La sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors de Mataró, acull des del passat 12 de febrer i fins al proper 19 de març la mostra Cel Obert. Organitzada com és habitual per l'ASLL, presenta prop d'una vintena d'obres realitzades en fotografia digital positivada sobre alumini.
Davant d'un no excessiu públic, i amb la presència del regidor d'urbanisme Ramon Bassas, el torn de presentacions va començar amb Pere Mora, aparellador, que va mostrar la seva satisfacció per la mostra, doncs està tota ella basada en elements propis relacionats amb la construcció d'edificis, i que estèticament, “es fan per millorar l'arquitectura”, i molt adients a la tasca dels aparelladors.
“Els professionals a vegades estem massa ocupats amb la tècnica i no sabem veure les formes, que l'artista ens presenta”.
Tot seguit va cedir la paraula al president de l'Associació Sant Lluc, Antoni Luis, qui desprès dels agraïments de rigor, no se'n va estar de reconèixer el seu total desconeixement de l'artista.
“Ens hem conegut aquest matí i les seves obres m'eren totalment desconegudes”.
Luis també va fer esment del temps que porta treballant a la nostra ciutat com artista, prop de vint anys, dels seus estudis de Belles Arts a la Llotja, de la seva tasca a l'escola de disseny de l'Hospitalet i convidant als presents a visitar la seva web: http://jordihomar.artportic.com/
“Des de l'any 1995 (segle passat) que va exposar a la Casa del Llimoner, no l'hem tornat a veure”
Tot insistint de nou en la seva ignorància sobre Homar, va explicar als presents que va ser Teresa Roig, des de la llibreria on treballa, que el va descobrir, tot comprant llibres d'art, i li va proposar aquesta mostra.
El president de la Sant Lluc va finalitzar el seu discurs demanant disculpes pel desconeixement de l'obra de l'artista i fent esment de la relació espai i matèria esmentat per Eduardo Chillida en els seus “Escritos” i que figuren en la invitació i en un plafó dins la mostra. “Les persones i certes escultures és el que ha suggerit aquesta exposició”.
Finalment, Jordi Homar també va adreçar-se a l'auditori, qualificant de fantàstic l'espai expositiu, i informant que és pintor, fotògraf i dibuixant.
El món de l'art, sempre en constant evolució, però també en mans del marketing i la publicitat, és difícil que ens sorprengui. Però vet aquí que Homar no se n'està de fer-ho.
Presenta una obra entre curiosa i quasi mística: limita el buit a través de senzilles formes arquitectòniques, tremendament clàssiques, algunes, habituals moltes d'altres, i a les que de tant en tant, afegeix un toc de surrealisme, combinant natura i construcció.
Homar ens presenta una obra austera i suggerent, convertint la quotidianitat dels edificis en construcció o de certes parts dels mateixos, en art, que el vianant o fins i tot el manobre, en cap moment sabria veure.
El gris metal·litzat de les peces que composen el seu Cel obert que no deixa de recordar-nos a la grisor prèvia a la tempesta, influeix en l'espectador perquè se centri en l'espai buit, essent els límits arquitectònics o de formes un més a més que en realitat no limita, sinó que serveix de nexe d'unió a un estrany conjunt harmònic, que a través de la fotografia i del tractament tècnic donat, resulta un tant provocatiu, exercint al mateix temps, una estranya fascinació.
Jordi Homar a través de la fotografia com a eina artística i de desenvolupament, ens presenta una proposta agosarada i innovadora: els límits del buit en l'espai.
No comments:
Post a Comment