Finalitzada la xerrada - en acabar l’acte, es va lliurar als presents un llibret amb el seu contingut-es va donar pas a la lectura del veredicte del jurat, obertura de la plica i lliurament del guardó, prenent tot seguit la paraula el Dr. Jordi Nadal, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, qui va procedir als comentaris de rigor de les obres presentades, en total cinc, de les quals, dues eren de menor condició.
En referència a “Descobrir Iluro, una ruta per la ciutat romana de Mataró”, va esmentar el fet de no ser un treball de recerca. “És agradable, es llegeix amb satisfacció i serveix de guia pels monuments romans de la ciutat”
Pel que fa a “Monografia històrica del municipi de Tiana” “No té molt de particular. Es tracte d’una sèrie de retalls on s’expliquen episodis i costums de la vila de Tiana. És interessant, es agradable, té un to amable, però no té la presència dels altres tres” .
Respecte a “El baix Maresme. (1348-1486)”, parla de tres localitats de les que aporta documentació. “S’intenta explicar la vida quotidiana. És un treball d’erudició i recerca molt notori. Ha vist molts arxius i ha reunit notícies inèdites molt importants, però el jurat ha considerat que hi ha poc risc per part de la persona que ha fet la recerca”.
I en aquest punt, el Dr. Nadal va fer una reflexió sobre l’escola francesa de recerca envers l’anglosaxona; la primera dedicada a l’abast i amplitud de tema i la segona, més concreta i explicita, sense abraçar grans àrees, per la qual cosa, va concloure les conclusions d’aquest treball tot dient “l’investigador s’ha d’arriscar. El títol diu molt perquè al 1348 es va produir a Catalunya una pesta que va acabar amb un terç de la població i el 1486 es va produir la sentencia de Guadalupe que va posar fi a un conflicte social amb mèrit de resolució de Catalunya”.
“Propietarios, verticalistas e intermediarios. Sindicalismo y cooperativismo agrarios en Barcelona. El protagonismo de la comarca del Maresme durante la inmediata posguerra”, va ser el següent títol que va comentar el Dr. Nadal “El sindicalisme agrari del Maresme va ser prou eficaç. Es va poder moure i representar els interessos dels seus col·lectius”. Aquest sindicat, que procedent de la república va arribar al franquisme, va adaptar-se als nous temps amb les mateixes persones que el dirigien, i canviant el mot sindicat per “Hermandad de Labradores y Ganaderos” “No hi va haver-hi ruptura, sinó adaptació. Amb aquest treball es posa de manifest la desaparició d’un tòpic; la puja de la industrialització en detriment de la pèrdua de l’agricultura. No obstant ser un treball interessant, no aprofundeix prou en l’estructura dels sindicats franquistes”.
Finalment, el Dr. Nadal va fer una llarga dissertació sobre l’obra guanyadora, tot aprofitant per fer esment de la figura de Fèlix Sardà que l’any 1884 va escriure un pamflet “El liberalismo en pecado”.
Basant-se en els principis de la revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat, es va produir una transformació hegemònica social.
I tot seguit, va parlar de la noblesa, que governava per privilegi, en detriment de la burgesia, que ho volia fer-ho per mèrit i per economia. Amb la noblesa, també l’església tenia les seves prerrogatives. Tot això es va transformar amb les idees liberals, per varen permetre a la ciutat de Mataró una pujança econòmica, gracies a aquesta política, un port franc que permetia el comerç i la col·laboració de l’esglèsia, destacant el paper dels Escolapis, fent d'aquesta forma esment a l’obra guardonada al 2006
L’acte acadèmic va acabar amb les paraules de Boter de Palau, que com es habitual, va anunciar la publicació de l’obra de l’any , en aquest cas, accèssit Premi Iluro 2006 “P.Jacint Feliu i Utzet (1787 -1867), portagonista de la restauració de l’Escola Pia a Espanya” l’obra de Joan Florensa i Parés. Va agrair als autors dels treballs la presentació dels mateixos. Va felicitar al guanyador, va recordar que el 2008, el premi Iluro celebrarà el seus cinquanta anys, i va agrair al Dr. Pladevall la seva conferència, tot fent memòria d’un avant passat seu, "Salvador Palau i Roca, “protagonista de temps convulsos a Catalunya (1714). Va ser nomenat cavaller per l’arxiduc Carles d’Austria, privilegi que encara conservo, i que amb l’arribada dels borbons, li va ser retirat. La guerra mai s’acaba quan se signa la pau”
Excepcionalment, i per primera vegada, Boter de Palau va cedir la paraula a l’alcalde J.A Barón qui davant la improvitsació de la invitació, simplement es va limitar a agraiments i felicitacions al guanyador i a Caixa Laietana per l’organització d’aquest premi.
No comments:
Post a Comment