persones d’aquesta categoria. Significaria una obertura de fronteres).
I amb totalògca, va fer “publicitat” de la importància de l’art contemporani català, reconegut als EE.UU, Itàlia, França i Xina.
A nivell museístic, Bassat no se’n va estar de fer esment de: “tenim un MNAC, un MACBA, un Picasso i un Tàpias, però a excepció d’aquests artistes, i d’altres com Subirachs, Ràfols Casamada o Guinovat, la resta no té cap sala o museu. No podem anar en lloc per estudiar-los (...) tenim un producte inigualable d’aquest país, a les mans per difondre: l’art contemporani. Si un director d’un museu de Nova York, Paris, etc., ve a visitar-lo, tindrà base per expandir l’art contemporani català”. (Lluís Bassat va parlar del que es tenia que parlar, i ojalà Mataró comptés algun dia amb la visita de persones d’aquesta categoria. Significaria una obertura de fronteres).
No comments:
Post a Comment