Per tercer any consecutiu, l’Ateneu Caixa Laietana presenta l’edició 2007 de QU4TRE; una mostra d’art jove, de qualitat, d’expertesa i alhora d’innovació, i de profunda base artística, que aquest compte amb la participació de: Sandro Soriano, Piotr Perski Polònia, Maria Pretel i Laura Alonso. Les dues anteriors edicions s’havien celebrat durant el mes de febrer, però aquest any, per imperatius d’altres mostres, es va inaugurar el passat 24 de maig.
Amb una bona afluència de públic, principalment gent de l’ofici, amics i familiars, Elisabet de Dòria, responsable d’organització d’exposicions, va ser l’encarregada de les diverses presentacions, tot cedint en primer lloc la paraula al president d’entitat Jaume Boter de Palau, qui recordant algunes combinacions matemàtiques que com a resultat donen quatre, va agrair la participació dels protagonistes d’aquesta mostra: “son quatre maneres diferents d’entendre l’art”. Seguint les pautes marcades per la lectura del seu discurs, va fer incís en el fet de que no es tracta d’una exposició col·lectiva, sinó que són quatre individuals perfectament acoblades a les possibilitats que te l’Ateneu: “el nexe de QU4TRE no estableix cap relació de dependència. (...) Són quatre artistes que es complementen fruit de l’atzar”.
De Piotr Perski va esmentar que es ja un artista consagrat, amb dotze anys d’experiència i l’aval d’haver exposat a la sala Parés de Barcelona. De Soriano va destacar el seu món absorbent i imaginari, que compagina perfectament l’art amb el disseny i el còmic. L’emoció i la sensibilitat de les ramificacions vegetals de Laura Alonso, a manera de prolongacions neuronals del paisatge, com si es tractes dels estudis de Santiago Ramon i Cajal, i finalment de Maria Pretel en va ressenyar la seva capacitat d’imatge i d’imaginació.
El president de Caixa Laietana va acabar la seva intervenció amb un nou agraïment als artistes i informant que l’exposició romandrà oberta fins als voltants de Sant Joan, el proper 24 de juny.
A continuació, i seguint l’ordre establert per de Dòria, Soriano, L. Alonso, i Perski varen mostrar la seva satisfacció i el seu agraïment a l’entitat per donar-los l’oportunitat d’exposar, i tal com va manifestar Soriano, les dificultats que suposa per a la gent jove entrar dins aquest món, essent aquesta exposició un fet encoratjador per continuar treballant.
En nom de Maria Pretel, Manuel Patricio, membre del col·lectiu “Els Dimarts al Llimoner”, al igual que l’artista, va expressar el seu goig per aquesta exposició, destacant de la pintura de Maria Pretel el reflex de lo quotidià, de la gent que es mou per les cases, o de la que es troba en els bars. “Realitat que vivim tots i que no som capaços de manifestar. Però per això tenen trobades els artistes. Els pintors immobilitzen algo per entendre’s ells mateixos” . No obstant, va reconèixer que la imatge no pot substituir les paraules. Va felicitar a l’organització de Caixa Laietana per aquesta mostra i va subratllar sobre la tècnica de Pretel, la seva expressió en formes clares i contundents, sense dubtes.
Finalment, fent un paral·lelisme entre la transmissió del pensament pictòric i l’anècdota de com un actor de l’antiga Grècia, podia actuar i explicar el com però no el per què, Patricio va acabar el seu parlament tot criticant l’actual política d’exposicions feta per les institucions municipals i alabant el fet que “Caixa Laietana permeti veure pintura de gent que s’embruta els dits”
L’acte va acabar amb paraules de gratitud als presents, al grup de la Plaça Gran i al seu marit per part de Maria Pretel, i amb una darrera intervenció de Piotr Perski, qui va mostrar la seva satisfacció per trobar-se a Mataró, ciutat que li agrada molt i la seva gran admiració per la Capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria, que el va captivar des de la seva primera visita.
Amb una bona afluència de públic, principalment gent de l’ofici, amics i familiars, Elisabet de Dòria, responsable d’organització d’exposicions, va ser l’encarregada de les diverses presentacions, tot cedint en primer lloc la paraula al president d’entitat Jaume Boter de Palau, qui recordant algunes combinacions matemàtiques que com a resultat donen quatre, va agrair la participació dels protagonistes d’aquesta mostra: “son quatre maneres diferents d’entendre l’art”. Seguint les pautes marcades per la lectura del seu discurs, va fer incís en el fet de que no es tracta d’una exposició col·lectiva, sinó que són quatre individuals perfectament acoblades a les possibilitats que te l’Ateneu: “el nexe de QU4TRE no estableix cap relació de dependència. (...) Són quatre artistes que es complementen fruit de l’atzar”.
De Piotr Perski va esmentar que es ja un artista consagrat, amb dotze anys d’experiència i l’aval d’haver exposat a la sala Parés de Barcelona. De Soriano va destacar el seu món absorbent i imaginari, que compagina perfectament l’art amb el disseny i el còmic. L’emoció i la sensibilitat de les ramificacions vegetals de Laura Alonso, a manera de prolongacions neuronals del paisatge, com si es tractes dels estudis de Santiago Ramon i Cajal, i finalment de Maria Pretel en va ressenyar la seva capacitat d’imatge i d’imaginació.
El president de Caixa Laietana va acabar la seva intervenció amb un nou agraïment als artistes i informant que l’exposició romandrà oberta fins als voltants de Sant Joan, el proper 24 de juny.
A continuació, i seguint l’ordre establert per de Dòria, Soriano, L. Alonso, i Perski varen mostrar la seva satisfacció i el seu agraïment a l’entitat per donar-los l’oportunitat d’exposar, i tal com va manifestar Soriano, les dificultats que suposa per a la gent jove entrar dins aquest món, essent aquesta exposició un fet encoratjador per continuar treballant.
En nom de Maria Pretel, Manuel Patricio, membre del col·lectiu “Els Dimarts al Llimoner”, al igual que l’artista, va expressar el seu goig per aquesta exposició, destacant de la pintura de Maria Pretel el reflex de lo quotidià, de la gent que es mou per les cases, o de la que es troba en els bars. “Realitat que vivim tots i que no som capaços de manifestar. Però per això tenen trobades els artistes. Els pintors immobilitzen algo per entendre’s ells mateixos” . No obstant, va reconèixer que la imatge no pot substituir les paraules. Va felicitar a l’organització de Caixa Laietana per aquesta mostra i va subratllar sobre la tècnica de Pretel, la seva expressió en formes clares i contundents, sense dubtes.
Finalment, fent un paral·lelisme entre la transmissió del pensament pictòric i l’anècdota de com un actor de l’antiga Grècia, podia actuar i explicar el com però no el per què, Patricio va acabar el seu parlament tot criticant l’actual política d’exposicions feta per les institucions municipals i alabant el fet que “Caixa Laietana permeti veure pintura de gent que s’embruta els dits”
L’acte va acabar amb paraules de gratitud als presents, al grup de la Plaça Gran i al seu marit per part de Maria Pretel, i amb una darrera intervenció de Piotr Perski, qui va mostrar la seva satisfacció per trobar-se a Mataró, ciutat que li agrada molt i la seva gran admiració per la Capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria, que el va captivar des de la seva primera visita.
1 comment:
Excelente exposicón, Marta. me encanta lo que haces.
Muchas gracias,
Un beso.
Post a Comment