EL DIA DELS MUSEUS

Com cada any, el 18 de maig es commemora el dia mundial dels museus, amb diferents actes i celebracions. El Museu de Mataró i el Museu Arxiu de Santa Maria, preparen anualment i en conjunt la diada, mostrant diverses peces del seu fons. En aquest cas, el Museu Arxiu va presentar el llibre de baptismes de l’any 1508 i el de Mataró va presentar l’obra de Rusiñol a Sant Pere de Galligans (1883).

Aquest any, es varen incloure visites comentades a Ca l’Arenas i al conjunt del Museu Arxiu. Va concloure la diada la conferència El Museu com a eina pedagògica, a càrrec del pare Joan Florensa i Parés , accèssit de Premi Iluro 2006.

Dins el marc de la Capella dels Dolors, i presentat per Ramon Reixach, economista i professor del GEM i guanyador de la 47ena. edició del Premi Iluro, Reixach prèviament va excusar l’absència de Carles Marfà, director del Museu de Mataró per motius de salut i tot seguit, va glossar la figura de Florensa, destacant la seva tasca com historiador i arxiver de l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya, i també com a pedagog, amb la publicació dels llibres : L’Escola Pia de Catalunya al servei del poble (1683 – 2000) i L’Ensenyament a Catalunya durant el trieni liberal (1820 – 1823).

Florensa, amb to pausat i molt didàctic, va donar lectura a la seva conferència, on va fer una dissertació molt precisa i acurada sobre l’evolució museística dins l’Escola Pia, abraçant els segles XIX i XX i fins l’actualitat.

“L’escola Pia fins a meitat del segle XIX, no va fer cap referència especial als museus”, va comentar Florensa. El seu inici es va derivar de la legislació que a meitat de l’esmentat segle va obligar a la creació de museus, referits al estudis que s'impartien.

Amb aquest punt de partida, se sap que al 1867, a Santa Anna de Mataró, gràcies a un expedient, es disposa de l’inventari d’eines per al estudi de les ciències i mil sis cents objectes d’història natural. “Entre els objectes hi havia una col·lecció de minerals que va donar Narcís Bruguera al 1847”.

L’Escola Pia Santa Anna, comptava amb diverses col·leccions, procedents de les seves investigacions arqueològiques de l’antic Iluro. Francesc Ferrer explica que a finals del segle XVIII hi havia aparells de medició meteorològica. Un gran contribuïdor a les col·leccions va ser el pare Tió, catedràtic de filosofia a Santa Anna, que va exercir entre el 1820 i el 1833.

“L’exposició d’objectes no vol dir que hi hagués un museu, però pera la primera fase, doncs es guardaven en vitrines”.

El pare Florensa va endinsar-se tot seguit, dins la Escola Pia de Terrassa que per finals dels segle XIX, havia adquirit el museu de l’Antiga Escuela Terracense, on hi havia una col·lecció de pintures, que tenien un sentit més didàctic que artístic i que estaven exposades al corredor de l’Escola, però malauradament, els esdeveniments del 1936, las van fer desapareixer.

Pel que fa el museu de ciència de l’Escola Pia a Sarrià, es va formar amb el material procedent de l’Escola Pia de Sant Antoni, i també amb dos cents fòssils de l’escola de Moià. Florensa, també va destacar com el museu d’història natural de Barcelona es va salvar gràcies a F. Pardillo que va ordenar el seu trasllat a un altre indret.

A l’any 1906, l’Escola Pia disposava de dos museus comercials, que comptaven amb estris, documents, llibres i eines per a l’ensenyament d’idiomes i els elements necessaris per a l’activitat comercial, abraçant des de la creació del producte fins a la seva arribada al mercat. Aquest museu va propiciar que moltes empreses hi fessin aportacions diverses.

Mataró també va disposar d’un museu d’aquestes característiques però amb el pas dels anys, va caure en desús, i el pare Golden que n’era en seu encarregat, va ser traslladat i com molts d’altres museus, la guerra del 36 també ho va dispersar tot.

