Tuesday, April 06, 2010





UN MESSIES MOLT PROFESSIONAL - CRÍTICA

I sí, l'efecte Händel es va deixar notar, doncs el public mataroní amant de la música, és de bon acontentar i gens exigent. Precisament, gràcies a la seva tolerància, formacions com la que avui ens ocupa, no se n'estan de fer una tasca acurada i professional, però mancada d'ànima, de l'essència més pura de procedent de la inspiració de Musa Euterpe. El Cor de Cambra i l'Orquestra Barroca Catalana varen cobrir l'expedient – pot ser perquè ja porten masses representacions del Messies – i el public en va sortir content, precisament per la seva mancança d'exigència.

Però en realitat, la direcció de Jordi Casas va ser excessivament ràpida, aplicant un tempo frenètic en la part orquestral. A aquest fet s'ha d'afegir la distorsió de so del instruments de l'Orquestra Barroca Catalana, molts d'ells antics, en el que és el teatre del Foment. No sol passar el mateix amb els nous. Les veus d'Elena Copons i Marta Infante estaven mancades de nitidesa i d'expressivitat. Ignoro si l'avançat estat de gestació de la soprano i mezzosoprano podia influir en que la seva interpretació fos excessivament plana, mancada de brillantor i amb signes de cansament. El timbre no era fresc i les veus pocs generoses.

El contrast varen ser les veus del tenor Lluís Vilamajó i de David Menéndez com a baix. La del primer, de claredat diàfana, veu exquisida i perfectament treballada, cantant amb sentiment, amb tècnica segura i un enfocament que alternava els moments més intimistes amb els de major expressió vocal. El Comfort me, All they that see him, de la primera part del programa o el He that dwelleth in heaven quasi al final, varen ser una demostració perfecta de la seva qualitat artística.

David Menéndez també va fer una excel·lent interpretació, mostrant un gran domini de l'estil, contrastant els diferents estats d'ànim. Thus said the Lord, pertanyent a la primera part i especialment Behold I tell you a mystery o The trumpet shall sound dins la tercera part varen ser els moments de major atractiu , amb una bella i sòlida veu. Malauradament, ni l'orquestra ni l'espectacular sol de trompeta de The trumpet shall sound varen acompanyar-lo en tot el seu esplendor.

Tampoc va ser un Messies complert, doncs varen faltar un recitatiu (The shall be brought) de la contralat, , un Duet de contralt (mezzosoprano) i tenor (O death, where is the sting?) i un Cor. (But thanks be to God)

El Cor de Cambra va ser limitat i inexpressiu. Poca adequació i entrega. Ni tan sols va procurar un especial lluïment amb moments de lirisme i aire exultant com For unto us a Child is born ni en l'esperat Hallelujah!.

És d'agrair que el Foment Mataroní porti formacions de tanta importància, però benvolguts i pacients lectors, els puc assegurar que la interpretació que el 16 de desembre de 2007 va fer la Coral Càrmina i l'Orquestra de Cambra de Vila-Seca, una formació “menor”, va ser magnifica (i així ho vaig titular en el seu moment), en comparació a l'anomenada del Cor de Cambra del Palau de la Música. Pot ser es preferible formacions petites i poc conegudes a les ja consolidades. La satisfacció està en molts cassos garantida.

3 comments:

Anonymous said...

La felicito per tenir la valentia d'atrevir-se a escriure de manera tan clara i rotunda una crítica del darrer Messíes a Mataró.
No entraré a discutir-li, perquè un text que denota pocs coneixaments musicals, molta ignorància en la matèria però sobretot ple d'afirmacions mancades d'humanitat i respecte pel treball dels altres no cal ser rebatut. Es condemna ell sol i la retrata a vostè!

Maria Santamaria i Ros said...

Jo també vaig ser al concert del Messíes i tampoc comparteixo la opinió de la cronista. Es clar, com que no tenim criteri segons vostè!
Estilísticament i musicalment parlant hagués destacat positivament el Cor de Cambra, la soprano i el tenor. La veu del baix em va agradar molt, però em va semblar que la pronuncia no era gaire bona. Ah, i el comentari sobre l'estat avançat de gestació de les dues solistes el trobo molt misògin i fora de lloc.

Marta Teixidó said...

Benvolgut ANÒNIM

Evidentment, el contrast a la meva valentía es el seu anonimat, en el que es permet la crítica, però sense mostrar ni nom ni cognoms, la qual cosa ja hauria de demostrar per part meva poc sentit per a la resposta.

Però ja que s'ha adreçat a mi, i em considero persona educada, em disposo a respondre, degudament.

Evidentment, la lectura que ha fet de la meva critica es parcial. Tal com dic en´el títol el concert va ser molt professional. Ja no es el primer cop que grups de renombrada, com que van a ciutats de segona fila, es limiten a cumplir amb l'expedient, sabedors que el public assistent és de bon acontentar.

I fins i tot li diré que durant la mitja part, vaig estar parlant amb un component de l'orquestra que em va confirmar tot el que he exposat, la qual cosa re-afirmo.

Tot agraint la lectura al meu blog, aprofito l'avinentesa per a saludar-lo antament i gens anonimament.

Benvolguda Maria Santamaria,

Accepto plenament la seva crítica la qual en part comparteixo, doncs si indico que la veu del tenor em va resultar esplèndida, no així la de la soprano.

Si faig esment de l'avançat estat de gestació, no ho faig peiorativament, sinó perquè pot ser una causa de la falta de lluentor de les veus femenines.

He assistit a molts concerts del Foment i em conec fil per randa al públic assistent, poc generalment.

Esmento que el públic mataroní es de fàcil acontentar, perquè desgraciadament no assiteix en massa als concerts. I per norma, el personal que hi assisteix, ho troba tot bé, fins i tot, l'escassa qualitat de so del Foment.

Doncs no és així, ja que el tan valorat Cor de Cambra,o l'orquestra, no va tenir miraments en escorçar l'obra, no si si per temps o per estalviar feina a les veus femenines. D'això, pot ser ni Vostè se'n va donar compte.

Molt agraida pel seu comentari