I desprès del aplaudiments de rigor per una xerrada de ¾ d'hora llarga, que comença a afectar a la posterioritat anatòmica dels presents, doncs l'Ateneu queda molt bé, però molts varem trobar a faltar la comoditat de les butaques de la sala d'actes del carrer Santa Teresa, Jaume Boter de Palau va tornar a prendre la paraula “molt sorprès del que aquí s'ha explicat”, per donar pas als guardonats.
Primer al Dr. Ramon Reixach, llicenciat en econòmiques, doctor en Història Contemporània, i que exerceix de professor al GEM, qui, com a bon mestre, de del principi va saber captivar als presents tot explicant l'origen del seu llibre: Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró – Dels inicis de la Revolució Industrial a la Primera Guerra Mundial que es va iniciar amb “la donació al Museu Arxiu d'una pila de documentació d'una iaia de 80 anys”. I entre els papers si trobaven un grup butlletins del Cercle Catòlic Obrer – Sala Cabeñes datats entre el 1907-1915, plens de pols i d'àcars. Dins aquests butlletins es parlava de personatges com Artur Politet de Lieja, Francisco de Moragas, etc.
El Dr. Reixach, va explicar que Mn. Girbau – la donació procedia de la que havia estat la seva majordoma - formava part del que se'n podia anomenar “taula rodona” del Cercle Catòlic, juntament amb Emili, Joan i Francesc Cabañes, aquest últim fundador de l'Agrupació Científic-Excursionista i historiador, i el primer reconegut arquitecte, Josep Puig i Cadafalch, Josep Montserrat, Joaquim Capell, Pere Pascual, Ildefons Renter i ja amb molta posterioritat, Marià Ribas.
Què defensaven? Un estat social, demòcrata i de dret dins una economia de mercat amb drets pels treballadors, etc.”
Ramon Reixach també va parlar de la tasca d'escoles com la de Sant Felip Neri, ja desapareguda, que com a escola nocturna, donava classes a noies obreres, al igual que la Divina Providència, que ensenyava a noies d'un estrat social baix, totes dues al igual que d'altres, sota els principis de l'educació i de l'estalvi. “És la mentalitat lliberal del segle XIX”.
El guanyador de la 51a edició del Premi Iluro va acabar la seva intervenció tot reivindicant a una gent que va ser innovadora en quan a pensament social, amb drets i justícia laboral, “que tenia enemics per totes bandes, i gent molt poc formada”, que procedien d'una esquerra puixant i revolucionaria, o d'una dreta i catolicisme molt tradicionals. “Si aquesta gent se'ls hagués fet cas, ens hauríem pogut estalviar la guerra civil”
No comments:
Post a Comment