Sota l'ostentós nom de Noves adquisicions del fons d'art 2006-2009, l'IMAC, o sigui, el Patronat de Cultura que tots coneixem, presenta a la sala d'exposicions de Can Palauet, la Col·lecció d'Art del Museu de Mataró i altres col·leccions d'art de l'Ajuntament de Mataró.
Molta teatralitat i façana per a un conjunt de peces, que AFORTUNADAMENT (i ho dic en majúscules davant els temps que corren), NO ELS HI HA COSTAT NI UN EURO o DURO, doncs tot procedeix de donacions de col·leccions de particulars o d'obres i muntatges extrets per al fons, de les diferents exposicions que al llarg dels anys s'han anat exhibint.
El visitant no deixarà de sorprendre's... desagradablement, perquè entre seductores aquarel·les de Jaume Arenes, interessants i atractius olis o dibuixos d'Emília de Torres, Jaume Puiggalí o Manuel Cusachs, el notable collage de Pere Fradera, el sempre impactant i contundent Marc Prat, i l'absolutament fascinant Duvan, un sempre turbulent Eduard Comabella, un Eduard Novelles crític i amb tendències expressionistes, o un Sandro Soriano, observador inquiet i irònic, si troben obres de l'esperpèntic Santi Clavell, les més que discutibles guanyadores de les dues darreres edicions del Torres García (per més jurat de campanetes i pedigrí que tingui), o les fotografies de Sergi Ruiz o Marga Cruz i Humberto Rivas magníficament realitzades, però realment els hi correspon una altre categoria que no la de fons d'art, sinó específicament la de fons fotogràfic.
També cal destacar la presència de Pol Codina, amb una sorprenent escultura, visió del món interior del que sorgim, d'Ivan Jordà, digne successor del seu oncle, pel seu sentit de judici extrem al món actual, o de Cecilia Postiglioni i la seva particular visió dels viatges, a través dels segells dels passaports.
I ja entrats en el terreny de la imatge, dins aquest simulacre de fons d'art, també hi formen part estampes o clixés com la de Raul Roncero, que si més no té certa gràcia i curiositat, en contrast amb Xavier Roldan amb un tractament més publicitari que artístic, i les més que discutibles Glòria Safont Tria, Ita Puig, Annengien Van Doorn, Pere Masramon i l'inefable Albert Ibañez, o sigui, directa o indirectament “els boys and girls de Can Xalant, que fan les seves experimentacions a costa dels pressupostos municipals, i dels que d'alguns d'ells – atenció no s'ho perdin - ni tan sols hi ha obra, sinó UNA PLACA AMB LA FOTO DELS SEUS MUNTATGES A CA L'ARENAS!!!! Es que a sobre que els hi paguem el sou que no guanyen, aquests del IMAC - abans PMC, sector conceptual: ENS PRENEN PER IGNORANTS!!!! i això aquesta cronista accidental que paga religiosament els seus impostos, i per tant, com molts ciutadans, ELS MANTÉN, ho exposa, en ares del “derecho al pataleo”.
Tot i així, el més sorprenent de tot plegat és que de quadres en tenen, i de qualitat gens menyspreable, però ves a saber que deu passar pels cervellets dels “conservadors del fons d'art”, que no se'ls hi acudeix altre cosa que posar-hi un catàleg de la donació de les obres - m'estic referint al fons Xavier Ubach - en lloc de penjar-ne algunes.
Afortunadament, però, els mataronins som capsgrossos però no tontos, i per tant, el que fem – a excepció de qui escriu – es no visitar-ho, no sigui que s'agafés un cobriment de cor.
En conclusió, si un dia no tenim amb que escalfant-se – no sigui que també estiguem una setmana sense llum com a les comarques de Girona - i cal fer una foguera, podem anar a buscar quincalla com la que hi ha exposada, que segur que farà un bon foc, tan artístic com el de les falles de València.
No comments:
Post a Comment