ESPANYA i EL SEU DESENVOLUPAMENT DEMOCRÀTIC

El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, presenta fins al proper 30 de setembre l’exposició: “Dos segles d’evolució de la democràcia a Espanya”, coordinada per Lluís Adan i Marta Teixidó, i que ha comptat com a col·laboradors amb: Josep Rovira, Xavier Alarcón i Joan Castellà.

Les inauguracions de les exposicions d’aquesta entitat, solen comptar habitualment amb la presència de polítics i amb algunes personalitats de la vida cultural de la ciutat. Però, coincidint amb l’inici de campanya electoral, l’auditori va ser escàs, i d’entre el públic, tan sols es poden destacar el cap de llista pel Partit Popular, Pau Mojedano o l’historiador Joaquim LLovet. L’alcalde de la ciutat Joan A. Baron, va excusar-se pel motiu anteriorment esmentat.

No obstant, aquesta cronista, com a membre de l’equip d’investigació del Museu Arxiu, va ser que va pronunciar unes paraules en referència a la idea i preparació d’aquesta mostra, amb cartells programes i documents del 1812 al 2007, destacant l'aportació per part de Lluís Adan dels exemplars originals de les constitucions de Cadis, i de les dels anys 1857, 1876 i 1978, al igual que un "catecismo político" de la constitució de 1812, imprès a Mataró, l'any 1820 per l'Impremta Abadal, i els exemplars dels diferents estatus d'autonomia.

Un cop donada la benvigunda als assistents: “Des del 1r. i 2n. articles de la constitució promulagada a Cadis (1812): “La nación española es la reunión de todos los españoles en ambos emisferios” i “La nación española es libre e independiente, y no es ni puede ser patrimonio de ninguna familia o persona”, fins al redactat dels articles 1r i 2n. de la l’actual constitució espanyola, refrendada pel poble espanyol el 6 de desembre de 1978: “España se constituye en un estado social y democrático de derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la likbertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político” i “La soberania nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del estado” van passar 166 anys. Aquest període, traduït en fets i a “grosso modo” vol dir: tres guerres carlines, dues repúbliques, la pèrdua de les colònies d’ultramar, la davallada de la monarquia, una guerra civil i una dictadura, el retorn a l’estructura monàrquica i 17 constitucions. A nivell català, i igualment a “grosso modo”: l’establiment de les Bases de Manresa, la Mancomunitat de Catalunya i un estatut d’autonomia.

Un marc de temps absolutament intens, on els diferents esdeveniments tenen com a nexe comú un mot: Democràcia. Liberal al 1812, monàrquica i republicana durant el segle XIX, populista durant la segona república i altre cop monàrquica en l’actualitat. Fins i tot, durant el període 1939 – 1975 en se li va afegir el mot “orgánica”.

Per tots es sabut que el mot Democràcia és d’origen grec i vol dir govern del poble. Però tot just avui, que es posa en marxa la campanya electoral màxim exponent de la paraula, i que el sistema és debatut i qüestionat, bo és recordar una altra definició: la Democràcia és un sistema polític que permet el funcionament de l’Estat, i on les decisions col·lectives són adoptades per la ciutadania, a través de mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat.

En el cas espanyol, sortint d’un període de govern absolut, amb domini d’un marc jurídic estricte i dur, i “de la llei a la llei”, tal com va dir Torcuato Fernández Miranda, nomenat pel Rei Juan Carles al 1975 President de les Corts i del que llavors se’n deia Consejo del Reino, conjuntament amb Adolfo Suárez González, es van posar en marxa els elements necessaris que varen desembocar en la constitució del 1978.

Aquesta exposició presenta un recorregut per aquest període de la història, que s’allarga fins al 2007, en commemoració del trentè aniversari de les eleccions del 15 de juny de 1977, sorgides arran del Referèndum per a la Reforma Política del 16 de desembre de l’any 1976. S’inclou un apartat dedicat als Estatuts d’Autonomia de l’Estat Espanyol, fent especial referència als de Catalunya, com a resultat de la transformació democràtica, en base al marc constitucional vigent, a les reivindicacions i diàleg.

La col·locació dels cartells, ha estat absolutament anàrquica, doncs tots els personatges estan actualment políticament inactius, i alguns físicament. No s’han fet concessions de cap mena, per evitar qualsevol tipus de favoritisme i gaire bé, ni tan sols a l’estètica, que ens ha servit per posar els cartells en renglera .

Antonio Cánovas del Castillo, un dels grans polítics espanyols de mitjans del segle XIX, autor de la Constitució de 1876, i que va assumir funcions de cap d’estat durant la regència de Maria Cristina d’Habsburg, home també de gran sentit de l’humor, en una sessió parlamentaria, mentre algú llegia: “...los españoles son.. ell va respondre “los que no pueden ser otra cosa”. Flac favor va fer als ciutadans d’aquest país, perquè es diu que aquesta anècdota va passar durant la discussió del 1r article de la Constitució que ell va promoure, i flac favor perquè els espanyols, durant molts anys, hem tingut un sentit força menyspreatiu de nosaltres mateixos.

No obstant, amb el pas dels anys, s’ha lluitat, s’ha patit, s’ha adaptat, s’ha i s’ha evolucionat. I malgrat la nostra rauxa quixotesca i gràcies al nostre el seny mediterrani, som ciutadans de primera, al més alt nivell europeu, i la vuitena potencia del món. Senyores i senyors, moltissimes gràcies per la seva atenció.”

L'exposició es podrà visitar tots els divendres i dissabtes de 6 a 9 de la tarda.