“A finals del segle XIX, els Escolapis varen començar a pensar en la seva història, y es varen sumar al carro de la Renaixença” va manifestar J. Florensa, que tot seguit va passar a detallar com el pare Jofre va posar fil a l’agulla amb el tema, i varen fer un esquema sobre les directrius a seguir en quan a un museu d’aquest tipus.

1) Cal reunir tot el que s’hagi escrit sobre els Escolapis.
2) Completar els arxius amb objectes.
3) Estudiar criteris de fons.
4) Investigació dels fons existents.
5) Conèixer el país

Per al propi coneixement de l’ordre, calia la necessitat de reunir tot tipus de col·leccions d’objectes. I com a conseqüència de tot plegat, l’any 1915 es va crear a Terrassa el Museu Calasanz, amb el que s’havia de donar una idea pedagògica i instructiva. “L’estudi de Sant Josep de Calasanz va ser la base de l’estudi de la història de l’ordre: recordatoris, escrits, sermons, plafons, quadres, etc. varen formar part d’aquest museu”. Posteriorment, aquesta institució es va traslladar a Moià, on pels esdeveniments dels 1936 es va perdre el museu, tot i que una bona part se’n va salvar gràcies al pare Estebanell, que en va fer un trasllat al museu local.

Els Escolapis també varen realitzar investigacions arqueològiques. El pare Sebastià Rebull va efectuar importants troballes, conjuntament amb Pere Bosch i Gimpere, un dels personatges més importants en el camp de l’arqueologia a Catalunya. El material de recerca es va portar al museu de Balaguer.

En referència als temps actuals, partint de la base de principis de segle, el pare Florensa va manifestar que el museu provincial dels Escolapis ha fet una activitat important de recerca i d’utilitat, basada en la formula emprada a Europa sobre aquest tipus d’institucions, efectuades per diferents ordres, davant el desig de fer un museu per a la recerca de la història de Catalunya, dins l’àmbit escolapi, amb un centre de recursos culturals, per a la qual cosa, varen fer la següent planificació:

1) Un museu pedagògic orientant als alumnes de la resta d’escoles.
2) Disposar de les obres artístiques de valor històric de l’Escola Pia, al igual que de dades de persones, activitats, etc.
3) També podien formar part d’aquest museu, segells, estampes de primera comunió, postals, etc. des del 1898

En l’actualitat, no es volen limitar al dipòsit actual. Es coneix que per les cases hi ha objectes de valor històric, que es dipositen al museu provincial dels Escolapis, i del que en volen fer un inventari. “Es sabut que en el presbiteri de l’església de Santa Anna de Mataró hi ha una obra de Manuel Cusachs. És doncs una bona idea realitzar excursions a les diferents escoles per veure les obres artístiques de que en disposen” va exposar el pare Florensa en referència als plans per a la informació i expansió de l’obra i de la recerca de l’Escola Pia.

Eel museu provincial d’aquesta Escola, també té la intenció de realitzar una política de arxiu i selecció de col·leccions.

“L’any 2007 se celebrarà el jubileu de Sant Josep de Calasanz, i amb tal motiu es troben penjats a la nostre web, 84 quadres i dibuixos que reflecteixen la vida de tan il·lustre personatge. Hi ha 40 originals i la resta, reproduccions. Estan exposades a la sala de la congregació provincial".

El pare Florensa, va acabar la seva interessant i didàctica conferència tot fent esment del fenomen d’Internet, que permet mostrar les peces, documents, obres, etc, la qual cosa els dona oportunitat d’accedir a àmbits universitaris, arxivístics, etc. “Ens sentim educadors i no ens tanquem. Els objectius es projectaran properament. Tot el que es mostra pertany al nostre patrimoni i es vol que els alumnes se’n serveixin per fer els seus treballs”

Finalment, Ramon Reixach, va concloure l’acte, fent referència als museus escolars com el del Col·legi Valldemia, i el seu herbari, fent esment també de com el seu fundador, que va realitzar estudis als Escolapis, va seguir la seva iniciativa, en aquest cas, en el camp de la botànica.

Aquesta conferència serà editada en un proper número dels Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.

Per a més informació sobre l’arxiu provincial dels Escolapis, es pot consultar la web. http://www.escolapia.org/arxiu/inici-arxiu.html

http://www.escolapia.org/arxiu/objicol.html