La qüotidianitat pot ser font d’inspiració, i Maria Pretel és un dels seus màxims exponents. Rostres anònims, que prenen el vermut, que llegeixen , que ballen, etc., formen part del paisatge urbà, dins un univers molt particular, expressat amb una tècnica universal: l’Oli sobre tela. Un cromatisme intens, penetrant, traça ampla, vigorosa de línies perfectament delimitades, que frapa a l’espectador, que no pot evitar veure’s reflectit dins un marc habitual i natural, sense artificis, nítid i transparent.
1 comment:
Observo unos trazos más bruscos en comparación con los otros tres artistas. No obstante, el colorido es muy intenso y parece imaginativa.
Quizá no le hago justicia, pero por el tipo de representación y la elaboración es que la menos me agrada.
Un beso chocolateado.
Post a Comment