EDICIONS MURTRA – OBRA GRÀFICA

El gravat va fer acte de presència entre el 20 de novembre i el 14 de desembre. La sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors va exhibir obra de Sandra Lehnis, Perejaume, Riera i Aragó, Melinda Schawel i Francine Simonin.

Amb demostració d'una tècnica depuradissíma per part de tots els artistes, no ens en volem estar de comentar, l'original plantejament de Riera i Aragó on en base a pergamins imitant protocols notarials, l'artista va presentar elements de locomoció o moviment: Airplane with yellow propeller com submarins, ventiladors o vaixells, utilitzant la tècnica de fotogravat, aiguatinta al sucre i aiguafort. Riera i Aragó demostra que dins el món de l'art, i especialment del gravat, no està tot dit. Ben al contrari, el gravat permet un univers infinit de possibilitats, de tractament de textures i materials, i aquest és un bon exemple.

Sandra Lenis, és més clàssica en quan a la utilització de la tècnica; tan sols l'aiguafort, i presenta la seva obra Animus Mundi, un tant freda i distant, d'extremada simplicitat, fins i tot en el tractament cromàtic, tremendament suau. Però val a dir que dins el conjunt de la mostra, representa un cert trencament amb la contundència expressiva de Francine Simon o la minuciositat exquisida de Perejaume.

Aquest últim va presentar una obra plena de detall, a nivell tècnic (aiguafort, fotogravat i gravat), però amb bones dosis de surrealisme, i uns quants tocs d'expressionisme. En la seva contemplació no es pot evitar pensar “on són els límits”, i sentir-se atret per una obra no exempta de certa morbosa curiositat, extremada des d'un paisatge “topogràfic” com Valls II a la profunditat i misteri d'Atmosferes.

De Melinda Schawel es podria dir que representa el gravat en estat pur, sense temàtica determinada, més dinàmica i fregant la imatge publicitària: From Paris to Firenze però tècnicament perfecta. Treballant amb aiguatinta al sucre i fotogravat, mostra un domini clar i contundent dels seus coneixements en el gravat, presentant diferents graus de sedimentacions i treballant un cromatisme auster, sense gaires variacions, però resolt de forma unitària amb algunes derivacions.

Si més no, però, l'obra impactant, punyent, dura, incisiva i d'una irresistible atracció va ser la de Francine Simonin.

Una potencia expressiva enorme, amb una gama de colors molt bàsica però i domini de l'abstracció amb indefinides però contundents formes, Barcelona Bay, plenes d'un sentit crític i caustic. Simonin està plena d'inconformisme, i utilitza l'art i el gravat, (aiguatinta amb sucre i punta seca), amb profund coneixement i desenvolupant-se amb comoditat dins l'abstracció.