“L’empremta de l’artista” es la mostra que les sales de Can Palauet exposen fins a finals del mes de novembre d’enguany. Una acurada i representativa exhibició de litografies, aiguaforts i gravats, que la fundació "La Caixa", a través de la comissaria Anna Palomo, ha seleccionat de la seva col·lecció d’obra gràfica.
Dins la cinquantena de peces triades, totes elles abracen des del anys setanta fins als noranta, la diversitat d’estils, missatges, cromatismes, espais, volums i perspectives es absolutament frapant, sense deixar indiferències.
Des de la complexitat visual i de text de Guinovart amb títols de les seves obres com “enjambre de ventanas acribilladas en un muslo en la noche” o “yo estaba en la terraza luchando con la luna”, que ja de per si donen una idea de la riquesa de formes i de traç, però sobre tot de color i de la “rauxa” de l’artista, passem pel radicalisme del surrealisme de Ponç, que es cabussa en la ment, mostrant una basant eclèctica, en base a cromatisme molt particular, i formes absurdes.
Christo fascina pels seus projectes. Amb litografies que van del 1980 al 1992, se’ns mostra impactant i punyent, capaç de dur a terme una gran tasca. En una de les litografies, ressalta el relleu de l’embolcall, donant una perspectiva agosarada, quasi mística.
Jann Dibbets amb les seves obres Born de Barcelona i Poblet resulta encisador. Formes simples, plenes de detallisme que ens permeten una observació diferent d’espais i paisatges. El visitant no deixa d’encuriosir-se per aquesta forma d’entendre l’art.
George Condó amb els seus aiguaforts sobre paper guarro, se’ns amb les seves sèries Esbossos d’Espanya, abrupte, crític, auster i reflexiu, agafant com a base quadres de Velázquez y Goya, però sota una personal perspectiva. Un cromatisme senzill a base de grisos y amb una traça fluixa i directe.
Per la seva banda, no es pot deixar de destacar a Sebastián Matas, per la seva gran expressivitat en color, amb obres dels anys setanta. En les seves litografies Cristificció, Nueu Bu, D’yeux, etc, observem el contrast amb Condo. Matas es vitalista, costumbrista, ple d’energia, sense deixar de ser crític i caústic. Antonio Saura també se’ns mostra amb un tarannà punyent amb les seves litografies sobre paper guarro del 1989.
En total coincidència amb la comissaria Anna Palomo, resulta una curiositat l’obra d’Öyvind Fahlström, barreja de comic i art, pot ser difícil de qualificar, però sense cap mena de dubte, el visitant s’atura i llegeix, amb la qual cosa aconsegueix la finalitat d’atraure l’atenció.
Finalment, Francis Bacon, l’artista més dur de tots. Se’ns mostra una obra Simple (98) inflexible, plena de la incomprensió per la falta de comunicació de l’ésser humà, quan resulta tan fàcil resoldre-ho. Solitud, engany, tristesa...expressats en formes figuratives, i punyents per la seva senzillesa, amb gran ús de la perspectiva, i amb l’anàlisi constant per entendre el seu voltant.
Dins la cinquantena de peces triades, totes elles abracen des del anys setanta fins als noranta, la diversitat d’estils, missatges, cromatismes, espais, volums i perspectives es absolutament frapant, sense deixar indiferències.
Des de la complexitat visual i de text de Guinovart amb títols de les seves obres com “enjambre de ventanas acribilladas en un muslo en la noche” o “yo estaba en la terraza luchando con la luna”, que ja de per si donen una idea de la riquesa de formes i de traç, però sobre tot de color i de la “rauxa” de l’artista, passem pel radicalisme del surrealisme de Ponç, que es cabussa en la ment, mostrant una basant eclèctica, en base a cromatisme molt particular, i formes absurdes.
Christo fascina pels seus projectes. Amb litografies que van del 1980 al 1992, se’ns mostra impactant i punyent, capaç de dur a terme una gran tasca. En una de les litografies, ressalta el relleu de l’embolcall, donant una perspectiva agosarada, quasi mística.
Jann Dibbets amb les seves obres Born de Barcelona i Poblet resulta encisador. Formes simples, plenes de detallisme que ens permeten una observació diferent d’espais i paisatges. El visitant no deixa d’encuriosir-se per aquesta forma d’entendre l’art.
George Condó amb els seus aiguaforts sobre paper guarro, se’ns amb les seves sèries Esbossos d’Espanya, abrupte, crític, auster i reflexiu, agafant com a base quadres de Velázquez y Goya, però sota una personal perspectiva. Un cromatisme senzill a base de grisos y amb una traça fluixa i directe.
Per la seva banda, no es pot deixar de destacar a Sebastián Matas, per la seva gran expressivitat en color, amb obres dels anys setanta. En les seves litografies Cristificció, Nueu Bu, D’yeux, etc, observem el contrast amb Condo. Matas es vitalista, costumbrista, ple d’energia, sense deixar de ser crític i caústic. Antonio Saura també se’ns mostra amb un tarannà punyent amb les seves litografies sobre paper guarro del 1989.
En total coincidència amb la comissaria Anna Palomo, resulta una curiositat l’obra d’Öyvind Fahlström, barreja de comic i art, pot ser difícil de qualificar, però sense cap mena de dubte, el visitant s’atura i llegeix, amb la qual cosa aconsegueix la finalitat d’atraure l’atenció.
Finalment, Francis Bacon, l’artista més dur de tots. Se’ns mostra una obra Simple (98) inflexible, plena de la incomprensió per la falta de comunicació de l’ésser humà, quan resulta tan fàcil resoldre-ho. Solitud, engany, tristesa...expressats en formes figuratives, i punyents per la seva senzillesa, amb gran ús de la perspectiva, i amb l’anàlisi constant per entendre el seu voltant.
No comments:
Post a Comment