Friday, May 04, 2007

50 ANYS DE MESTRATGE EN LA DANSA


Tal com s’esmenta en el llibre d’Enriqueta Alum “Mig Segle de Dansa” publicat l’Abril del 2004, “... Allò que fins aleshores havia sigut un divertiment, es va convertir de cop i volta en disciplina. En art”.

I és una perfecta definició per a la mostra, que la sala d’exposicions de Caixa Laietana de la plaça Santa Anna, presenta fins al proper 27 de maig amb el mateix títol del llibre, i que tots els dimecres, a les 18,30h, compte amb actuacions en directe d'altres acadèmies de la comarca.
La dansa és l’encís, la fascinació de l’art. I amb Enriqueta Alum, Mataró va tenir una excel·lent promotora. Les institucions de la ciutat, però, no van recolzar mai el seu gran esforç i professionalitat, que el visitant podrà comprovar, a través dels diferents plafons fotogràfics, que a l’hora que mostren el lluïment dels esplèndids vestits, tutus, sabatilles, etc. exposats per la sala i en perfecte estat de conservació, també hi son presents en imatges, varies generacions d’alumnes que varen marcar el desenvolupament de la seva acadèmia de ball, dels que la mateixa Alum en destaca en l'exposició a: Quim Capdevila, Jaume Morató, Aniol Busquets, Núria Serra. En l’àmbit infantil la Laia Ubach i en José Montoya.

El ballet sempre ha tingut una consideració pejorativament elitiste per part de la societat. No obstant, l’espectador sensible a les manifestacions artístiques, sempre s’ha deixat seduir per els “arabesques, cabriolets, pas de bourré, echapé, etc.” d’un “Llac dels Signes” de Tchaikovsky”, de la “Coppelia” de Leo Delibes o la “Giselle” d’Adolphe Adam. Ha admirat l’elegància de Fred Astaire i Ginger Rogers i la imaginació del tandem Gene Kelly - Stanley Donnen, la sensualitat de Cyd Charise o les espectaculars coreografies de Busby Berkeley per a Samuel Goldwyn durant els anys trenta, i tots hem quedat embadalits pels valsos de la família Strauss dansats pel Ballet de l'Opera de Viena, durant les retransmissions del concert d'any nou.

El recorregut fotogràfic, conjuntament amb la sala de projeccions, exposa principalment els festivals de fi de curs que eren autèntics espectacles “Made in Brodway”, però al Teatre Monumental de la capital del Maresme. Vestuari, decorats, il·luminació i estudiades coreografies, mostraven l’aprenentatge dels alumnes en les diferents disciplines tant de dansa, com de patinatge, claqué, sevillanes, balls llatins i un llarg etc.

És aquesta una exhibició personalíssima i molt visual, tant de la mateixa Alum, com de la seva filla Isabel Baquero que complint la tradició que “ningú es profeta a la seva terra”, és una mataronina de reconegut prestigi al ballet de la Royal Opera - Covent Garden de Londres, i del que la ciutat tampoc se n’ha fet mai gaire ressò.

La historia de les ciutats no tan sols l’escriuen els grans esdeveniments, sinó que l’esforç individual proporciona a la societat la seva continuïtat. Enriqueta Alum n’és un bon exemple en un art com la dansa o el ball que requereix voluntat, sacrifici, disciplina, gràcia, i moviment. Sense aquests elements, l'ésser humà no s'hagués deixat seduir mai per la musa Tersicore.

1 comment:

Hipatia said...

La danza, quizá sea el arte más antiguo de la historia. Y el cuerpo humano es una herramienta increíble.
Me ha gustado mucho tu exposición.
Muchas gracias, Marta.
Besos desde la nave.