Que sí, que més enllà del Torres Garcia hi ha vida, afortunadament, tot i que la crítica oficial i unipersonal de la ciutat s'hagi dedicat a destacar al seu blog el “pedigree” dels membres del Jurat, com a única opció a la seva pèrdua de credibilitat en quan a l'ús de criteris objectius en la selecció de l'obra guardonada aquest any. A Mataró, som i serem Capsgrossos, però ens és molt emprenyador que pagant el que deu haver cobrat aquest jurat, els seus membres ens tinguin per “pringats i pardillos”.
I la vida existeix, naturalment, amb treball constant, a la recerca tant de tècnica com d'expressió espiritual de l'art. L'Albert Romero i la Marisa Blasco ens ho demostren.
No comments:
Post a Comment