Amb un to erudit, tot i que de bon principi no semblava trobar un fil conductor, García Espuche va introduir als presents a la Barcelona de finals dels segle XVII, una ciutat de 35.000 habitants, ben conectada amb la resta d'Europa i de bona part dels països de l'Orient i de Sud-Amèrica, envoltada d'una sèrie de poblacions que anaven creixent a mesura que la puixança de la capital era més notòria.
També va parlar de com a finals del segle XVII, la vida quotidiana estava lligada a l'economia. Un exemple, els jardins envoltaven moltes de les cases de la ciutat, molts d'ells també eren horts, rics en arbres fruiters, de les varietats de flors que si plantaven, especialment tulipes – de la que va fer la deguda relació de varietats - i de la passió que es sentia per la jardineria, de com la vida social es feia al voltant de jocs com el de la pilota o el de les argolles, de les mes de 300 classes de roba que es podien trobar per a confeccionar vestits, tot i que la gent de classe alta es vestia “a la española”, és a dir, de negre, perquè era més elegant i distingit. També complementaven la roba els puntes i els barcelonins en presumien.
Respecte a l'alimentació, les anomenades llavors drogueries, n'estaven ben assortides. Alguna, segons les investigacions de García Espuche, arribava als 1200 productes, procedents d'Àsia, Amèrica i Àfrica, entre ells, 45 classes de sucre – de la que el respectable present també va gaudir del seu llistat .
El tabac i la llista de 72 tabacs – de la que també el pacient auditori va gaudir de la seva relació – va ser un apartat certament curiós. Sembla ser que estava tan arrelat dins la societat barcelonina de finals del segle XVII, que fins i tot es va prohibir als preveres que no fumessin mentre oficiaven missa (certament resulta una mica incomprensible que podessin fer dues coses alhora -oficiar missa i fumar. Pot ser els que fumaven eren els del cor (?).
Les tavernes també proliferaven dins la Barcelona del XVII. “L'aigua de llimona freda o l'aigua garrapinyada eren begudes habituals, al igual que prendre xocolata desfeta, estava a l'abast de les classes populars”. Els cafès – dos en concret – varen ser els primers d'encara l'Espanya dels Àustries, i els llocs on es podia jugar amb jocs d'atzar o de cartes eren anomenats “trinquets”. Era un negoci de primera magnitud, molt tolerat a l'època: “Fins i tot per l'església , doncs un d'aquests trinquets era regentat pels preveres de Santa Maria del Mar”.
Mataró proporcionava a Barcelona el que a l'època era conegut com a “vidre barceloní”. El que aleshores feien a la capital era conferir-li uns elements per donar-li valor afagit
La música i la dansa també hi eren presents. Molts barris organitzaven balls i xerinoles, i destacava entre les festes el Carnestoltes, que fins i tot Va ser glosat per Calderón de la Barca.
García Espuche va acabar la seva xerrada, sempre mantenint aquest to filomàtic i d'alçada insistint de nou en la riquesa d'una Barcelona cap i casal de Catalunya que “si va tenir forces i capacitat per refer-se de la crisi posterior al 1714 es per tot el que s'acaba d'esmentar. No va tenir necessitat de que “li vinguessin a obrir els ulls”. No ha quedat res dels barris de finals dels segle XVII, que varen ser enderrocats per construir-hi la Ciutadella. Barcelona té una plaça Major, i era el Born (...)
No comments:
Post a Comment