Dins la temporada del VIII cicle de concerts que organitza el Foment Mataroní, el passat 24 de maig, l'orquestra de Cambra de Granollers, a les ordres de Manuel Valdivieso i el Trio Kandinsky, varen oferir un programa amb obres de Ferran Sor, F.J. Haydn i Ludwig Van Beethoven. L'actuació també va comptar amb la participació del guitarrista Jaume Batlle.
Escàs l'auditori present – mitja platea si fa no fa (polítics ni en pintura, però gent de la cultura, amb els dits d'una mà i encara en sobraven) – davant d'uns formacions de la importància de les que el dilluns de Pasqua varen visitar Mataró. Segons va comentar el vice-president del Foment, Antoni Vila, les mateixes formacions varen actuar a Granollers unes setmanes abans, amb un gran èxit de públic.
¡¡¡Trist que una ciutat com Mataró no disposi de cap formació musical d'importància estatal, i que ens hagin de venir de la comarca veïna a oferir-nos concerts, sense que hi hagi cap mena d'intercanvi en aquest àrea!!!
Suite per a Orquestra amb Guitarra sobre el ballet Alphonse et Léonore de Ferran Sor, amb arranjaments de Sergi Casademunt, “que quasi va re-escriure la partitura” segons va comentar el director Manuel Valdivieso al començar la seva actuació. “Una obra joiosa, fresca i popular”, definició que des de Cròniques ratifiquem, doncs l'estil compositiu de Ferran Sor, caracteritzat principalment per a la recerca d'un llenguatge guitarrístic més enllà de la seva època, però que com a compositor sempre s'ha mantingut dins els canons clàssics.
La guitarra de Batlle va saber donar tocs de romanticisme, dins una escala de brillant i heterodox cromatisme musical. Per al bon aficionat, l'obra de Sor no deixava de tenir reminiscències mozartianes, especialment amb l'us del clarinet, instrument que donava una extraordinària modernor a les obres de l'època.
La Suite de Ferran Sor ofereix una gran varietat de contrastos perfectament harmonitzats, identificant-se el lirisme i la calma, dins un seguit de notes ben cultivades, amb una extraordinària pulcritud en els contrastos sonors, tot plegat embolcallat d'una gran delicadesa i equilibri.
La simfonia número 80 en re menor de Franz Joseph Haydn, va ser la peça que es va interpretar tot seguit, i tal com va comentar Valdivieso “és una obra de gran envergadura que Haydn regala amb el seu mestratge i saviesa”.
I sense dubte, mestratge és una bona definició per aquesta simfonia que pertany a l'anomenat moviment sturm un drung, (tempesta i empenta es podria traduir), que va sorgir entre el 1760 i 1770, tot seguint el moviment literari del mateix nom. Es per tant, una obra que manifesta agilitat, transparència, profunditat i uns certs dramatisme, sempre sota l'elegància del frasseig de Haydn.
Dins un context de gran intensitat expressiva i que l'Orquestra de Cambra de Granollers va interpretar amb magnífica disciplina, precisió i virtuosisme, tot donant una gran lliçó de musicalitat; en cap moment van deixar que dels seus instruments sortís cap so desafinat. Ben el contrari, el so, tot i les habituals deficiències acústiques del Foment, va sonar perfecte. La direcció de Valdivieso, impecable i sense fissures i amb una magnífica coordinació.
La segona part del programa era molt esperada. La fama del trio Kandinsky augurava qualitat i caràcter. I no va fallar. El Triple Concert que Ludwig Van Beethoven va composar entre el 1804 i 1805 i que va ser estrenat a Viena a l'estiu del 1808 és l'únic concert d'aquest compositor per més d'un instrument solista.
Dividit en tres moviments, Allegro, Largo i Rondó, aquesta obra conté passatges entranyables i tot un seguit de melodies que es queden gravades a la memòria, gràcies a l'exemplar interpretació i perfecta compenetració del Trio Kandinsky, que va ofverir al públic instants de bella i captivadora sonoritat. La magnífica direcció de Valdivieso que va conduir a l'orquestra tant per sons robustos com d'altres més suaus mentre acompanyava al trio de violí, cello i piano amb una elasticitat absoluta. Una versió absolutament rodona i sensacional, de sons exquisids, com a resultat d'un diàleg intens i emotiu dels tres instruments.
Un vetllada magnífica, digna dels millors auditoris que malauradament el públic mataroní no sap apreciar.
No comments:
Post a Comment