En commemoració de la III Setmana Internacional d'Arxius, l'Arxiu Comarcal de Mataró va decidir programar una sèrie d'actes dedicats al Museu del Gènere de Punt (Fundació Jaume Vilaseca), que van tenir lloc el passat dimecres, 9 de juny. Una visita a les esmentades instal·lacions museístiques es va complementar amb una conferència dedicada als Inspectors de fàbriques al segle XVIII, a càrrec del Dr. Pere Molas i Ribalta, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.
Poc nombrós va ser el públic que es va congregar a la sala d'actes de Can Palauet, tot i tractar-se d'una “Setmana Internacional”. (Si en lloc d'Internacional hagués estat catalana o comarcal, no se sap si l'afluència hagués millorat). Però val a dir que els assistents la majoria estaven relacionats amb el món dels arxius i de la Fundació Jaume Vilaseca.
Rosa Almuzara, cap de l'Arxiu Comarcal del Maresme va iniciar el torn d'intervencions tot expressant la familiaritat que li representava parlar del Dr. Molas, qui a l'any 1972 va ser guardonat amb el Premi Iluro pel seu treball: Societat i poder polític a Mataró 1718-1808, de la mateixa manera que habitualment també parlava de l'historiador local Joaquim Llovet.
Informat als presents dels projecte de recuperació d'arxius de fons històrics industrials, endegat per la Generalitat de Catalunya, del qual la Fundació Jaume Vilaseca n'és pionera al iniciar el fundador del Museu, a principis de la dècada dels 90, la recerca de fons relacionats amb l'àmbit tèxtil i mecànic de la ciutat, va excusar l'absència per motius d'agenda del president de la Fundació Jaume Vilaseca, Pere Vilaseca, i alhora va agrair la presència de Josep Ma. Ferrer, secretari de l'esmentada fundació, a qui va cedir-li el torn de paraula.
Desprès dels agraïments de rigor, Ferrer va expressar la seva satisfacció per la invitació a participar dins aquests actes; tot un honor, que va referendar amb el goig que suposa que “des de la Fundació Jaume Vilaseca es va treballant amb aquests temes conjuntament amb les conselleries de Cultura i Economia...” En referència a Jaume Vilaseca, va remarcar la seva estimació per la ciutat, “començant a recollir patrimoni industrial com maquinaria, estris, mobles, etc., però de mica en mica també es va anar recollint llibres de comptabilitat, fitxes, factures, fulls de salari...”
Josep Ma. Ferrer no se'n va estar de glosar la tasca “d'una colla de gent que han recorregut el món reparant maquinaria” i de les donacions que reben de tota mena de elements i documentació “que posem a l'abast de molts estudiosos. Hem donat a conèixer un patrimoni cultural”.
Tot remarcant l'esforç econòmic i personal de Jaumer Vilaseca per crear un gran complexe “va ser un mecenes a l'estil dels que hi havia en el segle XIX”, i desitjant que a finals d'aquest any la nau petita de Can Marfà estigui del tot restaurada, el secretari de la Fundació Jaume Vilaseca va acabar la seva intervenció mostrant una sèrie d'interessants i curiosos documents entre els que van destacar: objectes publicitaris de la fàbrica de mitges Arañó, nota d'acomiadament de la firma Brufau, una tarifa de preus de l'any 1880 “que no és en pessetes” de la firma Marfà, un detall de les nòmines dels 706 treballadors de Can Minguell o un retrat d'Antoni Regàs, últim inspector de fàbriques a qui Isabel II va concedir un títol nobiliari, utilitzant-se amb posterioritat el seu escut com a marca de la casa Coll i Regàs.
“Es la nostra aportació que des de la Generalitat s'ha volgut impulsar per haver estat pioners, tot i que hi ha una entitat abans que nosaltres; el Museu Arxiu de Santa Maria que ha conservat intacte l'Arxiun de Can Marfà”.
No comments:
Post a Comment