Fins al proper 25 de novembre d’enguany, la Fundació “La Caixa” presenta a la sala d’exposicions de Can Palauet, “L’empremta de l’artista”, una selecció d’una cinquantena litografies i gravats, de les quatre mil cinc-centes de que disposa la col·lecció, amb noms tan coneguts com Francis Bacon, George Condó, Jan Dibbets, Joan Ponç, Sebastian Matta y un bon nombre d’artistes, que o bé especialitzats o bé esporàdicament, en un moment o altre de les seves carreres, han treballat el gravat.
En la inauguració el passat dijous, 4 d’octubre, y davant d’un públic de prop d’una quarantena de persones, format especialment pels vestits blau-gris dels empleats de l’entitat financera, demés dels del PMC, i amb els dits de la mà es podien comptar els artistes i públic en general, Gisel Noé, en representació del Patronat Municipal de Cultura, va encetar el torn de presentacions tot parlant del Taller de Gravat, y del seu reconegut prestigi, fora de la nostra ciutat – gràcies a la tasca de Raúl Capitanni, de qui no va ver esment – i agraint a la Fundació “La Caixa” la seva aportació per aquesta exposició, i la col·laboració de Rosa Casanovas i Anna Palomo, comissaria de la mostra, en el muntatge de la mateixa.
Tot seguit, va prendre la paraula Xavier Sabater, responsable de l’àrea del Maresme de La Caixa, qui va destacar la bona entesa que sempre hi ha hagut amb el PMC, doncs es aquesta mostra era una continuïtat de col·laboracions, des de fa alguns anys.
“Presentem aquí una mostra d’aiguaforts de gran qualitat. Però hi ha una altra exposició també al centre, i es va decidir posar-la allà, al bell mig de la plaça, per respectar la sensibilitat de la gent” (es refereix a “Violència Zero, situada a la Plaça Santa Anna, i dedicada a sensibilitzar a la gent sobre la violència de gènere).
“Estem davant d’una forma de fer art, que s’ha considerat art menor”. va manifestar Sabater, per a qui es un privilegi de portar la mostra a Mataró, per la perfecta sintonia amb l’equip del Patronat Municipal de Cultura. Va finalitzar la seva intervenció agraint a l’organisme la seva col·laboració i cedint la paraula a la comissaria Anna Palomo, qui també va agrair l’estreta i excel·lent col·laboració amb el PMC.
En una no tan breu intervenció com va anunciar al principi del seu parlament, Palomo va indicar que “L’empremta de l’artista” fa al·lusió a gravats, litografies i aiguaforts, havent-se fet una tria adient de la que es pot considerar com a millor col·lecció de gravats de Catalunya, en un intent de reivindicar aquesta tècnica antiga. No es tracten de reproduccions, sinó d’obres originals seriades, y on els artistes varen seguir del principi a la fi tot el procés. “Aquesta exposició agrupa noms internacionals del gravat,(...) amb la idea d’enriquir el seu llenguatge plàstic”.
La intenció d’aquesta mostra, segons Palomo, es acostar a la gent aquesta forma d’expressió artística, que també és la idea que agrupa als artistes presents en la mateixa.
Tot seguit, la comissaria va explicar com s’ha distribuït l’exposició, començant en la Sala primera per Francis Bacon i Dario Villaba, considerant al primer dins un univers particular, “que apareix de l’expressió interpretada, tot parlant de la incomunicació”, i en referència al segon “ha traslladat la figura humana en bombolles, tractant el mateix tema que Bacon. La quotidianitat davant l’absurd”.
Als dos artistes esmentats, si troba Falhström, de qui va dir que es tractava d’una curiositat d’imatge i paraula, fet que va considerar que tenia que exposar-se en un espai intermig. A continuació Jan Dibbets que per a Palomo “s’interessa pel paisatge i l’urbanisme, sota una perspectiva diferent” R. Whitman crea en les “performances” les seves pròpies escenografies y de Christo s’exposen una sèrie de litografies d’edificis embolicats. La venda d’aquest tipus d’obres, permeten a l’artista obtenir fons per a l’execució real de la idea exposada, amb la que pretensió de “fer més evident allò que la mirada quotidiana oblida”.
La comissaria Anna Palomo, va fer un repàs per a la resta d’artistes exposats, com Rufino Tamayo, de qui va dir que era “intens, formal més que conceptual amb el seu propi univers”, de Wifredo Land en va destacar l’origen dels seu progenitors i el seu afany pel surrealisme a través de les màscares africanes, de Guinovart i la sèrie de litografies complexes inspirades en “un poeta en Nueva York de García Lorca”, o de Sebastián Matta de qui va dir que era “molt heterodoxa i inspirat en Picasso”.
