ASPECTES DEL MÓN TÈXTIL A L'ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

CONFERÈNCIA (i II)

Seguidament, el Dr. Pere Molas de forma molt planera va iniciar la seva xerrada tot informant dels orígens de les inspeccions tèxtils, que es van iniciar a la França del rei Lluís XIV, i gracies a l'excel·lent tasca de gestió i desenvolupament del comerç de Jean Baptiste Colbert i del que s'en va dir colbertisme .

Si a la França del Rei Sol es creava aquest tipus d'inspeccions, el regne d'Espanya d'aleshores disposava amb anterioritat d'una mena de tribunal que dictaminava la qualitat dels teixits de llana, i si les peces eren defectuoses, es dictava sentencia i si calia, s'ajusticiava convenientment, segons la reglamentació aplicada pel jutge.

Segons el catedràtic emèrit de la UAB, la idea de Colbert, a través de la forma de Consolat, va arribar a Catalunya, i també es va aplicar a Perpinyà i Castella, tot aplicant les inspeccions al tint i a la seda. La seva importància era cabdal i ni tan sols durant el setge de 1714 varen deixar de funcionar, però degut a la derrota catalana, a través del Decret de Novaplanta, el cap de les inspeccions era un funcionari de l'administració nomenat per Madrid. “En el darrer terç del segle XVIII, s'intentava des d'Espanya que fos un funcionari”.

L'any 1717 es va crear a Espanya la Junta General de Comerç, amb delegacions primer a Granada, desprès a València i cap al 1732 a Catalunya. Per al Dr. Molas amb posterioritat es va creure convenient l'aplicació d'inspeccions, amb dos sentits: control de tints i de sedes. I el primer inspector nomenat va ser Manuel de Robles, amb el càrrec de “veedor” de tints. En un principi s'esperava del compliment de les seves obligacions un control exhaustiu, però “poca feina va fer”.

Un cop traspassat Robles, el càrrec va ser heretat per Joan Pau Canals que amb els anys i el progrés dins l'escala social ,va ser nomenat Ciutadà Honrat de Barcelona, i va obtenir la concessió del títol de Baró de Vallroja, “Canals es va ocupar més del conreu de la Roja que dels tints. Però va fer una important obra de difusió dels tints i en català”.

Al 1780 es va crear una xarxa d'inspectors. Luís Fernández, que era mestre de tintorers de Toledo, i també d'una fàbrica de València, va ser un d'aquests inspectors. Al igual que el seu predecessor, no se'n va estar de escriure un Tratado de Tintura.

Un altre personatge important per al Dr. Molas va ser Isidro Catalán que destacaria en els teixits pintats a la xinesca. Entre el 1870 i 1880 hi havia un sector en expansió: el de les mitges de seda i la Junta General va dictaminar una normativa. Com a conseqüència de la mateixa, una sèrie de mestres de teixit i tints valencians varen ser nomenats visitadors. Els més coneguts: Antonio Caruana, Ignasi Jonollà. Però a finals del segle XVIII ja bufaven altres vents en contra dels inspectors. Es varen suprimir les inspeccions de la Roja, i al morir Canals es va demanar la supressió del càrrec. “La història dels Inspectors de fàbriques és una història d'intents aïllats de controlar els teixits”.

L'últim dels inspectors va ser el mataroní Antoni Regàs. Amb un perfil menys funcionariat i més intel·lectual , va viure prop de 80 anys, una vida llarga per l'època. No obstant, la tasca de Regàs és coneguda a Madrid per ser el propulsor de la popular Puerta del Sol, i per publicar estadístiques. Era tota una autoritat.

Com a conclusió, el president de l'Acadèmia de les Bones Lletres va expressar que “la història de les inspeccions és més de fracassos que d'èxits. Els governs, sempre, no han sabut mai per on triar”.

L'acte va acabar amb un petit torn de preguntes, i amb l'encoratjament de la cap de l'Arxiu Comarcal del Maresme a la investigació de personatges i elements relacionats amb el món dels teixits, com Pompeu Ferrer o el camp d'indianes localitzat a Argentona.