Marisa Blasco, alumna de Marta Duran i d'Albert Alìs, presenta una obra tendra, càlida, sense pretensions, que acompanya i tal com va destacar M. Ros, tranquil·litza, que es contempla sense fixacions però que relaxa la vista i l'ànima agraeix.Marines, interiors i bodegons, tècnica oli s/tela, format entre mig i petit. Una obra acadèmica, clàssica però en les pinzellades es demostra un gran sensibilitat en la tria de cromatismes, els seus degradats, i en els entorns triats.
No hi ha cap mena d'agressivitat, però si certes concessions a l'impressionisme, al color pel color, tot i que, en la tria dels paisatges no deixa de recordarnos certes tonalitats del barroc.
Els que coneixem a l'autora i la seva obra, observem una clara evolució de les primeres marines a la pintura actual, molt més professional, i on hi ha abocats tota mena de dolços sentiments.
No ens hi trencarem les banyes amb la seva obra, ni falta que fa, i de ben segur la crítica més aferrissada i contundent la menysprearia, perquè la sensibilitat es precisament una de les mancances de la crítica. Marisa Blasco no guanyarà mai el Torres García, ni tan sols la nominaran per l'exposició, però amb la seva obra, qualsevol persona d'esperit delicat i romàntic s'identificarà, qualsevol paret de qualsevol casa brillarà amb llum pròpia, i qualsevol entorn tindrà amb l'obra de la Marisa, unes taques de brillantor, unes notes de color i moltes espurnes de serenor i tendresa.
L'exposició romandrà oberta fins al proper 25 de juny d'enguany.
No comments:
Post a Comment