ALBERTO ROMERO GIL:LA DIVERSITAT DE LA LLUM I LA PRECISIÓ DEL DETALL (i II)

Amb aproximadament una vintena de peces presentades, la nota predominant en aquesta mostra és la Llum, d'una nitidesa i pulcritud extraordinària, una blancor i puresa infinites.

La seva obra aparenta senzillesa, és quotidiana sense pretensions ni grandiloqüències. Objectes humils que habiten amb nosaltres en qualsevol llar, es converteixen a través de la precisa única pinzellada de Romero en obres d'art.

A través de la mirada de l'artista, una peça de roba, uns ous a l'ouera, un clavell, un pot d'olives, uns branques de pastanaga, dos pots, etc., produeixen en l'espectador admiració i sorpresa, doncs si bé la idea no es nova – recordem la reivindicació de Joan Brossa d'aquesta quotidianitat, però de forma més vulgar – contemplar-ho en una mostra d'adoració al realisme no deixa de sobtar.

Romero acostuma a treballar amb format petit, bé amb oli s/tela o s/taula, aprofitant fins i tot la pròpia base d'aquesta, no tan sols com a material, sinó com a color. Així es pot veure amb Dos coliflores. L'únic format gran el veiem en Perfiles topográficos, on l'especial tractament de llum i del color en el cel, els terrosos d'un paisatge urbà, desolat, una magnífica perspectiva mostren una obra plena d'encís no por lo bonic sinó per la singularitat d'un entorn.

L'obra presentada oscil·la entre els anys 2007 i 2008, però hi ha un treball absolutament curiós de l'any 2002 fet a llapis s/paper: Camino a la victoria de Samotracia. Sense dubte, va ser un dels seus primers treballs, però és d'agrair que l'hagi exposat perquè dins la tècnica del realisme, entra dins l'entorn del surrealisme, amb unes connotaciones que en res s'avenen a l'obra actual.

Una exposició no exempta d'interès per sortir de l'excessiu avantguardisme pel que estem pressionats. No obstant, la joventut de l'artista també es fa notar en aquesta mostra, i evidentment és d'esperar una evolució d'Alberto Romero, doncs si bé transmet una imatge serena i assossegada, amb una molt bona base tècnica, val a dir que també es fa notar certa fredor en la mateixa. A diferència del parer del president de la Sant Lluc, el misticisme sempre emet certa calidesa, i en aquesta mostra se'n troba a faltar.