En la inauguració el passat dijous, 4 d’octubre, y davant d’un públic de prop d’una quarantena de persones, format especialment pels vestits blau-gris dels empleats de l’entitat financera, demés dels del PMC, i amb els dits de la mà es podien comptar els artistes i públic en general, Gisel Noé, en representació del Patronat Municipal de Cultura, va encetar el torn de presentacions tot parlant del Taller de Gravat, y del seu reconegut prestigi, fora de la nostra ciutat – gràcies a la tasca de Raúl Capitanni, de qui no va ver esment – i agraint a la Fundació “La Caixa” la seva aportació per aquesta exposició, i la col·laboració de Rosa Casanovas i Anna Palomo, comissaria de la mostra, en el muntatge de la mateixa.
Tot seguit, va prendre la paraula Xavier Sabater, responsable de l’àrea del Maresme de La Caixa, qui va destacar la bona entesa que sempre hi ha hagut amb el PMC, doncs es aquesta mostra era una continuïtat de col·laboracions, des de fa alguns anys.
“Presentem aquí una mostra d’aiguaforts de gran qualitat. Però hi ha una altra exposició també al centre, i es va decidir posar-la allà, al bell mig de la plaça, per respectar la sensibilitat de la gent” (es refereix a “Violència Zero, situada a la Plaça Santa Anna, i dedicada a sensibilitzar a la gent sobre la violència de gènere).
“Estem davant d’una forma de fer art, que s’ha considerat art menor”. va manifestar Sabater, per a qui es un privilegi de portar la mostra a Mataró, per la perfecta sintonia amb l’equip del Patronat Municipal de Cultura. Va finalitzar la seva intervenció agraint a l’organisme la seva col·laboració i cedint la paraula a la comissaria Anna Palomo, qui també va agrair l’estreta i excel·lent col·laboració amb el PMC.
En una no tan breu intervenció com va anunciar al principi del seu parlament, Palomo va indicar que “L’empremta de l’artista” fa al·lusió a gravats, litografies i aiguaforts, havent-se fet una tria adient de la que es pot considerar com a millor col·lecció de gravats de Catalunya, en un intent de reivindicar aquesta tècnica antiga. No es tracten de reproduccions, sinó d’obres originals seriades, y on els artistes varen seguir del principi a la fi tot el procés. “Aquesta exposició agrupa noms internacionals del gravat,(...) amb la idea d’enriquir el seu llenguatge plàstic”.
La intenció d’aquesta mostra, segons Palomo, es acostar a la gent aquesta forma d’expressió artística, que també és la idea que agrupa als artistes presents en la mateixa.
Tot seguit, la comissaria va explicar com s’ha distribuït l’exposició, començant en la Sala primera per Francis Bacon i Dario Villaba, considerant al primer dins un univers particular, “que apareix de l’expressió interpretada, tot parlant de la incomunicació”, i en referència al segon “ha traslladat la figura humana en bombolles, tractant el mateix tema que Bacon. La quotidianitat davant l’absurd”.
Als dos artistes esmentats, si troba Falhström, de qui va dir que es tractava d’una curiositat d’imatge i paraula, fet que va considerar que tenia que exposar-se en un espai intermig. A continuació Jan Dibbets que per a Palomo “s’interessa pel paisatge i l’urbanisme, sota una perspectiva diferent” R. Whitman crea en les “performances” les seves pròpies escenografies y de Christo s’exposen una sèrie de litografies d’edificis embolicats. La venda d’aquest tipus d’obres, permeten a l’artista obtenir fons per a l’execució real de la idea exposada, amb la que pretensió de “fer més evident allò que la mirada quotidiana oblida”.
La comissaria Anna Palomo, va fer un repàs per a la resta d’artistes exposats, com Rufino Tamayo, de qui va dir que era “intens, formal més que conceptual amb el seu propi univers”, de Wifredo Land en va destacar l’origen dels seu progenitors i el seu afany pel surrealisme a través de les màscares africanes, de Guinovart i la sèrie de litografies complexes inspirades en “un poeta en Nueva York de García Lorca”, o de Sebastián Matta de qui va dir que era “molt heterodoxa i inspirat en Picasso”.
No comments:
Post a Comment