ESPAI CAP GROS: EL DOLÇ i ROMÀNTIC ENCÍS DE MARISA BLASCO: (I) PRESENTACIÓ

El passat 29 de maig va tenir lloc a la recepció del setmanari Capgros, la inauguració de la mostra: Marisa Blasco – Blau íntim. Un espai ple de gom a gom d'amics i artistes que van gaudir d'un acte on la música i la poesia varen envoltar romànticament l'obra de Blasco.

Mateu Ros, director de la publicació va iniciar el torn d'intervencions donant la benvinguda i tot comentant que coneixia poc a l'artista, però “la mostra ha tingut una gran convocatòria. La Marisa és una dona que dóna força i tranquil·litza. És una persona que se l'estimen”.

Tot felicitant a l'artista i desitjant-li que continués creixent i evolucionat, va passar el torn a Carlos Soriano, marit de la Marisa, qui ja se sentia emocionada i agraïda.

Soriano, respecte a la mostra de la seva esposa va expressar “Marisa no quería convocar a la crítica oficial, pero no podía faltar (en referència a Pere Pascual) “és la dona que més pensa en mi” - Pere Pascual sabe que le queremos". Soriano va llegir tot seguit les paraules de Pascual publicades al seu blog “Transport Públic”, on elogiava i encoratjava a Blasco en el camí de l'art.

Carlos Soriano també va tenir paraules per Nico del Rio, recentment traspassat, qui amb la seva galeria Tertre va donar oportunitat a molts artistes durant els anys setanta. “La casa de Nico és el arte que vino i se estuvo por mucho tiempo” I finalment, fent esment a l'admiració pel pintor Niebla, seguidament va passar a la lectura musicada de dos poemes, un de Pablo Neruda “Tu risa” i a un altre de Miguel Hernández, de gran influència en la vida de Marisa Blasco, doncs els seus pares hi tenien una gran amistat.

L'acte va acabar amb el amb la sorpresa d'un poema musicat “Será Marisa tu costado”, cantat per Carlos Soriano pare i fill, i el poema que Manuel Patricio va dedicar a Marisa Blasco en motiu de la seva primera exposició al Museu de la Marina de Vilassar de Mar fa més de deu anys.

Un acte emotiu, tant per l'artista – qui desconeixia la sorpresa final – i pels presents que varem poder gaudir de l'esforç i l'estima d'una família per la seva mare i esposa.