IVAN JORDÀ: CULTE A LA FIGURACIÓ

Tal com va informar Cròniques fa aproximadament un mes, l'art disposa d'un nou espai a Mataró, per a l'exhibició i venda d'obra. Gal-Art (Ronda O'Donnell, 89), presenta la seva primera mostra, i ho fa amb un cognom de pes i un nom per al futur: Ivan Jordà (http://www.ivanjot.com/) i Quadern I, un conjunt d'obres de recent creació (2010) que han permès al pintor mataroní, fill del reconegut Ricard Jordà exposar novament a la nostra ciutat, desprès de pràcticament deu anys de residència a les Illes Balears.

Molts artistes i amics dels Jordà, varen formar part del nombrós públic que va omplir el petit espai de la sala, i bona part de l'entrada a la mateixa, i a qui Ivan Jordà, en l'inici de la presentació, va agrair la seva presència, al igual que va mostrar el seu reconeixement a la seva companya, a la seva família, i especialment al seu pare que “m'ha cedit el seu estudi, que és el seu Sanctum Santorum i m'ha permès profanar-lo”.

Un emocionat Ricard Jordà va adreçar-se tot seguit al públic, i en la seva breu però clara i concisa intervenció, va posar especial èmfasi en la originalitat de la pintura del seu fill que “no deixa indiferent. No són nus al ús. És una originalitat no comuna en la creativitat”. Jordà va explicar com en les composicions de la obra del seu fill, aquest utilitza tota mena de materials, com diversitat de papers o qualsevol objecte que pugui ser reciclat pel propòsit artístic, “cosa que és d'agrair”. Va assenyalar que l'obra del seu fill cal ser observada amb cura; la seva natural aparença amaga en realitat esforç i missatge. “L'Ivan pinta dibuixant i dibuixa pintant. Aquesta és la grandesa que podem tenir interpretant l'art, doncs la seva funció vital és la comunicació i heu d'estar disposats vosaltres a fer l'esforç per entendre'l”.

Les paraules finals de Ricard Jordà varen anar destinades a fer una reivindicació de l'ART i de la seva expansió: “compleix la funció vital que és la comunicació”.

Dins el context de l'art figuratiu, el nu i especialment el femení ha tingut especial rellevància. Els estudiosos ens convidarien a capbussar-nos en explicacions antropològiques – la fertilitat – com merament artístiques – el dinamisme i vitalitat del cos. En aquesta exposició, Ivan Jordà mostra addició a aquesta segona afirmació.

L'herència genètica de Jordà és inqüestionable. Admira al seu progenitor, com a pare i com a artista, i si bé la influència en quan a la temàtica, contingut, fons i plantejament és ben palpable, el fill no va a remolc del pare, sinó que té personalitat pròpia, diferenciant-se en tractament, en l'enfocament del cos femení és molt més sensual i voluptuós, ratllant l'ideal - “també he viscut un altre entorn i un altre context” ,em va comentar, però no se n'està de mostrar-lo sinuosament provocatiu, amb un erotisme refinat, com a demostració tant d'un perfecte i meticulós domini del dibuix, de les formes i de les proporcions com d'una aparent simbologia (lletres o números) “que en realitat poso per adornar la figura, sense més complicacions”.

Si bé exposa formes clàssiques, el tractament és avantguardista, a través dels fons en tècnica mixta, és a dir, oli s/taula i collage, treballant en formats que oscil·len dels 61 x 50 fins al 100 x 80 cms.

Idolatra el cos femení, i li resulta àgil i inspirador, el seu particular autoretrat Indor games, és un estudi de la figuració masculina, on es permet el luxe de destacar més l'expressió gestual dels braços, que al igual que amb la dona, no mostra el seu rostre.

Jordà analitza el comportament humà a través del seu art, i convida a l'espectador a entrar en el joc, fins i tot amb el títol de les seves obres: Cançó del desig, Quadern de percepció o la sèrie L'art i la manera.

Un excel·lent començament per Gal-Art i pels seus titulars, en Joan Fàbregas i en Dani Cabrera, per a qui des de Cròniques desitgem mòlt d'èxit, i una magnífica exposició d' Ivan Jordà que a partir del 30 de juny es complementarà amb l'obra que presentarà a l'Espai Capgros, “igualment amb nus però amb un format molt més gran”.